_
_
_
_

Tarragona i Palamós obtenen els millors registres de creuers de la seva història

El port tarragoní triplica els passatgers en un any i a la Costa Brava creixen més d’un 70%

Marc Rovira
Un creuer a Tarragona.
Un creuer a Tarragona.josep lluis sellart

Lluny, molt lluny, de les xifres milionàries del port de Barcelona, amb més de 2,5 milions de passatgers l’any passat, els ports més petits del litoral català també intenten esgarrapar quota al temptador mercat dels creuers. Tarragona ha triplicat en un any el nombre de viatgers i Palamós ha tancat la millor campanya de la seva història.

Fer el recompte de creuers que atracaven cada any a Tarragona era una tasca poc complexa. El 2013 i el 2014 només tres creuers es van apropar fins a la riba del moll i el 2015 no es va arribar ni a la dotzena. L’aposta de l’autoritat portuària per guanyar pes en aquest segment i, sobretot, l’aterratge de la companyia italiana Costa Cruceros ha multiplicat el trànsit d’aquestes embarcacions a Tarragona. La campanya del 2017 s’ha tancat amb 37 creuers, lleugerament per sota dels 40 que s’havien previst, però amb més de 51.000 passatgers, això és un increment del 284% respecte a les xifres del 2016. “Estem molt satisfets, això és innegable”, apunta Josep Andreu, president de l’autoritat portuària. El port, en col·laboració amb la Universitat Rovira Virgili, ha elaborat un estudi que xifra en 3,9 milions d’euros l’impacte econòmic que han tingut els creuers per a Tarragona i la seva àrea més propera.

El creuerista tipus és un turista d’entre 35 i 55 anys que es gasta de 65 a 120 euros al dia. Els viatgers que només fan escala gasten més moderadament però, en canvi, el desemborsament és més alt entre els qui inicien o finalitzen el seu viatge a Tarragona. En aquest sentit, ha estat transcendental la decisió de Costa Cruceros d’escollir el port tarragoní com a punt de partida d’una de la seva rutes pel Mediterrani. Souvenirs i objectes de regal són els principals motius de despesa a les botigues de la ciutat, però la factura en roba també té un pes notable. Italians, espanyols i britànics, per davant de francesos i nord-americans, són, per nacionalitats, els principals creueristes que posen els peus a Tarragona. Una vegada en terra ferma, la majoria prefereix visitar la ciutat al seu aire, però també n’hi ha que contracten paquets d’excursions per apropar-se fins a Poblet, Reus, Barcelona o Port Aventura. Fernando Aldecoa, director general de Port Aventura, destaca l’evolució que ha mostrat aquest tipus de turisme: “Arribar a xifres rècord en un marge de temps tan curt és per felicitar-se”.

També la Cambra de Comerç, que ha desplegat un programa d’assessorament entre el comerç per fixar-se específicament en els creueristes parla de “creixement espectacular”. Josep Andreu puntualitza que les xifres fins i tot són “modestes” i avança que de cara a la campanya que ve preveuen un creixement del 50%, tant del nombre de creuers com de passatgers. Si aquesta previsió es compleix, Tarragona arribaria als 80.000 passatgers anuals.

Palamós va ser durant un temps el port en el qual Tarragona s’emmirallava. El municipi de la Costa Brava va començar a festejar els creueristes el 2000 i ha anat conreant una relació profitosa. L’Associació de Ports de Creuers del Mediterrani (Medcruise) ha assenyalat que, entre l’any 2000 i el 2009, Palamós va ser el segon port amb més increment de passatgers, només per darrere de Split (Croàcia). El port de Palamós ha tancat una bona temporada de creuers. Ports de la Generalitat, titular de la infraestructura, l’ha catalogat de campanya “històrica” i apunta que s’han batut rècords tant en passatgers com en nombre d’escales. En total, Palamós ha acollit 42.800 passatgers, un augment del 74% respecte a la temporada anterior.

Nord i sud

El port de Roses ha tancat la temporada amb 2.400 passatgers. Comparativament amb l’any passat ha rebut menys trànsit de vaixells, però, en canvi, ha doblat el nombre de viatgers que es van registrar el 2016 en captar l’amarratge d’embarcacions de més capacitat. Més incerteses envolten el port de Sant Carles de la Ràpita (Montsià). L’any passat va perdre les escales de creuers turístics i Ports no confia a arribar al trànsit més regular, més enllà del que puguin aportar les connexions xàrter. La poca profunditat de la badia dels Alfacs, amb un calat màxim de sis metres, limita molt la maniobrabilitat de les grans embarcacions.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_