‘Tres anuncios en las afueras’ triomfa als Globus d’Or

Des del primer segon. Des del primer pla de la catifa vermella. Sense treva. La primera gran cita de Hollywood aquest any, la 75a edició dels Globus d'Or, va ser una gran conversa sobre el moviment feminista que ha sacsejat la indústria del cinema. El final de l'assetjament sexual en la indústria, del comerç de sexe per feina que les dones han patit des de l'època daurada, està en marxa. Es va decidir que el negre era el color de la solidaritat amb les víctimes que han tingut la valentia de parlar, i aquest va ser el color que va dominar la catifa vermella. S'hi van sumar pins de Time is up (S'ha acabat) i contundents declaracions als micròfons. Si alguna cosa deixen aquests Globus d'Or és que Hollywood ja no somriu ni tampoc calla. “Us veiem, us sentim i explicarem les vostres històries”, va dir Reese Witherspoon resumint el moment.

El presentador de la gala, Seth Meyers, tenia l'impossible feina de fer graciós el que no té cap gràcia i al mateix temps és inevitable. “Els que han de presentar altres lliuraments de premis m'estan mirant com el primer gos que van enviar a la lluna”. La seva decisió va ser anar a totes. Va esmentar el productor Harvey Weinstein pel seu nom i va dir que “tornarà d'aquí a 20 anys per ser la primera persona esbroncada durant el segment in memoriam”. Un sospir va travessar el saló del Beverly Hills Hilton. “Sí, sonarà així”. Les rialles indicaven que Weinstein ja ha mort per a aquest món. Hi va haver moltes més bromes sobre assetjament sexual. Se'n pot discutir el bon gust, però Meyers va parlar sense embuts la nit en què Hollywood va decidir parlar sense embuts.

La pel·lícula dramàtica de l'any segons la Hollywood Foreign Press és Tres anuncios en las afueras, dirigida per Martin McDonagh i amb una poderosa Frances McDormand en el paper principal. El gran premi de la nit era pràcticament una moneda a l'aire. No hi havia apostes segures. Les altres eren Dunkerque, Llámame por tu nombre, La forma del agua i Los archivos del Pentágono. Qualsevol hauria estat una justa guanyadora.

Malgrat que no va guanyar el premi a la millor pel·lícula, Guillermo del Toro és el millor director de l'any per la Hollywood Foreign Press Association, per La forma del agua. És el tercer director mexicà aquesta dècada que recull aquest premi, després d'Alfonso Cuarón i Alejandro González Iñárritu. Els altres dos van allargar el seu èxit fins a l'Oscar l'any que van vèncer als Globus. Es tracta d'un gran reconeixement per al més radicalment original dels tres grans directors mexicans que ha llançat el cinema d'aquest país. La forma del agua és una personalíssima rondalla sobre una història d'amor entre una dona i un monstre aquàtic. El triomf és de la imaginació més íntima de Del Toro. “És molt bonic premiar la imaginació mexicana, un punt de vista únic que portem”, va dir a la sala de premsa. “Cal recordar al món que hi ha moltes coses per explicar, i una manera d'explicar molt mexicana”. La forma del agua ja és una pel·lícula imprescindible aquest any.

En comèdia, va triomfar l'aclamadíssima Lady Bird, dirigida per Greta Gerwig, que explica la història d'una adolescent que vol trencar amb la seva família i el seu Sacramento natal. Lady Bird és una de les pel·lícules més ben valorades per la crítica popular (és a dir, Rotten Tomatoes) en la història. La seva protagonista, Saoirse Ronan, va guanyar el premi a la millor protagonista de comèdia a la magnífica Margot Robbie a Yo, Tonya, l'altra gran competidora. Allison Janney va ser premiada com a secundària en aquesta pel·lícula pel paper d'una terrorífica mare maltractadora. Ha estat l'any de les dones, també en la comèdia.

I, tot i que aquest era un any de dones, tant en els rostres com en les històries que més han brillat, es mereix una menció especial James Franco. Després de dues dècades barallant-se a Hollywood, el dolent de Spiderman es troba en un moment sorprenent. Aquest diumenge va recollir un Globus d'Or com a actor principal en una comèdia, The Disaster Artist, que, a més, dirigeix i produeix. Franco també és l'estrella de l'última sèrie de David Simon per a HBO, The deuce , en la qual fa un doble paper i, a més, dirigeix un parell de capítols. Que la seva sigui la millor interpretació (per davant de Daniel Kaluuya a Get out) pot ser discutible, però no ho és que sigui un dels homes del moment a Hollywood.

