El Museu de Lleida lliura a Aragó el quadre de la Immaculada de Sixena

El Museu de Lleida ha lliurat aquest dimarts al Govern d'Aragó l'últim dels tresors de Sixena. El quadre de la Immaculada, originari del monestir de Sixena, no havia tornat amb els altres 43 béns, com havia ordenat una sentència d'un jutjat de primera instància el 2015, perquè l'oli estava extraviat des del 2012 i es va localitzar al desembre.

Sobre les 9.45, la furgoneta que transporta la peça ha sortit del museu català. L'oli retornat a Aragó és una pintura en tela de la Immaculada, datada del segle XVIII, que, segons una nota del centre museístic, ha estat a les "dependències del Bisbat de Lleida, amb altres objectes de l'antic Museu Diocesà" des dels "anys setanta del segle XX".

El quadre pertany al lot de 21 pintures de temes religiosos, moltes vinculades a la història del rei David, totes fetes entre els segles XVII i XVIII, que van formar part del culte d'aquestes monges santjoanistes. Aquesta peça forma part del llistat de 44 béns que s'havien de lliurar a Aragó l'11 de desembre, per sentència judicial, però en aquell moment no es va trobar, per la qual cosa el Museu de Lleida va oferir una altra peça com a compensació.

Després que es localitzés el quadre, el Ministeri de Cultura –responsable del Departament de Cultura català arran de l'aplicació de l'article 155 a Catalunya– va donar instruccions a la Generalitat per lliurar-la, a instàncies del jutjat de primera instància i instrucció núm. 1 d'Osca, que la setmana passada ho va requerir.

Dilluns la Conselleria de Cultura va enviar una carta a la consellera aragonesa indicant-li que els preparatius per fer el trasllat estaven a punt, després de coordinar-se amb Queroche, l'empresa designada pel Govern d'Aragó per fer el lliurament.

L'Audiència Provincial d'Osca va confirmar al novembre, després de gairebé tres anys d'espera, la sentència en primera instància que ordenava el 2015 la Generalitat de Catalunya a retornar les 97 obres procedents del monestir de Sixena. Els magistrats consideren que aquestes peces històriques “formen part d'un tot indivisible” i que “la protecció adequada del patrimoni cultural no és compatible amb la desintegració d'un conjunt monumental”. A Catalunya només quedaven 44 peces d'aquest conjunt, les conservades al Museu de Lleida; la resta eren al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i ja havien estat retornades.