La confusió de la república catalana es contagia a la Vall d’Aran

Divendres va ser un dia esperpèntic a Barcelona però també a Vielha, capital de la Vall d’Aran. Mentre el Parlament de Catalunya es preparava per votar la independència unilateral, el Consell General d’Aran feia pública una moció en defensa de l’autogovern de Catalunya i oposant-se a la futura aplicació de l’article 155.

El document deia que estava firmat pels tres partits amb representació al plenari del Consell: Convergència Democràtica Aranesa –CDA, la força de govern–, Unitat d’Aran –UA, partit germà del PSC– i pel conseller del Partit Reformista d’Arties i Garós (PRAG). Poques hores més tard, el Consell emetia un nou missatge per suspendre el comunicat anterior. UA acusa el síndic, Carlos Barrera, de provocar incertesa i que els mitjans entenguessin erròniament que la Vall d’Aran es planteja deixar de formar part de Catalunya.

El Consell va emetre tres comunicats en un dia: el primer exigia al Govern central que no apliqués el 155 i demanava a les autoritats catalanes que no proclamessin la independència. El segon comunicat suspenia la moció anterior, amb la independència ja proclamada al Parlament, i anunciava la convocatòria d’un ple extraordinari.

Barrera va informar a EL PAÍS que en aquest ple s’estudiaria com es pot aplicar el concepte del “dret a decidir”, establert en les disposicions addicionals de la Llei d’Aran del 2015, per decidir quina havia de ser la vinculació de la Vall d’Aran amb Catalunya. La interpretació dels mitjans va provocar que el síndic publiqués un tercer comunicat per “desmentir rotundament” que el Consell estigués estudiant “el futur de l’Aran fora de Catalunya”.

La Llei d’Aran estableix que “el Parlament de Catalunya reconeix el dret del poble aranès a decidir el seu futur”. Àlex Moga, secretari general de CDA i un dels ponents de la norma, afirma que aquesta frase reconeix el dret d’autodeterminació de la Vall d’Aran i és prou àmplia d’interpretació com perquè no s’hagi declarat inconstitucional.

Paco Boya, líder d’UA i cap de l’oposició, assegura que el seu partit no va signar el manifest inicial de divendres: “El síndic va emetre el comunicat pel seu compte, assumint que li donàvem suport perquè vaig enviar-li un correu amb una proposta d’esmenes al text que ens plantejava”. Barrera no ha volgut comentar la polèmica, però un portaveu del Conselh ha justificat a aquest diari que la proclamació d'independència va provocar la rectificació.

Els consellers de CDA, UA i el PRAG han acordat aquest dilluns una posició unitària davant la declaració d’independència al Parlament. Aquesta moció unitària es votarà dijous en un ple extraordinari. La moció no inclourà cap esment concret sobre la proclamació d’independència perquè es considera que aquesta no s'ha consolidat i perquè tant CDA com UA entenen que la llei que els regeix emana de la Constitució, apunta Boya. Barrera, segons declaracions recollides per l’Agència Catalana de Notícies, ha explicat que ''no hi ha damunt la taula debatre sobre la independència de la Vall d'Aran respecte a Catalunya perquè no és possible dins de la legalitat''.

Els partits aranesos han acordat que la moció que volen aprovar dijous haurà d’incloure quatre idees: demanar que una futura reforma de la Constitució reconegui l'autogovern aranès, defensar les institucions araneses, un reconeixement al Parlament pel seu respecte per la singularitat aranesa i exigir al futur Govern català el desenvolupament de la Llei d’Aran i dels acords de millor finançament.