La dona més famosa del món de l'espectacle als Estats Units, Oprah Winfrey, va recollir el premi Cecil B. De Mille a tota la seva carrera. Winfrey és una llegenda, no només per haver triomfat com a dona, sinó com a dona negra. En un discurs colpidor que viurà durant anys a YouTube, va traçar un paral·lelisme entre el moment en què la comunitat negra va decidir aixecar-se contra la discriminació institucionalitzada i el que està passant a Hollywood amb el moviment Time is up i Me too.

“Durant massa temps a les dones no se les ha escoltat o no se les ha cregut si s'atrevien a dir la veritat al poder dels homes, però això s'ha acabat”, va dir Winfrey. “Vull que totes les nenes que m'estan veient avui sàpiguen que hi ha un nou dia en l'horitzó. I quan aquest dia finalment despunti, serà gràcies a moltes dones magnífiques, moltes d'elles aquí aquesta nit, i alguns homes bastant fenomenals lluitant molt per ser els líders que ens portin a una època en la qual ningú hagi de dir 'me too' mai més”.

En la categoria d'actors de drama gairebé no hi havia dubtes sobre el triomf de Gary Oldman pel seu poderós Winston Churchill a El instante más oscuro. Oldman, un dels actors més celebrats de la seva generació, mai havia rebut un gran premi de Hollywood. La veritable competició de la nit estava en la categoria de dones, on va triomfar Frances McDormand per Tres anuncios en las afueras. “Acostumo a callar sobre el que penso de política”, va dir. “Però ha estat divertit ser aquí aquesta nit i veure el canvi tectònic en la nostra indústria”.

El fenomen de Coco va tenir el seu primer gran reconeixement d'aquest any. La deliciosa rondalla mexicana de Pixar va ser premiada com a millor pel·lícula d'animació, tot i que no es va endur el de millor cançó per Remember me, que és gairebé un personatge més. El director de Coco, Lee Unkrich, va dir a l'escenari que la pel·lícula “no existiria sense la gran gent de Mèxic i la seva tradició del Dia dels Morts. Moltíssimes gràcies”, va afegir en castellà.

Els premis a les actrius de televisió van venir a replicar l'elecció que van fer els Emmy fa uns mesos. Els dos rostres femenins de l'any en televisió són Elizabeth Moss i Nicole Kidman, que van recollir premis per El cuento de la criada i Big little lies, respectivament. Laura Dern va ser premiada com a secundària a Big little lies. Se suma al grup Rachel Brosnaham, que recordem per House of cards i que es va endur el premi a millor actriu de comèdia per The marvelous Ms. Maisel. La tendència es va repetir amb Sterling K. Brown, celebrat pel seu paper a This is us.

El premi a la millor sèrie va ser també per a El cuento de la criada, la distòpia sobre dones esclaves basada en la novel·la de Margaret Atwood que ha rellançat la plataforma Hulu als Estats Units. I la millor minisèrie és Big little lies. Aquests són els premis que van portar a la fama Transparent, The Crown o Atlanta. Aquest any, els Globus d'Or han trencat amb certa tradició de descobrir per primera vegada grans sèries per al públic, però només a mitges. Ens deixen la recomanació de veure The marvelous Ms. Masel (Amazon), premiada com a millor comèdia de televisió. No acostumen a equivocar-se.

Com sempre, els Globus d'Or no serveixen gaire de guia per saber qui arribarà als Oscar amb opcions de premi. La temporada de premis tot just ha començat diumenge. Per primera vegada en anys, no hi ha un duel entre dues clares preferides. El sindicat de productors, per exemple, ha nominat 11 pel·lícules per als seus premis. Hi ha tantes apostes diferents com publicacions especialitzades. Però també, com sempre, els Globus d'Or han complert la seva funció de dir-nos quines són les pel·lícules imprescindibles de l'any: La forma del agua, Lady Bird i Tres anuncios en las afueras.