Arrimadas lidera clarament el bloc constitucionalista

Ciutadans ha assaborit aquest dijous la victòria i la derrota. Tot alhora. Amb el 98% de l'escrutini, el partit ha aconseguit una fita: per primera vegada, una formació no nacionalista ha guanyat les eleccions catalanes en vots i escons. Encara que no li servirà de gaire. La seva candidatura s'ha imposat clarament dins del bloc constitucionalista, amb el 25,3% de les paperetes i 37 parlamentaris, però les forces independentistes han aconseguit revalidar la majoria absoluta i s'esfumen les possibilitats que Inés Arrimadas arribi al Govern de la Generalitat.

Els èxits de Ciutadans han quedat entelats per la majoria absoluta dels secessionistes. No ha servit de res que la candidatura d'Arrimadas hagi sumat més d'un milió de vots a tot Catalunya, davant dels 736.000 del 2015 —quan va obtenir el 17% de les paperetes—. O que s'hagi erigit com a primera força a Barcelona, on ha aconseguit gairebé sis punts més que el segon (ERC), i Tarragona. "Per primera vegada ha guanyat les eleccions a Catalunya un partit constitucionalista", ha celebrat la candidata, que ha comparegut a dos quarts de dotze de la nit. "Avui podem dir que som els guanyadors de les eleccions", ha sentenciat.

La principal força de l'oposició durant la darrera legislatura ha viscut el recompte a l'hotel Catalonia Plaza, situat a la plaça d'Espanya, a Barcelona, on més de 400 periodistes de 108 mitjans —52 nacionals i 56 d'estrangers— s'havien acreditat per cobrir la nit electoral. El partit ha muntat també un gran escenari a pocs metres d'allà, davant de les grans expectatives que s'anunciaven per al partit durant tota la campanya. De fet, ha arribat llançat el 21-D en les enquestes. "Estem molt animats, però encara cal esperar”, va dir la candidata, a les vuit del vespre, a la seva arribada a l'hotel, on han ressonat els crits dels candidats cada vegada que han arrabassat escons als secessionistes.

"Ara, seguirem lluitant. I ho farem amb més força, amb més vots i amb més escons", ha dit després Arrimadas, quan ja s'han conegut els resultats i ha pujat a l'escenari. Ho ha fet entre crits de "presidenta" i "campions". "Que ningú es quedi a casa sense celebrar la victòria del partit taronja. És la victòria de la solidaritat", ha continuat l'actual líder de l'oposició, que ha acabat així: "Visca Catalunya, visca Espanya i Visca Europa!".

Ciutadans fa més de mig any que es prepara per a aquesta cita amb les urnes. Amb el 96% dels vots a favor, els afiliats de la formació ja van reelegir al maig Arrimadas com a candidata a unes autonòmiques que, en aquell moment, ni s'albiraven en l'horitzó. Va començar llavors un temps d'espera. Fins a l'octubre. Després del referèndum il·legal, el partit es va llançar a exigir a Rajoy l'aplicació de l'article 155 i la immediata convocatòria de comicis. “Si el Govern d'Espanya té la potestat de convocar eleccions democràtiques, que ho faci”, va dir Albert Rivera, quan amb prou feines havien transcorregut 24 hores des de les càrregues policials als col·legis.

Aquest va ser el tret de sortida. Perquè la formació no va esperar ni un segon a posar-se a treballar amb vista al 21-D. La direcció de la campanya va recaure en José Manuel Villegas, secretari general i mà dreta de Rivera. Al seu equip s'hi va sumar Fernando de Páramo, responsable de Comunicació i un altre dels homes de confiança del president del partit. Sense temps per perdre, Ciutadans va desplaçar alguns dels seus assessors a Catalunya i va dissenyar un pla al voltant de la figura d'Arrimadas. La candidata havia de ser la gran protagonista durant aquestes setmanes. Ella seria la imatge i portaria sempre la veu cantant.

La principal força de la formació va voler, a més, rendibilitzar la imatge d'unitat del constitucionalisme que van projectar les dues grans manifestacions convocades per Societat Civil i, des de la mateixa arrencada de campanya, es va presentar com “l'única força capaç de guanyar els independentistes”. Els seus líders van fer una crida al “vot útil” i Arrimadas i Rivera van insistir que només la victòria de Ciutadans podia “posar fi al malson del procés”.

L'objectiu era aglutinar la majoria del constitucionalisme sota les seves sigles. En cas d'aconseguir-ho, la cúpula del partit creia que estaria més a prop sortir del 21-D com a primera força política, ja que els sondejos reflectien la divisió del vot secessionista. Junts per Catalunya avançava i ERC queia. Per això, després de considerar que ja s'havia atret bona part de l'electorat del PP —que s'enfonsava en les enquestes—, la candidatura d'Arrimadas va intensificar els seus esforços en la pugna amb els socialistes. “El PSC no és de fiar”, es va erigir com un dels mantres de Rivera. La paraula “tripartit” s'ha agitat com una amenaça en cada míting. I Arrimadas ha arremès contra Miquel Iceta fins a l'última jornada de campanya: “S'ha passat tota la campanya vetant Ciutadans, però prometent indults. Però espero que, a l'hora de la veritat, es posin al costat nostre”.

Va ser tota una declaració d'intencions, que s'ha repetit aquest dijous, abans de l'escrutini. "Amb el resultat que surti, nosaltres ja lluitarem perquè hi hagi una alternativa de Govern per iniciar una nova etapa", ha afirmat Arrimadas, després de votar en el seu col·legi electoral. "Esperem que surti una majoria alternativa i una persona que pugui generar consens", aventurava també Rivera, hores abans del tancament de les urnes. Però ha estat una tasca impossible.