_
_
_
_

Ciutadans entra llançat a la campanya

La formació encapçalada per Inés Arrimadas empataria en escons amb Esquerra Republicana segons l'última enquesta del CIS

Miquel Noguer
Inés Arrimadas, candidata de Ciutadans a la presidència de Catalunya participa en un esmorzar informatiu d'Europa Press.
Inés Arrimadas, candidata de Ciutadans a la presidència de Catalunya participa en un esmorzar informatiu d'Europa Press.LUIS SEVILLANO

La campanya electoral més estranya de les que s'han desenvolupat a Catalunya va arrencar aquest dilluns amb una mobilització creixent dels votants no independentistes i sense que els principals líders secessionistes puguin demanar el vot en mítings convencionals. Ciutadans apareix com el partit que millor està capitalitzant la situació fins al punt que l'enquesta del CIS feta pública aquest dilluns el situa en una posició d'empat tècnic amb el guanyador, Esquerra Republicana. El bloc independentista va enganxar els primers cartells sabent que l'expresident Carles Puigdemont i líder de Junts per Catalunya seguirà a Brussel·les com a mínim fins al 14 de desembre i que Oriol Junqueras, cap de cartell d'Esquerra Republicana, continuarà a la presó durant la campanya.

Els partits constitucionalistes i, particularment Ciutadans, comencen a veure els fruits de la campanya d'activació del seu electorat que va començar amb les manifestacions que van omplir Barcelona a l'octubre i al novembre protagonitzades per catalans contraris a la independència i que fins llavors havien estat en silenci davant la hipermobilització independentista. Ara es tracta de traslladar aquesta ebullició dels carrers fins a les urnes. I la formació d'Albert Rivera i Inés Arrimadas sembla estar en disposició d'aconseguir-ho. L'enquesta del CIS feta pública aquest dilluns apunta en aquesta direcció.

Ciutadans podria ser el partit més votat (22,5%), fet impensable a Catalunya fa amb prou feines un any, quan l'independentisme semblava no tenir rival capaç de vèncer-lo a les urnes. El creixement de Ciutadans i, en menor mesura del Partit dels Socialistes, neutralitza la caiguda del PP. Junts es queden amb 59 o 60 diputats, lluny de la majoria absoluta del Parlament, situada als 68 escons. Però la seva embranzida complica molt que aquesta anhelada majoria la puguin aconseguir els independentistes que, units, es quedarien a un o dos escons de la majoria absoluta. O sigui que, l'independentisme, que fins ara tenia majoria en escons però no en vots, pot quedar-se també sense majoria parlamentària. Catalunya en Comú-Podem seria àrbitre de la situació.

Junqueras sense campanya

El dibuix que fa l'enquesta del CIS torna a ser el d'una Catalunya rural bolcada en l'independentisme però que no aconsegueix la majoria absoluta malgrat la sobrerrepresentació d'aquestes zones al Parlament. Els dubtes ara són si el constitucionalisme serà capaç de seguir augmentant la mobilització de l'electorat més urbà i com afectarà l'independentisme la decisió del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llanera de mantenir a la presó Oriol Junqueras, l'exconseller d'Interior Joaquim Forn i els líders de l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural.

Esquerra Republicana, que es veia com a guanyadora dels comicis a gran distància de la segona força, veu ara amb preocupació no només l'embranzida de Ciutadans, sinó també com va prenent cos la candidatura de Junts per Catalunya. De fet, el CIS deixa clar que el preferit dels catalans per ser president és Puigdemont (28,1%), molt per sobre de Junqueras (16,6%).

La campanya també arrenca amb evidents símptomes de malestar entre els partits independentistes. No només no han estat capaços de travar una llista unitària, sinó que els seus respectius programes són tan dispars com inconcrets a l'hora d'abordar la qüestió territorial, l'assumpte clau d'aquestes eleccions. Ni ERC ni Junts per Catalunya diuen, per exemple, si pensen —i com— "implementar" la república tal com asseguren que faran els seus candidats. La rivalitat entre els antics socis de Junts pel Sí va en augment i a ERC, per exemple, es llancen missatges assegurant que el PDECAT juga amb avantatge pel fet de tenir el seu candidat a Brussel·les i no a la presó com Junqueras. Els independentistes van començar la campanya ahir a la nit amb referències als quals segueixen denominant "presos polítics", i donant la benvinguda als sis consellers que sí que van sortir ahir en llibertat. Una vegada fora de presó la seva implicació real en la campanya segueix sent una altra incògnita.

El manteniment de Junqueras a la presó tampoc és del grat dels candidats constitucionalistes, que hauran d'apanyar-les-hi perquè l'electorat no es deixi influenciar per qüestions sentimentals. No és fàcil debatre quan el teu rival és a la presó, admeten en privat els responsables de campanya.

Davant aquesta situació, riscos els mínims. Cada partit té ja perfectament dissenyada la seva estratègia de la qual espera no moure's ni un mil·límetre fins al dia 21. En el cas del PSC es presenten com l'únic partit capaç de recosir les costures que el procés ha trencat a Catalunya, mentre que Ciutadans i PP es disputen la capacitat per restablir l'ordre constitucional.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Miquel Noguer
Es director de la edición Cataluña de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera profesional. Licenciado en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona, ha trabajado en la redacción de Barcelona en Sociedad y Política, posición desde la que ha cubierto buena parte de los acontecimientos del proceso soberanista.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_