Les obres d’art de Sixena arriben a Aragó

La devolució dels béns del monestir de Sixena va entrar de ple aquest dilluns en la campanya electoral. Els tècnics d’Aragó van arribar a Lleida durant la matinada amb 70 agents de la Guàrdia Civil i van traslladar a Sixena 44 obres. Els partits independentistes van aprofitar el compliment d'una resolució judicial per arremetre contra el PP, Ciutadans, i especialment el PSC, que van acusar de “còmplice” del que van qualificar d’“espoli”.

Els partits independentistes van aprofitar l'entrada dels tècnics i la intervenció policial per assegurar que això era només el preludi del que podia passar, segons ells, si guanyen els partits constitucionalistes. A aquests, el retorn de les obres els va agafar a contrapeu. Especialment al PSC, contra el qual es van dirigir les crítiques dels secessionistes en considerar-lo “còmplice” de la devolució pel seu suport a la intervenció de l'autonomia. Però fins i tot el candidat popular, Xavier García Albiol, es va mostrar incòmode amb l'assumpte. “La decisió no ens agrada, però l'hem d'acceptar, com no pot ser d'una altra manera”, va afirmar.

En plena campanya, i amb unes enquestes que allunyen el bloc secessionista de la majoria absoluta, els partits independentistes van utilitzar la devolució de les obres d'art de Sixena com a arma llancívola contra Ciutadans, el PSC i el PP. Junts per Catalunya va atacar sobretot els socialistes, que governen la ciutat de Lleida. La coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, va acusar el PSC de ser còmplice d'aquesta actuació en haver donat suport a l'aplicació de l'article 155, mentre que la número u de la CUP per Lleida, Mireia Boya, va advertir l'alcalde de la ciutat, Àngel Ros: “Que no s'apropi més, que no vingui a passejar el seu cinisme. La gent té memòria”.

Iceta va respondre a aquesta allau de crítiques acusant els partits independentistes de mentir, ja que la decisió obeeix a una resolució judicial i no a l'aplicació de l'article 155. “No és una decisió d'un jutge? Per què menteixen, enganyen i per què els encanten els conflictes en comptes de les solucions?”, va lamentar. Així i tot, el líder socialista es va mostrar contrari a aquesta decisió per “precipitada”, ja que encara no hi ha una sentència ferma.

La líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, també va emmarcar la devolució en una decisió del jutge i va recriminar l'Executiu destituït de Carles Puigdemont per no haver aconseguit arribar a un acord amb el Govern aragonès. “És una situació que tant de bo ens haguéssim pogut estalviar”, va resoldre. El Ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, va sostenir que el trasllat es va fer amb “professionalitat” i va recordar que el Govern espanyol ha acceptat defensar la posició de la Generalitat en interposar un recurs a la decisió del jutge en el seu nom.

Incidents a Sixena

Les 44 obres van iniciar poc després del migdia el seu retorn al monestir de Santa Maria de Sixena, a Osca, d'on havien sortit fa gairebé un segle. La comitiva formada per una dotzena de vehicles de la Guàrdia Civil, un furgó i el camió de l'empresa Feltrero que portava a bord les peces que havien estat fins a aquest moment al Museu Diocesà i Comarcal de Lleida va sortir al voltant de les 14.00 i va enfilar la Rambla d’Aragó en direcció a aquesta mateixa comunitat a tota velocitat. Tanta que va ser difícil seguir-li la pista per la carretera que condueix cap al monestir de la comarca dels Monegros.

Allà l’esperaven, des de feia hores, unes 200 persones del poble i veïns de tota la comarca i de la capital aragonesa que volien veure el retorn de les peces d'art que als anys setanta es van endur les poques monges que quedaven al monestir quan es van traslladar a viure a Barcelona. Quan el camió va arribar una hora després, molts no van poder contenir les llàgrimes en veure les capses que contenien les tres grans caixes mortuòries de monges i abadesses dels segles XV, o les quatre que contenien enormes alt relleus d'alabastre translúcid del segle XVI, fins i tot les que van servir per transportar les 21 pintures de temàtica religiosa, sobretot de la vida del rei David.

