Les joies que va ‘robar’ el tsunami de la crisi

En els últims 10 anys, coincidint amb la crisi que han viscut l’economia i la societat espanyola, han tancat a Catalunya la meitat dels negocis i tallers dedicats a joieria, una dada dramàtica que ha anat acompanyada amb el descens, també a la meitat, de la facturació que va passar dels 725 milions d’euros el 2007 als 346 de l’any passat, encara que la dada positiva i esperançadora és que des de 2013, l’any que el sector va tocar fons, les xifres no han fet altra cosa que recuperar-se any rere any. Des d’aquest últim any les vendes i la facturació no han fet sinó pujar. Pel 2017 s’espera que el creixement arribi al 4% de mitjana (un 5,7% les grans marques), segons les dades que proporciona el Col·legi Oficial de Joiers, Orfebres, Rellotgers i Gemmòlegs de Catalunya (JORGC), que agrupa 1.200 professionals, aproximadament el 70% dels que es dediquen a aquest sector a Catalunya, que s’organitza en empreses que compten amb quatre o cinc treballadors de mitjana, segons l’últim informe que recull les dades del 2016.

Àlex Riu, president del JORGC, no dubta a qualificar aquesta crisi que ha viscut el sector com un “tsunami que ho ha arrasat tot, fins i tot els que estaven ben posicionats”. Això, assegura, ha provocat una reestructuració molt forta amb una tendència gradual a la concentració en grans botigues i cadenes. “Els que hem sobreviscut ha estat perquè ens hem reinventat amb noves tecnologies, professionalitzant-nos i apostant per la internacionalització”, encara que una de les assignatures pendents que tenen joiers i rellotgers és l’aposta pel comerç electrònic, ja que només el 31% el fan servir, segons les dades amb què compta el JORGC.

Riu espera que l’objectiu de creixement de les vendes per a aquest any, fixat entre un 4% i un 5% —un 1% i un 2% de creixement en la fabricació— s’aconsegueixi de cara a la campanya de Nadal, que comença d’aquí uns dies: “En aquests dies és normal que el consum repunti, perquè la incertesa, com la que s’està vivint aquests dies, és el pitjor que hi ha per als negocis i les vendes”.

Pel que fa a la publicació del llibre que ha editat Enciclopèdia Catalana, Riu assegura que el sector joier “se sent hereu de la tradició dels grans joiers catalans”. I en aquest sentit “volem recollir el testimoni de la gran joieria catalana, mantenir els seus valors, però mirant al futur. Això és el que ens motiva, encara que també és una responsabilitat”, explica Riu, que creu que malgrat que les tendències i l’estil canvien amb les èpoques, la filosofia és la mateixa que fa un segle. “Hi ha marques que mantenen l’ADN propi i el perpetuen, però la nova tendència és apostar per la innovació i el disseny, no quedar-nos ancorats en el passat”.

Segons les dades que maneja el JORGC, el preu mitjà de les joies que es compren a Catalunya és de 300 euros, mentre que la despesa del comprador de joieria i rellotgeria a Catalunya és de 163. “És un tiquet molt baix. La crisi ha castigat les classes mitjanes, el segment alt del gran luxe no l’ha notat i la mitjana de compra és molt polaritzada, o molt alta o molt baixa, ja que són moltes les despeses de joieria que no superen els 20 o 30 euros per arranjaments”, assegura Riu, que diu que en la seva professió no els agrada parlar de les joies com a “valor segur” ni com a inversió. “És un error. Les joies, a nivell racional, estan fetes amb materials el preu dels quals pot pujar o baixar, però també té un component artístic, de disseny, de perdurabilitat, que és el que li dona sentit. És un error limitar-nos al valor material d’una joia”, insisteix.

Pel que fa a les extraordinàries peces que els burgesos catalans van encarregar el 1906 a Lluís Masriera per regalar-los a la futura reina Victòria de Battenberg, Riu té clar que “avui no tindria sentit, ja que han canviat els rols. Abans, les joies tenien la intenció de mostrar un estatus social cap als altres, una ostentació. Ara es busca la satisfacció personal interna”. I insisteix: “En l’actualitat no es compren joies per exhibir-les, sinó per a gaudi personal, amb un valor cultural, igual que comprar una obra d’art i tenir-la a casa. Aquest seria un dels grans canvis amb el passat. Són obres d’art fetes joies”, rebla.