Pío Baroja i un avió de paper estrenen les proves de competències a 4t d’ESO
Els estudiants catalans s'examinen aquesta setmana de les competències adquirides en els quatre cursos de l'educació secundària obligatòria
Més aviat "fàcil" i "assequible" ha estat l'estrena dels estudiants catalans de 4t d'ESO en les seves últimes proves de competències bàsiques. Més de 71.000 alumnes estaven citats aquest dimarts a les aules per examinar-se de les competències adquirides a secundària. El Departament d'Ensenyament, que ja suma set anys consecutius fent aquests exàmens, insisteix que les proves només tenen un caràcter diagnòstic i no puntuen per al curs. És a dir, que no tenen res a veure amb les controvertides revàlides que recollia la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), en les quals es preveien proves d'aquest tipus per passar de curs a batxillerat i l'ESO.
Els alumnes s'han estrenat aquest any amb la prova de llengua castellana i un text adaptat de La Cerca, de Pío Baroja. A més d'aquest text, n'hi havia dos més de no literaris. És la novetat d'aquest any en les proves de competències lingüístiques: tres textos en comptes de dos, cadascun amb el seu respectiu bloc de preguntes i un tercer conjunt; i preguntes obertes. La redacció, que aquest any anava sobre per què la gent viatja, es manté com en anys anteriors. "A mi m'agrada més així. Els textos són més curts i és més fàcil entendre'ls", valora el Miquel, amb un entrepà a la mà, en el primer descans del matí a l'Institut Fort Pius de Barcelona.
En una rotllana amb sis companys més, els alumnes comenten la jugada. Se suposa que les proves no compten per superar el curs, però alguns docents les aprofiten per avaluar els seus estudiants. "El de matemàtiques compta com un examen. El 40% de l'examen", intervé la Marina. "Un 40%? Ui, ui, ui...", es lamenten l'Aina i la Noa posant-se les mans al cap. Es veu que alguna equació se'ls ha resistit. Tampoc s'han deslliurat de la geometria i un concurs d'avions de paper ha servit d'excusa per posar sobre la taula problemes d'estadística i probabilitat.
A punt d'entrar a l'examen de llengua catalana, que ha arrencat amb un text adaptat de La bogeria, de Narcís Oller, el grup d'alumnes se submergeix en una intensa discussió sobre les proves de competències bàsiques. "Em fa ràbia que s'infravalorin les competències humanístiques. Per què haig de fer una prova de competències cientificotecnològiques si des de l'any passat no he tocat aquestes matèries?", retreu la Jana. Vol fer el batxillerat d'humanitats i estudiar Filosofia o Història. "Què passa amb la plàstica o la música? Són menys importants?", intervé la Marina. El Miquel justifica que és "perquè s'avaluen competències de tota l'ESO i música i plàstica gairebé no tenen hores de classe" en comparació d'altres disciplines. La Jana arrufa el nas, poc convençuda, i s'acaba de menjar l'entrepà. En 10 minuts, comencen la prova de català. Demà, el controvertit examen de l'àmbit cientificotecnològic i una llengua estrangera.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.