Les peces no es podran veure fins d'aquí a uns mesos, després que siguin restaurades. “Estan molt pitjor del que sembla, després d'estar tant de temps en un museu”, va explicar l'alcalde de Sixena, Ildefonso Salillas.

En un dia fred però assolellat, van acudir a la rebuda de les peces el lletrat municipal Jorge Español i la consellera de Cultura del Govern d’Aragó, Mayte Pérez, que va explicar que algunes de les peces recuperades, després d'una exhaustiva revisió, es trobaven "en un estat molt, molt, molt deteriorat i algunes seran difícils de recuperar". Va culpar, a més, el ministre d’Educació i Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, per la seva inacció i per haver obligat que el Govern d’Aragó hagués d'intervenir amb ajuda de la Guàrdia Civil.

Era el final d'un intens dia que havia començat 15 hores abans, just quan el rellotge de les esglésies properes tocaven les 12 de la nit, quan acabava el termini per al lliurament voluntari de les obres fixada pel jutge de primera instància d’Osca en la seva providència. Va ser llavors quan els Mossos d'Esquadra van començar a desplegar les tanques al voltant del museu per impedir que els veïns, curiosos i mitjans que hi havia a la porta del centre poguessin apropar-s’hi.

El cercle va anar fent-se cada vegada més gran. Els Mossos van impedir en primera instància que el mateix alcalde Àngel Ros i el director general de Patrimoni de la Generalitat accedissin a l'interior del museu, on només hi havia el director i un parell de persones. Després, una vegada es va proporcionar una llista amb el DNI van accedir-hi els tècnics del museu i diversos representants de la Generalitat intervinguda. Ros no va aconseguir accedir-hi i, a més, va rebre una pluja de crítiques.

A dos quarts de quatre de la matinada, els tècnics d’Aragó, custodiats per les dotacions de més d'una desena de vehicles de la Guàrdia Civil —uns 70 agents— van arribar a les portes del Museu per començar els treballs de devolució dels béns. Amb l'arribada de la primera claror del dia es van produir els primers aldarulls entre els Mossos i grups de persones contràries a la devolució, la majoria arribades després d'una convocatòria d'independentistes.

A les 4.13 un enorme camió va baixar fins a l'entrada de les exposicions temporals del museu i es va situar davant de la porta d'accés. A continuació, una desena d'operaris va començar a baixar el material necessari per embalar les obres per a un viatge segur. Al final van començar a descarregar les caixes de fusta en les quals havien de viatjar les obres. L'operació va acabar a les 4.40.

L'activitat a l'interior era frenètica durant les primeres hores. Les llums enceses permetien veure el moviment de guàrdies civils i tècnics de l'empresa Queroche i la matriu del seu grup, la firma Feltrero, la mateixa que es va ocupar del trasllat el juliol del 2016, quan es van lliurar les 51 peces dipositades al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Poc després de les dues de la tarda el camió que transportava les obres sortia del Museu de Lleida amb 44 peces, encara que una d'elles –un llenç del segle XVIII– s'ha extraviat i, a canvi, el museu ha facilitat una altra peça d'alabastre originària del mateix monestir.

Les peces que van viatjar dilluns a Sixena són les 44 que la Generalitat va dipositar al Museu de Lleida i que havia comprat a les monges santjoanistes de Sixena per 10 milions de pessetes (uns 60.000 euros) el 21 d'abril del 1983. Del conjunt, les peces més destacades són les tres caixes mortuòries, sepulcres de fusta policromada del segle XV. També els quatre relleus d'alabastre exposats al Museu de Lleida. La resta roman al magatzem: són sis taules de retaule i 21 pintures que representen temes religiosos, a més de nou fragments més d'alt relleus d'alabastre molt deteriorats per l'incendi del 1936.

Les peces ja han abandonat el museu lleidatà. Segons el seu director, Josep Giralt, en el seu lloc no es col·locaran temporalment noves obres. "El que ha passat forma part de la història d'aquest museu. També cal mostrar-ho", va assegurar el director després d'una jornada intensa. De totes maneres, a Lleida no descarten que al final la justícia acabi donant-los la raó, i per això han recorregut contra la sentència de l'Audiència Provincial. Així que podria ser que les peces fessin, una vegada més, un viatge més enllà de la comarca que les va veure néixer fa segles.