Puigdemont promet que hi haurà Govern “en breu”

Una quarta part dels britànics es pensava als anys cinquanta que Churchill era un personatge de ficció; pot ser que l'expresident fugit Carles Puigdemont vagi camí d'alguna cosa semblant. Per evitar-ho, després de 80 llargs dies d'exili a Bèlgica, Puigdemont ha corregut aquest dilluns un risc —calculat, se suposa— amb una conferència a la Universitat de Copenhaguen, el mateix dia que ha estat designat candidat oficial a presidir la Generalitat i que la Fiscalia reclamava una euroordre d'arrest “amb la màxima urgència” pels delictes de “rebel·lió i sedició”.

La jugada li ha sortit rodona: el jutge ha rebutjat la petició. Puigdemont ha pogut viatjar. Ha embarcat de matinada a l'aeroport de Charleroi, a 50 quilòmetres de Brussel·les. Distès i somrient, de matinada deia que temia per la seva seguretat, però alhora repassava un discurs amb les dosis de verí habituals per a Rajoy i el sintagma “Estat espanyol”, que tant val per al poder executiu com per al legislatiu o el judicial, i fins i tot de vegades per a la premsa.

L'expresident ha arribat a Copenhaguen poc després de les vuit, enmig d'una formidable expectació. De fet, ha penjat el cartell de "no hi ha entrades" a la universitat. I ha pronunciat l'arenga que s'esperava: “Catalunya vol ser la Dinamarca del sud”; “les violacions de l'Estat de dret a Espanya recorden les de Polònia, però la Unió Europea ha decidit mirar cap a una altra banda”; “l'ombra de Franco encara és aquí”; “hem pagat un preu alt per votar: el Govern espanyol va actuar amb violència contra la gent i empresona els seus adversaris polítics o ens obliga a exiliar-nos per evitar la presó: es mou per venjança i es nega a dialogar”.

I la cirereta: “No ens rendirem davant de l'autoritarisme: l'independentisme formarà un nou Govern en breu, malgrat les amenaces de Madrid”. Puigdemont ha sol·licitat una vegada més un referèndum. I en una fugida cap endavant inèdita, ha suggerit que un referèndum a tot Espanya “podria ser una solució”.

Les ovacions entre el públic (un centenar de periodistes; unes 400 persones en total) han estat constants, però potser l'expresident no s'esperava amfitrions tan durs i directes. El moderador de l'acte –el professor Mikkel Vedby Rasmussen—, després del discurs inicial, ha aconseguit descol·locar-lo durant uns instants quan li ha preguntat directament si es considera “un populista”. “No, en absolut”, ha contestat un Puigdemont que en les últimes setmanes ha rebut el mateix dard per part del vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans.

Encara més dura ha estat l'experta en polítiques europees Marlene Wind. “Democràcia és només votar o també respectar l'Estat de dret? Què fem amb el 50% dels catalans que no és independentista? No té por de polaritzar la societat espanyola? Si triomfa a Catalunya i altres regions segueixen el seu exemple, una Europa amb 100, 200 nacions netes, amb una sola identitat i una sola llengua, no és una balcanització? Catalunya és la regió més rica d'Espanya i Espanya és un país més descentralitzat, fins i tot, que Alemanya: d'on ve aquest ànsia separatista? Potser es volen treure de sobre les regions més pobres”.

Es juga als herois perquè s'és covard, es juga als sants perquè s'és malvat, deia Sartre pensant en el Churchill de l'inici d'aquesta crònica. Puigdemont s'ha defensat de les crítiques i, malgrat la polseguera que ha aixecat, ha aconseguit sortir de Bèlgica per aparèixer a Dinamarca just el dia en què el Parlament el declara candidat, en el marc del perfecte engranatge narratiu que no acaba de trobar la resposta adequada a Madrid.

L'agut George Orwell solia parlar del doble pensament, de la capacitat de defensar dues idees aparentment contradictòries entre si. Puigdemont ha demostrat que és un mestre en aquest art en un àmplia aula del centre de Copenhaguen. Ha declarat aquesta voluntat de Catalunya de convertir-se en “la Dinamarca del sud” i ha subratllat “els valors europeus, l'europeisme” de la causa catalana. I immediatament després de les crítiques a Espanya, s'ha despatxat contra la Unió Europea: “El que passa a Catalunya és tan decisiu per a la UE com el Brexit, però Europa no pot seguir actuant amb una doble vara de mesurar: no pot tractar de manera tan diferent els països grans i els petits, no pot protegir els Estats si no protegeix els drets de les minories que volen expressar-se democràticament, no pot ser al costat d'un país que empresona els rivals polítics, no pot ajudar un Govern autoritari que actua amb violència i vulnera drets fonamentals”. El president francès, Emmanuel Macron, “acaba d'iniciar un diàleg amb els nacionalistes que han guanyat les eleccions regionals a Còrsega: si aquest tipus de coses passessin més a Europa, la UE seria més forta, en cap cas més feble”, ha conclòs.