La crisi en el PSC pel 155 posa en risc l’alcaldia de Terrassa
L'alcalde i cinc regidors socialistes dimiteixen i l'oposició mou fitxa per forçar un canvi de govern
El PSC podria perdre una de les seves més preuades alcaldies, la de Terrassa, la quarta ciutat catalana en grandària i el segon feu més gran governat pels socialistes. Després de la dimissió del seu alcalde, Jordi Ballart, dijous pel descontentament amb la posició del PSC en el referèndum i en l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, aquest divendres es va sumar la dimissió de cinc regidors més que han decidit seguir el camí de Ballart. Això deixa els socialistes en una posició molt feble –només tenen nou dels 27 regidors del ple i sis seran nous- i els grups de l'oposició ja s'estan organitzant per forçar un canvi en l'alcaldia.
La ciutat de Terrassa s'ha convertit en la màxima expressió de la crisi oberta al PSC pel seu suport al 155, que ha generat moltes crítiques per part de desenes d'alcaldes i regidors que van plasmar el seu descontentament en un manifest fet públic fa dues setmanes. Un dels seus impulsors va ser Ballart, que va tirar la tovallola dijous, després d'avisar fa unes setmanes que dimitiria si el seu partit votava la suspensió de l'autogovern. I poques hores després van fer el mateix cinc dels seus regidors: Noel Duc, Lluïsa Melgares, Rosa M. Ribera, Maruja Rambla i Jordi Flores. Altres alcaldes que van firmar aquest manifest, com el de Castellar del Vallès, anunciaran la seva posició la setmana que ve.
En un màxim de dues setmanes ha de celebrar-se un ple per investir el nou alcalde i els grups de l'oposició que poden sumar majoria absoluta –Terrassa en Comú, ERC, PDeCAT i CUP- ja s'estan movent per aconseguir un canvi. L'alternativa la liderarien els comuns, la segona força més votada, a la qual ERC i la CUP ja han confirmat que se sumaran. De fet, entre els tres partits hi ha bona sintonia i voten conjuntament la majoria de temes en els plens. “El PSC està inhabilitat per governar, ara toca un canvi perquè existeix una majoria alternativa”, apunta Isaac Albert, líder local d'ERC. En una línia semblant s'expressa la seva homòloga de la CUP: “Terrassa necessita un canvi i això no passa perquè governi el PSC".
Però les tres formacions d'esquerra només sumen 11 regidors i necessiten el suport dels tres del PDeCAT per arribar a la majoria absoluta necessària. Els nacionalistes governaven amb el PSC fins dilluns, quan Ballart va trencar el pacte, i descarten reeditar l'acord amb el nou candidat socialista. “No donarem suport a cap líder socialista”, assegura Miquel Sàmper, líder del PDeCAT a Terrassa, que es mostra disposat a sumar-se al tripartit d'esquerres. “Estem en una situació excepcional i podem oferir la nostra experiència de govern”, afegeix. Però abans de consumar un acord els nacionalistes hauran de llimar diferències amb Terrassa en Comú. “Fa dos anys CiU va tenir l'oportunitat d'apostar per un canvi en l'alcaldia, però va triar el PSC. Haurien de reconèixer que es van equivocar”, incideix el líder de Terrassa en Comú, Xavi Matilla, que demana al PDeCAT “generositat” i que recolzin el tripartit sense res a canvi. “És el PDeCAT el que ha de demostrar que volen un canvi i no només quotes de poder. Si volen entrar al govern, ho podem negociar, però és difícil per les diferències de programa”, admet Matilla.
La renúncia de Ballart es va oficialitzar aquest divendres en un ple que va començar amb la lectura d'una declaració institucional de rebuig a l'empresonament dels vuit exconsellers del Govern, entre els quals hi ha Josep Rull, exregidor a Terrassa, i de suport a Lluís Puig (exconseller de Cultura, actualment a Brussel·les amb Puigdemont i veí també de Terrassa) i Meritxell Lluís (regidora del PDeCAT a la ciutat i esposa de Rull).
Pacte trencat a Sant Cugat
La inestabilitat també amenaça l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, un dels més importants en mans del PDeCAT. Aquesta formació i el PSC, que han governat junts des del passat mes de gener, van anunciar aquest divendres que deixaven en “suspens” el seu pacte. Les bases de tots dos partits havien demanat la ruptura de l'acord els últims dies pel clima polític que es viu a Catalunya.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Arxivat A
- Procés Independentista Catalán
- Declaració Unilateral Independència
- Terrassa
- Article 155
- Llei Referèndum Catalunya
- PSC
- Independentisme
- PSOE
- Província Barcelona
- Legislació autonòmica
- Referèndum 1 d'octubre
- Generalitat Catalunya
- PdeCat
- Catalunya
- Referèndum
- Autodeterminació
- Partits polítics
- Eleccions
- Govern autonòmic
- Conflictes polítics
- Política autonòmica
- Comunitats autònomes
- Espanya
- Administració autonòmica
- Legislació