Oprah Winfrey: “El moment ha arribat”

Va parlar de racisme i assetjament sexual. Va provocar llàgrimes i ràbia. Va deixar pell de gallina, i paraules per al record. Reese Witherspoon la va presentar així: “Quan l'Oprah parla, tothom s'atura i escolta”. De seguida, Winfrey va pujar a l'escenari a recollir el premi Cecile B. Demille a tota la seva carrera. Va començar el seu discurs. I, en efecte, els Globus d'Or semblava que s'aturessin i es lliuressin a la presentadora, actriu i productora. El moment en què Winfrey es plantaria davant del micròfon estava envoltat d'enormes expectatives. I va estar a l'altura de totes.

“El 1964 era petita i estava asseguda al terra de linòleum de la cuina, amb la meva mare, veient com Anne Bankroft entregava l'Oscar al millor actor. Va dir cinc paraules: ‘El guanyador és Sidney Poitier’. Mai havia vist que s'homenatgés un home negre d'aquesta manera. He intentat explicar moltes vegades què suposava això per a una nena”, va començar Winfrey. Més de mig segle després, ella és l'homenatjada. Sobre un escenari, molt estimada, recollint un guardó. Per donar l'exemple que va rebre aquell dia: “Per descomptat, hi haurà ara alguna nena que veu com soc la primera dona negra que guanya aquest premi. És un honor i és un privilegi compartir la nit amb totes elles”.

“Parlar de la veritat és l'eina més poderosa que tenim. Em sento inspirada i orgullosa per les dones que s'han sentit prou fortes per compartir la seva experiència”, va continuar Winfrey. Va voler recordar que potser Hollywood ha estat un infern d'abusos i ara un megàfon per combatre'ls, però el problema és global i de 360º: “Afecta races, religions, partits. Gràcies a totes les dones que han aguantat i suportat anys d'assetjament, com la meva mare, que tenien fills per alimentar i factures per pagar i somnis per fer realitat. Són les dones de qui mai sentirem els noms: treballadores de la llar, agricultores, científiques, empresàries, esportistes, soldats”.

De totes elles, Winfrey va escollir un nom: Recy Taylor. Una història inoblidable, però que molts desconeixen. I que ara corre el risc de ser silenciada per sempre, ja que Taylor va morir fa tot just 10 dies. Quan era jove, el 1944, va ser segrestada per set homes blancs i armats. La van portar a un bosc, i sis la van violar. Des del primer moment, ella va intentar denunciar públicament la seva tragèdia. Però qui havia d'escoltar una dona negra? Fins a dos jurats —formats només per homes blancs— li van girar l'esquena. No li va servir ni el suport de diversos moviments pels drets dels negres o de l'activista més cèlebre d'aquells anys, Rosa Parks. No va haver-hi condemna ni culpables. Malgrat tot, Taylor no es va rendir mai. Va seguir explicant el seu drama, fins al final dels seus dies. Així ho feia, per exemple, també en un documental recent de Nancy Buirski, La violació de Recy Taylor. I ara que la seva veu s'ha silenciat, Oprah Winfrey la va voler alçar més forta que mai.

“El moment ha arribat. Recy Taylor va morir sense veure-ho. Però Time's up [S'ha acabat, en referència al moviment de suport a les víctimes d'assetjament]. Només espero que Recy Taylor morís sabent que la seva veritat havia servit, com la de tantes dones maltractades durant aquests anys o que ho estan sent ara. Ella està present aquí quan cada dona diu: 'Me too' [Jo també]. I en tots els homes que decideixen escoltar”, va assegurar Winfrey. Pràcticament tot l'auditori ja estava dempeus. Laura Dern plorava. Les càmeres dels Globus d'Or enfocaven moltes de les protagonistes de la gala, visiblement emocionades.

Winfrey va seguir endavant. “He entrevistat i representat gent que ha patit moltíssim en la vida. El que tenen en comú és mantenir viva l'esperança d'un món millor. Vull que totes les nenes que veuen això sàpiguen que tenim per davant un nou dia. I quan despunti serà gràcies a dones magnífiques, moltes de les quals són ara en aquesta sala. I homes que se sumaran a la lluita per convertir-se en líders i per arribar a aquest moment en què mai més calgui dir: ‘Me too”. En una pluja d'aplaudiments, va acabar el discurs. La lluita contra els assetjaments continua.