Carvalho es cola a les vinyetes

L’escriptor Hernán Migoya es feia creus que ningú s’hagués atrevit a traslladar les aventures del detectiu més popular de la literatura espanyola contemporània a les pàgines d’un còmic. Per això, quan una nit entre copes, Migoya entaulava amistat amb Daniel Vázquez, fill del novel·lista Manuel Vázquez Montalbán, va veure clara la seva missió: portar l’irrepetible inspector Pepe Carvalho a les vinyetes.

Migoya ho ha aconseguit tres anys després, quan gràcies a un amic comú, va conèixer el fill del Premi Nacional de les Lletres del 1995 en un sopar on es “van entusiasmar junts” amb el projecte. “És una il·lusió personal”, assegura el guionista, un seguidor declarat del policia galaicocatalà. La seva primera aventura, Tatuaje, es pot llegir des del 17 de setembre en el còmic que publica Norma Editorial.

Al detectiu Carvalho, l’ha interpretat l’actor Carlos Ballesteros al cinema, així com Patxi Andión a la cinta de Vicente Aranda, o fins i tot Juanjo Puigcorbé a la petita pantalla. Adaptar a les vinyetes les desventures d’aquest “vividor, sentimental”, i també “desencantat” Carvalho, segons Migoya, “ha requerit molta responsabilitat perquè és a l’imaginari col·lectiu”.

Amb el mateix tacte o, si és possible, amb més delicadesa encara, el dibuixant Bartolomé Seguí s’ha encarregat de posar rostre al detectiu Montalbán. Seguí s’ha enfrontat, per primera vegada, a la tasca d’adaptar una novel·la al còmic. L’il·lustrador mallorquí i l’escriptor barceloní s’inspiren en l’actor Ben Gazzara per crear Carvalho encara que Seguí, comenta rient que per ell, el resultat és una barreja d’aquest i Burt Reynolds.

Durant els 15 mesos en què el dibuixant, Premi Nacional de Còmic, ha dedicat a reconstruir el món de Carvalho, Seguí diu que s’ha retrobat “amb els escenaris de la Barcelona que vaig començar a dibuixar” cap als anys vuitanta. Tatuaje, que se centra a resoldre l’aparició d’un cadàver amb un misteriós dibuix a la platja de Vilassar de Mar, té lloc el 1974, un any abans de la mort del dictador i, diu Migoya, “en una Espanya desitjosa de ser el que mai ha estat: un país normal”.

Per construir el paisatge urbanístic de la Barcelona dels setanta, amb la Rambla i el barri xino, Seguí ha hagut de documentar-se amb fotografies per edificar locals que ja no existeixen. Passant les 72 pàgines de Tatuaje, el dibuixant intenta que el lector viatgi al món de Carvalho, “als seus ànims i sensacions”, amb colors saturats i foscos, i un dibuix de llapis amb “traç ràpid que inspira el carrer”, que tan bé coneix el detectiu barceloní. Per dibuixar la seva estimada Charo, Seguí es fixa en actrius espanyoles del destape com Bárbara Rey o Paca Gabaldón.

L’adaptació de les aventures de Pepe Carvalho al còmic arriba en un moment en què la indústria gaudeix “de molt bona salut”, apunta Oscar Valiente, director de Norma Editorial, que retrata un gènere que floreix amb “noves editorials i llibreries cada any”. Valiente va veure en aquest projecte una oportunitat d’“explotar el còmic contemporani” en un negoci que, segons ell, roman impermeable a la revolució digital, “ja que el còmic segueix sent un objecte de col·lecció i per les seves particularitats narratives es gaudeix més en paper”.

De Montalbán, Migoya recorda que el va conèixer als 15 anys a la biblioteca de la seva Barberà del Vallès i que, va ser la xerrada amb l’escriptor, el que el va animar a seguir els seus passos entre llibres. Cinc anys abans, Migoya ja havia devorat 80 títols de novel·la negra.

La crònica d’una època

Escriptor i dibuixant coincideixen que els llibres de Montalbán van més enllà de novel·les policíaques per convertir-se en la “crònica d’una època, des del punt de vista social i polític”, diu Migoya, que ha “intentat condensar l’esperit de l’obra”.

Migoya no deixa de “fascinar-se” per l’“hedonista” Pepe Carvalho el creador del qual, diu convençut, utilitza per canalitzar “sentiments íntims”, del llorejat escriptor “massa forts potser per expressar-los”. El guionista lloa el treball de Seguí que plasma amb el seu llapis un personatge únic. “Carvalho és un cínic però també un sentimental, un hedonista que sovint es planta en peu de guerra contra el sistema i de passada contra ell mateix”. Unes cròniques, en les quals, segons el responsable d’adaptar-lo al còmic “estem tots reflectits”. La primera col·laboració entre Migoya i Seguí es repetirà en dues ocasions més, amb les següents aventures de la sèrie Carvalho: La soledad del manager i Los mares del sud.