_
_
_
_

Les 15 seus embargades de CDC són insuficients per complir la sentència del ‘cas Palau’

Convergència necessita tres milions més per abonar el comís dels 6,6 milions

Jesús García Bueno
Fèlix Millet, assegut; al fons, Jordi Montull.
Fèlix Millet, assegut; al fons, Jordi Montull.albert garcia
Más información
Convergència, condemnada en el ‘cas Palau’ per cobrar comissions il·legals
La condemna a Convergència complica els plans del separatisme
El PDeCAT es desentén de la condemna del ‘cas Palau’

Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) no en té prou amb les 15 seus que té embargades per ordre judicial per afrontar el comís dictat per l'Audiència de Barcelona. Aquestes seus tenen un valor de 3,6 milions d'euros, mentre que el comís (pagament a l'Estat) ordenat aquest dilluns és de 6,6 milions. Si el Tribunal Suprem confirma la condemna, Convergència haurà de buscar nous recursos per afrontar la seva responsabilitat econòmica. Les fonts consultades assenyalen que la formació haurà de posar a la disposició de la justícia més patrimoni; per exemple, altres seus de les quals és propietària.

Inicialment, CDC va posar com a aval la que havia estat la seva seu central, al carrer Còrsega de Barcelona, que amb un valor de 12 milions cobria àmpliament la responsabilitat. Més tard va decidir vendre-la i posar 15 seus més petites com a garantia. Amb prou feines cinc anys després d'iniciar-se el cas Palau —que ha acreditat ara el finançament il·legal fins al 2009—, a Convergència li va esclatar el cas 3%, que encara està en fase d'investigació, però les seves presumptes comissions s'estenen ja a l'etapa d'Artur Mas com a president (a partir del 2010).

Tots aquests escàndols de corrupció van obligar CDC a canviar de nom: el 2016 va néixer el PDeCAT. Però Convergència va mantenir la seva personalitat jurídica i una “oficina de liquidació” prevista pels seus advocats precisament per afrontar possibles responsabilitats en cas de condemna. Temorós que CDC pogués declarar-se insolvent, el fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled va demanar en el judici que aquests pagaments fossin assumits, en qualsevol cas, per la formació política que l'ha succeït. En la seva sentència, l'Audiència de Barcelona aparca ara com ara aquest tema i diu que s'haurà de resoldre durant l'execució de la sentència.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_