A Vielha ja no hi van els Reis, però sí Bárcenas

Per arribar a Vielha des de Barcelona cal fer un viatge que serpenteja per una carretera de doble direcció, plena de camions. Abans d'entrar a la capital aranesa, un llarg túnel separa les dues cares del Pirineu català: quan en una neva, a l'altra normalment hi fa sol. La cara nord, on hi ha la Vall d'Aran i la seva capital, Vielha e Mijaran, ha estat tradicionalment una destinació molt exclusiva i estimada pel turisme procedent de l'Estat, que buscava la neu de bona qualitat de les pistes de Baqueira. Però la crisi econòmica ha fet minvar el poder adquisitiu dels espanyols, i això s'ha notat en un poble que viu d'aquest turisme: Vielha, de 5.000 habitants, és l'únic dels 68 punts turístics catalogats per l'INE que, en els últims anys, ha perdut visitants, més de 16.000 des del 2012.

La imatge que defineix millor la reducció de visitants és la de l'aparcament gratuït on s'arriba per la carretera que creua el poble. A principis d'agost, durant la temporada alta, està mitjà buit, mentre que fa anys era més difícil trobar un lloc lliure. "És un bon indicador, és veritat que el turisme ha baixat", admet Ambrós Barberà, president del Gremi d'Hotels de la Vall d'Aran. A la vall hi ha 13.000 llits hotelers, i només a Vielha ja hi ha 20 hotels. Les dades sobre ocupació hotelera de l'INE mostren que, mentre que el 2012 hi va haver 148.205 viatgers, l'any passat aquesta xifra va baixar fins als 131.539.

Els mesos de més ocupació hotelera són els tres primers de l'any, a més del juliol i l'agost, amb més de 3.000 llits disponibles a Vielha. "Si hi ha neu, hi ha turisme, el nostre negoci està molt estacionalitzat", explica Barberà, que insisteix en l'important paper que tenen les pistes d'esquí de Baqueira. El preu d'un forfait d'un dia a les pistes araneses és de 50 euros, però malgrat la bona qualitat de la neu, els viatgers troben alternatives a les pistes de les valls properes, on esquiar és més barat.

Encara que a l'hivern l'ocupació no ha baixat tant, a l'estiu sí que ho ha fet, fins al punt que alguns hotels opten per no obrir, com el Tuc Blanc, l'hotel del mateix Barberà. No obstant això, els hotelers es mostren optimistes, i asseguren que el turisme "comença a repuntar". A l'inici de la recessió econòmica els experts ja alertaven de la necessitat de buscar alternatives per desestacionalitzar el negoci: turisme d'esport, familiar o d'esdeveniments.

Abans de la crisi, la neu i la natura no eren els únics atractius que tenia la vall. La cita hivernal anual dels Reis passava per Vielha, poble al qual acudien també polítics com José María Aznar o Cristóbal Montoro, i també importants empresaris. Aquest agost, una de les poques personalitats que s'ha mantingut fidel al poble aranès ha estat Luis Bárcenas, i la seva foto entrant a l'apartament que té a peu de pistes ha estat portada en un diari local.

"La gent venia als hotels i es comprava apartaments per l'estatus que tenia la vall", explica Xacobe Bartolomé des de la terrassa del seu hotel, el Melià Tryp. Aquest empresari gallec recorda els temps en què tots els hotels i els apartaments eren plens, i ho associa a una certa qualitat del turisme. "Estem molt orgullosos del nostre turisme, un segment de població de classe mitjana i alta", afirma. El turisme nacional representa entre el 80 i el 90% del total, i és el que més ha deixat de visitar la vall. La crisi ha obligat a replantejar la despesa d'un viatge fins a Vielha, i els turistes residents a Espanya s'han reduït en gairebé 15.000 visitants des del 2012, fins als 106.000 l'any passat.

El resultat és que molts apartaments són buits bona part de l'any o es fan servir com a pisos turístics, molts d'ells il·legals, la qual cosa posa en alerta el sector hoteler. Al municipi hi ha 600 apartaments turístics registrats, però la Conselleria de Turisme del la Vall d'Aran calcula que n'hi ha molts més que són il·legals.

La consellera de Turisme, Anna Díaz, assegura que el Govern de la vall està treballant per regular aquesta nova oferta turística, i explica que, a Vielha, registrar un apartament turístic té un cost de 600 euros. Sobre la pèrdua de turistes, Díaz argumenta que s'estan fent esforços per sortir del monocultiu de la neu. "Ens encantaria ser com Barcelona i tenir visitants tot l'any, però també tenim la sort que depenem d'una de les millors pistes d'esquí d'Europa", afirma.

En un poble tan petit és difícil notar la reducció del turisme: més enllà de l'aparcament mig buit, els comerços i les botigues de records funcionen amb normalitat. És en alguns restaurants on reconeixen que han tingut dificultats els últims anys. "Hi ha menys turistes i, a més, cada vegada es queixen més dels preus", assegura l'Encarna, propietària d'un bar al centre de la població. De seguida comença el debat a la barra, i un dels comensals sentencia: "Espanya va bé, però els espanyols no ho estem notant!".