Els penedits acorralen el PP

L'hivern del 2018 està sent especialment fred per al PP als jutjats. Una legió d'imputats i acusats penedits està apuntalant les tesis acusatòries de la Fiscalia en les causes de corrupció més sensibles per a la formació conservadora, com Gürtel, Púnica o Lezo. Implicats clau en els macrosumaris que afecten el partit tornen a deixar a l'aire detalls sobre la caixa b o els suborns a càrrecs públics a canvi d'adjudicacions.

La confessió més espectacular la va fer el 24 de gener Ricardo Costa. L'exsecretari general del PP valencià va admetre que el partit va pagar les campanyes electorals del 2007 i el 2008 amb 3,4 milions d'euros en diner negre per indicació del llavors president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, a qui se li acumulen les causes als tribunals. Dimecres, Camps va ser citat com a imputat en un jutjat de València en una segona peça sobre les suposades irregularitats en el circuit urbà de la fórmula 1 en aquesta ciutat entre el 2008 i el 2012.

La Fiscalia ha anunciat que estudiarà si investiga Camps quan acabi la vista oral, la qual cosa pot tenir implicació en la resta de peces del cas Gürtel, com la que fa referència a la visita del papa Benet XVI a València el 2006 o la dels contractes de la Generalitat amb les empreses de Francisco Correa. Costa va culminar una sèrie de confessions en cascada de les figures principals del cas Gürtel en el judici sobre el finançament il·legal del partit a la Comunitat Valenciana. Prèviament, Correa i els seus principals col·laboradors Pablo Crespo i Álvaro Pérez El Bigotes, tots a la presó, van reconèixer la caixa b valenciana. També ho van corroborar nou empresaris implicats.

En plena vista oral

Les confessions se sumen a les que ja havien fet durant la vista oral sobre la trama central del cas Gürtel, el 2016, Correa i tres empresaris imputats sobre suposats suborns al PP a canvi d'adjudicacions d'obres públiques, i a les realitzades per l'extresorer del PP Luis Bárcenas, que va reconèixer l'autoria de la comptabilitat manuscrita en la qual va consignar donatius il·legals per 7,5 milions d'euros d'empresaris que després van servir per sufragar diferents despeses i sobresous a la cúpula de la formació conservadora.

En el cas Lezo, l'últim dels grans casos de corrupció oberts a l'entorn del PP, s'ha produït també una confessió clau per a la Fiscalia. Edmundo Rodríguez Sobrino, l'home situat per l'expresident madrileny Ignacio González al capdavant dels negocis del Canal de Isabel II a Llatinoamèrica, ha admès que va inflar el preu de compra de l'empresa brasilera Emissao a canvi de comissions, i va implicar en aquestes comissions González.

A Púnica, el nombre de penedits ja són sis i se n'anuncia un setè: un periodista que va fer la feina d'aconseguidor en un dels contractes manipulats per la trama. El principal penedit en aquesta causa segueix sent David Marjaliza, amic i soci de Francisco Granados. D'aquí a dos mesos farà tres anys que va fer el primer pas per penedir-se. Va ser el 23 d'abril del 2015, durant un escorcoll de la Guàrdia Civil a casa dels seus pares. Marjaliza, que havia estat traslladat des de la presó per assistir-hi els va dir als agents que no hi trobarien res, que tot el que feia referència al pagament de suborns ho guardava “aquí”, i es va assenyalar el cap.

El juny d'aquell any, Marjaliza va acudir tres vegades a l'Audiència Nacional a confessar. Van ser 11 hores en què va confirmar dades del sumari, però també va permetre obrir noves línies d'investigació. Va ser ell qui va identificar el gerent del PP madrileny, Beltrán Gutiérrez, i l'empresari Javier López Madrid amb les inicials que apareixien a l'agenda intervinguda a Granados, en la qual presumptament es recollien fluxos de diners per a la caixa b del PP.

De les 16 peces separades del sumari, el testimoni de Marjaliza és clau en una desena. Els seus passos els van seguir dues persones del seu entorn, també imputades: Ana Ramírez, la seva secretària, i Alfonso Luna, financer de les seves empreses. Tots dos han ajudat Marjaliza a localitzar documents sobre el suposat pagament d'una comissió de 3,6 milions d'euros per l'adjudicació presumptament irregular el 2004 de tres obres del Metro de Madrid.

Els altres quatre penedits de la Púnica tenen a veure amb la suposada traça d'11 contractes d'eficiència energètica en 11 ajuntaments, la majoria de la Comunitat de Madrid. El primer que va fer el pas va ser José Antonio Hernández Pérez, excap d'operacions de Cofely a Espanya. Hernández va comparèixer a petició pròpia al desembre davant del jutge Manuel García-Castelló i va detallar el pagament per part de la filial espanyola de la multinacional francesa GDF Suez (ara Engie) de partides sospitoses a terceres empreses que, suposadament, van servir per derivar comissions a la compra de càrrecs públics. Les seves paraules van ser ratificades aquest dimecres per un altre exdirectiu de Cofely, Pedro García, que va aportar més detalls del mecanisme utilitzat per la trama per adulterar les adjudicacions.