Venècia restringeix l’accés dels grans creuers

Venècia és un parc temàtic de luxe on pagues, mires i calles. Aquest és més o menys el resum que va fer la setmana passada l'alcalde de la ciutat, Luigi Brugnaro, per justificar que un restaurant que hi ha prop de la plaça de San Marco li cobrés a una família de tres membres que no parlava italià 526,50 euros. Els turistes, indignats perquè els havien portat plats que no havien demanat, van pagar el compte i van escriure una carta a l'alcalde perquè aquestes coses “poden arruïnar la reputació de Venècia”. No volien que els tornessin els diners, només lamentar el que havia passat. La resposta de Brugnaro en una entrevista a Sky 24 va ser clara: “Menges i beus i després resulta que no saps italià. Si vens a Itàlia, aprèn la llengua, fins i tot una mica de venecià. Han menjat llagosta i ni tan sols han deixat propina”. Un acte que reflecteix tot el model.

La sobreexplotació turística de Venècia, la ciutat del món més afectada per aquesta indústria (55.000 habitants respecte a 24 milions de visitants l'any), ha tocat fons amb l'arribada de creuers. Aquest any hi han desembarcat 2,5 milions de passatgers i l'encant de la llacuna s'ha tornat a convertir en una postal grotesca, amb vaixells gegants a pocs metres del Palau Ducal. De manera que el Govern ha aprovat que, des del gener del 2018, es redueixi gradualment el trànsit d'aquests megavaixells. De moment l'accés quedarà obert als de menys de 55.000 tones; els que superin aquest pes es desviaran fins al pas de Malamocco i atracaran al port de Marghera, a Mestre.

N'hi haurà prou amb això? La mesura respon a una de les condicions que havia imposat l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco) per evitar que Venècia fos eliminada de la llista de ciutats patrimoni de la humanitat. Un pla perquè el fràgil ecosistema urbà de 455 ponts que uneixen entre si les 118 illes de la ciutat no acabi naufragant. Però el projecte anunciat pel Ministeri d'Infraestructures i Transports italià no ha convençut les organitzacions, que al juny van recollir 18.000 signatures perquè desapareguessin del tot els creuers de la Llacuna i es desviessin fins a Trieste. De moment, cada dia hi segueixen atracant fins a sis creuers amb 4.000 persones a bord.

I la veritat és que Venècia es converteix a marxes forçades en un decorat buit. La població local ha caigut dos terços des de mitjans del segle passat, també pels estralls generats per l'aqua alta –les marees que neguen els punts més baixos de la ciutat–. Però avui segueix caient a un ritme de 1.000 l'any, mentre que durant el mateix període arriben més turistes que destrueixen el teixit comercial i veïnal. El 12 de juliol, el cap de la policia va restringir l'aforament de persones i vaixells a la festa del Redentore. Després, es va parlar de frenar l'afluència a tota la ciutat col·locant torns o cobrant entrada. De fet, els italians han de pagar per accedir a la majoria de platges, així que tampoc seria tan estrany.