El CNI admet “contactes” amb el cervell dels atemptats de Barcelona
Els serveis d'intel·ligència asseguren que es van produir en el marc del "protocol establert amb els convictes" presos que han mantingut relacions amb gihadistes
El Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) va reconèixer aquest dijous que "va mantenir contactes" amb el cervell dels atemptats de Catalunya, l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, en el període que ell va ser a la presó de Castelló, entre el 2010 i el 2014. Els serveis secrets espanyols no van aclarir la periodicitat d'aquests contactes, ni la durada, ni si van ser remunerats. Es van limitar a admetre que es van produir en el marc del "protocol establert amb els convictes" que es troben a les presons i que han mantingut relacions amb gihadistes.
L'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, inspirador dels atemptats de Barcelona i Cambrils del passat 17 d'agost i líder de la cèl·lula gihadista que els va cometre, no era un desconegut de les forces i cossos de seguretat. A part d'haver estat investigat en l'operació Chacal —realitzada per la policia el 2006 contra una xarxa islamista—, va tenir contactes amb el CNI en els quatre anys que va estar pres per un delicte de tràfic de drogues. Fonts dels serveis secrets espanyols confirmen que així va ser, encara que no aporten dades sobre els resultats d'aquestes entrevistes amb Es Satty, mort en l'explosió del xalet d'Alcanar mentre preparava els explosius per a un gran atemptat.
Les mateixes fonts insisteixen que aquests contactes amb Es Satty "entren dins dels protocols habituals de l'organisme", ja que "el normal per obtenir informació per a la lluita antiterrorista és contactar amb els que puguin tenir-la". En tot cas, Es Satty, no estava condemnat per cap delicte de terrorisme, sinó de tràfic de drogues.
Nascut a la zona del Rif, productora d'haixix, havia intentat colar a Espanya 121 quilos en el seu cotxe i l'havien aturat a la frontera amb Ceuta. No obstant això, fonts del CNI asseguren que "va tenir contactes amb gihadistes", presumiblement per ajudar-los a sortir d'Espanya, segons altres fonts de la lluita antiterrorista. Segons va declarar davant els jutges espanyols abans de la condemna, va ser amenaçat perquè tractés d'introduir a Espanya tant drogues com a persones, encara que la veritat és que mai va aportar cap prova d'això.
Les noves dades que es van coneixent sobre la investigació dels atemptats —les diligències de l'Audiència Nacional romanen secretes— mostren Es Satty gairebé com un vell conegut de les forces i cossos de seguretat gairebé des que va arribar a Espanya el 2002. Ja va aparèixer el seu nom a l'agenda del telèfon d'algun dels detinguts pels atemptats de l'11-M, segons van revelar fonts de la lluita antiterrorista. També va ser investigat en l'operació Chacal, una xarxa d'islamistes que enviava terroristes a l'Iraq i que liderava Mohamed Mrabet Fhasi, el Carnicer, que suposadament hauria instruït Es Satty en el corrent Takfir Wal Hijra (Anatema i Exili), la més radical de l'Islam.
Les intervencions telefòniques i seguiments que li va fer la policia al fil d'aquesta investigació no van donar fruits suficients per imputar-lo. Va ser detingut finalment per tràfic de drogues el 2010 i durant quatre anys va ser cap de neteja del mòdul de la presó de Castelló. Finalment, després de sortir de la presó va acudir el 2015 a Vilvoorde (Bèlgica) per oferir els seus serveis com a imam. Allà va resultar sospitós i un policia local belga va preguntar als Mossos d'Esquadra pels seus antecedents. El contingut que fins ara es coneix de les respostes que van enviar els Mossos donen a entendre que eren els únics que no el tenien fitxat, malgrat exercir com a imant de Ripoll des d'aquest any i tenir antecedents penals, cosa que en principi li incapacita per exercir aquest lloc.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.