Les terceres vies busquen el seu espai

El paper exercit per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) com a entitat al marge dels partits independentistes capaç d'influir en el relat per sobre de les sigles ha estat una de les novetats més importants de la política a Catalunya dels últims anys. Des de diversos sectors de l'espectre ideològic s'ha intentat emular aquesta funció, però les iniciatives desplegades fins ara no han aconseguit aquest protagonisme, per bé que no paren de néixer noves idees.

Es compleixen tres anys del naixement de Tercera Via, una entitat que, amb el procés independentista ja iniciat, clamava per la negociació entre el Govern de Mariano Rajoy i el que aleshores presidia Carles Puigdemont. Era una associació situada en l'òrbita del PSC que presideix des de llavors el notari Mario Romeo. Amb prou feines uns mesos després, a mitjans de 2015, va sorgir Construïm, situada a l'entorn d'Unió Democràtica, quan el procés ja havia trencat la federació electoral CiU i el mateix partit democristià. La tensió ideològica va situar ambdues entitats en un terreny molt similar, el del catalanisme transversal que sempre ha reivindicat el PSC i que abans era patrimoni de l'extinta Convergència.

Massa noms per a tan poca incidència social, van pensar els impulsors d'ambdues associacions, i això els va portar a fusionar-se fa un any en una altra plataforma: Portes Obertes del Catalanisme. Amb motiu de les eleccions del 21 de desembre, l'entitat ha fet públic un manifest en el qual reclama un “canvi de cicle polític” per millorar l'autogovern, refer la unitat de la societat civil, assegurar l'estabilitat de les institucions i abordar els problemes dels catalans en l'àmbit de l'economia, el treball i l'educació.

El portaveu de Portes Obertes és Mario Romeo, que confessa sense objeccions que “Miquel Iceta és qui representa millor aquest espai de catalanisme transversal” i reivindica la plataforma com la impulsora d'un debat necessari que seguirà existint independentment de quin sigui el resultat de les eleccions catalanes. “Pretenem ser un espai plural en el qual càpiga gent que comparteixi aquests plantejaments al marge d'on procedeixi”, insisteix Romeo.

Al marge d'aquestes entitats, en els últims mesos han nascut també altres marques amb intencions clares de convertir-se en un partit polític. Una d'elles és Lliures, impulsada per l'exconseller de la Generalitat Antoni Fernández Teixidó (CDC) i l'exdiputat d'Unió Roger Montañola, que fa uns dies va anunciar que es presentaran a les eleccions del 21-D. Els membres de Lliures també es reivindiquen com a catalanistes però els diferencia de Portes Obertes un plantejament més liberal en les qüestions econòmiques.

L'últim part de marques ha estat Units per Avançar, que va néixer fa amb prou feines una setmana, també amb voluntat de ser un partit polític i recollir l'herència del que va ser Unió Democràtica abans d'entrar en concurs de creditors. De moment, no tenen estructura i no es presentaran a les eleccions, però reclamen al PSC que impulsi una plataforma electoral. El seu portaveu és Carlos Losada, que va ser director general de la Funció Pública el 1993, quan CiU governava amb majoria absoluta.

I a l'esquerra de tots aquests noms hi ha Federalistes d’Esquerres, nascut el 2012. Comparteixen la necessitat d'un pacte polític amb la resta d'entitats, però els diferencia una defensa tancada dels valors federalistes i el caràcter social dels seus postulats.