Els lletrats del Parlament rebutgen la investidura a distància de Puigdemont

Els lletrats del Parlament han elaborat aquest dilluns un informe en el qual rebutgen que es pugui investir per via telemàtica Carles Puigdemont perquè és "imprescindible" l'assistència dels protagonistes al debat. El document, subscrit pels vuit lletrats de la Cambra, defensa que un debat d'investidura requereix la participació "directa i personal" del candidat i subratlla que, sense aquesta presència, no podria complir "la seva funció estatutària i reglamentària". Junts per Catalunya defensa la via telemàtica, però ERC va deixar la seva posició en mans dels lletrats. La decisió d'aquests, tot i que no és vinculant, allunya la investidura de Puigdemont.

El PDeCAT segueix promovent la investidura a distància per aconseguir que Puigdemont pugui revalidar el càrrec després del resultat de les eleccions del 21 de desembre —aquest partit va ser la segona força per darrere de Ciutadans i la primera de l'independentisme— sense arriscar-se a ser detingut. L'informe dels juristes ha estat, segurament, una sorpresa per al PDeCAT. Els lletrats, que van fer l'informe a petició del PSC, deliberaven des de fa dies i tot apuntava al fet que no avalarien un nomenament a distància.

Sota el títol Informes que es poden suscitar al voltant de l'inici de la nova legislatura el document, que va ser sol·licitat en primer lloc pel grup municipal del PSC i després pel de Ciutadans, assenyala que en els debats d'investidura no es tracta només de "verificar" o "confirmar" una persona com a president de la Generalitat o renovar-li la confiança. "Si no de propiciar diàleg entre el candidat i la resta de diputats amb la finalitat de concitar, mitjançant la defensa d'un programa el posterior debat, el suport necessari per aconseguir la investidura i retenir la confiança".

El document sosté que una investidura que no s'ajustés a aquests cànons estaria fora del “reglament” i de “la llei” i subratlla que un debat d'investidura requereix la participació “directa i personal” del candidat perquè sense ell “pecaria de no tenir un element essencial del procediment sense el qual no podria complir la seva funció estatutària i reglamentària”. El text rebutja una de les pretensions de Junts per Catalunya: que Puigdemont pugui ser investit per via telemàtica. També s'oposa al fet que algun diputat pugui suplir-lo en aquest paper.

Els lletrats intenten fugir del debat semàntic sobre el terme davant en al·lusió a la frase del reglament que estableix que els candidats han de defensar els seus programes davant de l'hemicicle. “El respecte a les regles bàsiques dels procediments parlamentaris fa imprescindible no només l'assistència dels protagonistes al debat, sinó també el que caracteritza el debat parlamentari, és a dir, l'oralitat, la contradicció directa i la garantia del principi d'immediatesa perquè tots els actors puguin veure, sentir i entendre en persona” el desenvolupament del debat.

L'informe no és tan categòric sobre la delegació de vot dels vuit diputats que estan encausats, ja sigui a la presó o a Brussel·les. La conclusió és, en qualsevol cas, que ha de ser la Mesa d'edat del Parlament —la que conduirà la sessió de constitució de la Cambra— la que decideixi si accepta o no el vot per delegació dels tres diputats a la presó (Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sànchez). El jutge del Suprem Pablo Llarena va plantejar aquesta via i que la Mesa del Parlament ho decidís. El suggeriment del magistrat, per entendre que excedeix la seva jurisdicció, no sembla que hagi agradat gaire als lletrats, que sostenen: “No es pot llegir la interlocutòria en el sentit que es pugui deduir l'existència d'un mandat adreçat al Parlament respecte a l'aplicació i la interpretació del reglament pels òrgans parlamentaris mentre que aquestes funcions corresponen en exclusiva a la Cambra”.

Tot i això, els juristes acaben concloent que sigui la Mesa d'edat —estarà integrada per tres diputats d'Esquerra, el de més edat i els dos més joves— la que prengui la determinació. Els lletrats recorden que l'article 93 del reglament només permet delegar el vot per raons de baixa de maternitat o paternitat, malaltia o “incapacitat permanent”, i consideren que ni els casos de diputats a la presó ni els d'aquells que són a Bèlgica encaixen en aquests supòsits. No obstant això, apunten al fet que aquesta situació anòmala es resolgui a favor del “dret a la participació política dels diputats afectats” i a la “preservació aritmètica parlamentària”.

Els juristes no es pronuncien sobre una hipotètica delegació de vot dels diputats fugits a Bèlgica, i assenyala que, a diferència dels que són a la presó, no necessiten cap autorització per votar, tot i que recorden que tots ells podrien ser detinguts si tornen a Espanya.