Què és la vaga feminista i més claus de la protesta del 8 de març
Qui convoca, a qui va dirigida, quina és la cobertura legal per a l'aturada i altres dubtes sobre la mobilització de les dones
El Dia Internacional de la Dona, el 8 de març, té aquest any una mobilització especial: la vaga de dones. S'espera que la iniciativa tingui reflex a 177 països. Se'n va fer una mena d'assaig general el 2017, quan es van convocar manifestacions multitudinàries, i aquesta vegada s'han previst aturades –no només laborals– que han rebut per primera vegada el suport dels sindicats i d'alguns partits. Aquestes són algunes claus de la protesta.
Què es convoca i què reclamen?
“Volem demostrar que sense nosaltres el món s'atura”, assenyalen els diferents col·lectius feministes. És una vaga laboral, en principi similar a una convocatòria de vaga general, però dirigida només a la meitat de la població. Però no només. També han previst una vaga de cures, estudiantil i de consum. És a dir, en primer lloc sol·liciten a les dones que aquell dia no vagin a treballar. També els demanen que no assumeixin les cures de familiars que majoritàriament afronten elles –les dones dediquen el doble d'hores a la feina no remunerada, amb 26,5 hores setmanals per cuidar fills o familiars, tasques domèstiques, col·laboracions sense sou respecte a les 14 hores que hi destinen els homes–. La tercera protesta és que no consumeixin (principalment productes gravats amb l'anomenada taxa rosa, com els d'higiene femenina) i que les alumnes i professores no vagin a classe.
Hi ha precedents?
L'any passat els col·lectius feministes també van convocar una vaga, però no van tenir el suport sindical. Els sindicats van secundar les protestes amb aturades simbòliques de 15 minuts. El gran precedent històric és l'aturada que es va fer a Islàndia el 24 d'octubre del 1975, un dia en què el 90% de les dones islandeses van deixar de treballar i el país es va paralitzar, cosa que va suposar un punt d'inflexió al país nòrdic.
Qui hi ha al darrere de la iniciativa?
A Espanya, la convocatòria parteix de la Comissió del 8-M, una plataforma d'organitzacions feministes que coordinen la vaga, diferents activitats i les manifestacions previstes per a aquell dia. No consumir, no anar a classe o no cuidar familiars no requereix una cobertura o convocatòria especial perquè no es considera formalment una vaga. Però sí que necessiten, i han obtingut enguany en diferent grau, el suport dels sindicats per a la vaga laboral, ja que les centrals són les úniques habilitades per convocar-les.
Quant dura la vaga?
La Comissió del 8-M fa una crida a una vaga general de 24 hores només de dones. CCOO i UGT donen suport només a aturades de dues hores per torn, no a la vaga de 24 hores, en què també hi han inclòs els homes. “Compartim que aquest país és molt masclista, però, com que és la primera vegada, veiem millor fixar dues hores com a tret de sortida”, assenyalava fa poc a aquest diari Cristina Antoñanzas, responsable d'Igualtat d'UGT. La CGT ja ha presentat el preavís de vaga, que si escau cobreix tot el dia i és també generalitzada, no només per a dones.
Qualsevol treballador o treballadora pot fer vaga?
"Com que és una convocatòria de caràcter general i nacional, la decisió de secundar-la o no correspon a cada treballador, que es pot sumar personalment a la convocatòria amb la qual més s'identifiqui", assenyala Jesús Cruz, catedràtic de Dret del Treball de la Universitat de Sevilla. Jesús Lahera, professor de Dret del Treball de la Complutense, comparteix que els treballadors estan coberts. Per la seva banda, Beatriz Quintanilla, professora de Dret del Treball de la Complutense, té dubtes sobre les garanties: "Es poden trobar arguments doctrinals de pes i precedents de vaga general a Espanya, però en aquest cas el conflicte que la motiva transcendeix l'àmbit estrictament laboral, per la qual cosa resulta molt difícil predeterminar al 100% els efectes laborals per als qui la secundin".
Es pot convocar només les dones?
El citat catedràtic Jesús Cruz defensa que era possible convocar només les dones, malgrat les reticències dels sindicats que han fet una petició generalitzada: "No em suscita cap dubte que és perfectament lícit fer-ho. No és discriminatori contra els homes perquè hi ha una justificació claríssima: la reivindicació és de les dones. Si volen que es visibilitzi el pes de les dones en el mercat de treball, han de parar elles". Jesús Lahera, per la seva banda, mostrava recentment els seus dubtes sobre una convocatòria només per a dones: “No hi ha antecedents i em planteja dubtes. D'una banda, entenc que una protesta es pot delimitar només a una parcel·la, com quan convoques només un sector. Però, al mateix temps, es podria al·legar que hi ha discriminació perquè els homes no hi poden participar”, assenyalava.
Quins partits hi donen suport?
Entre els partits, l'avalen Podem i Esquerra Unida. El PSOE secunda les aturades de dues hores fixades pels sindicats perquè considera que "són els que poden parar d'acord amb la llei, una aturada formal", segons ha declarat la secretària d'Igualtat del PSOE, Carmen Calvo. La seva posició difereix de la d'una altra mandatària socialista. La presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz, ha canviat de data el ple del 8 de març a petició d'IU. I, de moment, ha deixat buida d'activitat la seva agenda per a aquest dia, segons confirma un portaveu oficial. Ciutadans i el PP no hi donen suport.
Les claus del manifest que no fa el pes a Ciutadans
Tant la líder de Ciutadans a Catalunya, Inés Arrimadas, com la diputada nacional del partit Patricia Reyes han assenyalat públicament que no secundaran les aturades. Arrimadas va afirmar que el seu partit havia de veure "quines eren les reivindicacions", ja que, en la seva opinió, "n'hi ha algunes que no són tan clares". "Dins d'aquestes reivindicacions, una és contra el sistema capitalista", va argumentar. Reyes va afegir sobre aquest tema: "Algunes som feministes, però no comunistes".
El manifest de suport a la vaga del 8 de març va ser consensuat en una reunió de 400 dones celebrada al gener a Saragossa. És un text amb múltiples reivindicacions que es pot consultar aquí. Les convocants reclamen el final de les agressions i la violència masclista, el pagament de pensions justes, una educació "pública, laica i feminista" i afegeixen que la protesta és també contra les retallades o contra la corrupció, entre altres idees. Fa una referència expressa al capitalisme que assenyalava Arrimadas: "Les guerres són producte i extensió del patriarcat i del capitalisme per al control dels territoris i de les persones", es llegeix. I afegeixen: "Cridem ben fort contra el neoliberalisme salvatge que s'imposa com a pensament únic arreu del món i que destrossa el nostre planeta i les nostres vides".
Preguntades sobre el rebuig de Ciutadans, una de les convocants, Justa Montero, assenyalava el següent en una roda de premsa recent: "Fem propostes molt concretes. Quina és la posició que planteja Ciutadans o el seu problema en relació amb les condicions concretes sobre les quals no es pronuncien?". Per Montero, el partit d'Arrimadas "dona suport a les polítiques públiques liberals que estan portant a la precarietat i a brutals retallades".
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.