Amb la vènia, jutge Llarena

Els coneixedors de Joaquim Forn, l'exconseller d'Interior empresonat, el defineixen com a bona gent, com un home afable, com algú que va haver de lluitar contra els elements per destacar davant del seu cap de files, Xavier Trias.

Forn, antic boicotejador de la Barcelona olímpica (en la infame campanya pujolista Freedom for Catalonia), es va asserenar, diuen, exercint la seva tasca municipal. Tot i que èmul de Julien Sorel, havia d'aguantar un doble tap polític, i social, del bo de Trias. El social, a la colònia d'estiu de Viladrau.

Potser això li va refrescar el seu ardor juvenil. I va acabar convertint la seva trajectòria en una de les més funestes de la Catalunya indepe, per arbitrària. Va recuperar com a conseller el supremacisme etnicista dels seus anys de joventut, separant —quan es va produir la massacre del 17 d'agost— fins i tot els morts: aquí, catalans; allà, espanyols.

Com a home fort del Consistori no havia dubtat a aplicar pals i mà dura als okupes de Can Vies; poc després va convertir els mateixos mossos que aquí repartien canya en germanetes de la caritat durant el referèndum de l'1-O.

El relat del jutge Pablo Llarena sobre la seva actuació durant la passada tardor és poc objectable: es va sumar al complot quan “altres l'abandonaven”, va prometre i va complir que els Mossos facilitarien la convocatòria il·legal de l'octubre, va procurar com a fidel sergent la causa del rovellament de l'Estatut.

Ara bé, senyoria, la gent pot canviar, i no només per por de podrir-se a la presó. També per incentiu familiar.

Que subsisteixi (fins i tot residualment) l'entestament unilateral; que el pròfug de Brussel·les que va nomenar Forn continuï o no en les seves insòlites aventis; que el mateix Forn segueixi somiant independències, tot plegat pot dir molt del paisatge, però aclareix ben poc sobre la seva disposició a reiterar-se en els delictes presumptament comesos, que és el que s'ha d'avaluar.

Renunciant a la seva acta, Forn va més enllà que Carme Forcadell, i a ella sí que la va deixar, senyoria, en llibertat sota fiança.

Convé conèixer les condicions personals del reu, no només les generals del procés. Forn, com d'altres, vol tornar a l'ordre legal pels bons oficis, el diktat i el neguit de la seva dona, Laura Masvidal, i les seves filles. És un motiu immens —també jurídic, encara que no ho al·legui: inapel·lable!— per enviar-lo a casa.