Enquesta | La majoria dels catalans dona suport a convocar eleccions

La convocatòria d’eleccions per retornar la normalitat institucional a Catalunya era la preferència de la majoria de catalans abans que el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, optés per l’activació formal de l’article 155 de la Constitució. El 52% dels catalans estan a favor dissoldre el Parlament per celebrar eleccions autonòmiques contra un 43% que ho rebutja. Aquesta mesura sedueix fins i tot un de cada tres votants del partit del president de la Generalitat destituït, Carles Puigdemont.

Els partits constitucionalistes fa molts mesos que reclamen unes eleccions autonòmiques a Catalunya per intentar resoldre la situació. Els partits independentistes s’havien oposat a això insistentment amb l’argument que l’important era celebrar el referèndum independentista de l’1 d’octubre passat i “aplicar” els resultats encara que hagués estat suspès pel Tribunal Constitucional i no tingués cap tipus de garantia legal. No va ser fins fa 15 dies quan, dins del sobiranisme, van començar a sentir-se veus que cridaven a convocar eleccions. La més clara va ser la de l’expresident Artur Mas, iniciador del procés sobiranista. El seu successor, Carles Puigdemont, es va resistir a aquesta idea malgrat tenir col·laboradors molt propers que li recomanaven aquesta via, començant pel dimitit conseller Santi Vila.

Però Puigdemont també sabia que sectors importants dels seus votants eren partidaris de congelar el procés d’independència i anar a unes eleccions. El sondeig de Metroscopia realitzat dimarts passat, en plena setmana de la declaració fallida d’independència, reflecteix aquest estat d’ànim.

La declaració unilateral d’independència que va acabar fent el Govern català no era l’opció majoritària. El 55% dels catalans ja rebutjaven aquesta opció dimarts passat, una xifra dos punts superior a la registrada en l’últim sondeig de fa amb prou feines un mes. La declaració unilateral d’independència la defensa el 41%, una xifra sis punts inferior a la dels catalans que en les últimes eleccions van votar els partits independentistes que han acabat impulsant-la.

La sortida de convocar eleccions autonòmiques, que finalment seran el 21 de desembre, té un suport massiu entre els partits constitucionalistes, però també genera certes simpaties en sectors independentistes que no veien bé la via unilateral. En total, el 52% dels catalans dona suport a aquesta via contra un 43% que la rebutja. Per partits, els més favorables a les eleccions són els votants de Ciutadans (83%) i del PSC (82%). Els del PP, les expectatives electorals del qual a Catalunya segueixen sent molt fluixes segons els últims sondejos, ho defensen en un 75%.

Els suports a la convocatòria d’eleccions dins dels partits independentistes són més àmplies en el PDeCAT que en la resta de partits. El 35% dels votants del partit de Carles Puigdemont són favorables a aquesta via, la qual cosa pot explicar els dubtes que va tenir el president destituït abans d’optar definitivament per llançar-se a la independència unilateral. A ERC i la CUP els partidaris d’eleccions eren el 22% i el 18% respectivament.

Divisió gairebé per la meitat

L’enquesta segueix reflectint una divisió gairebé a parts iguals entre el bloc constitucionalista i l’independentista, però els suports varien en funció de l’escenari que es planteja després de la independència. Quan es pregunta simplement i planament si votarien a favor de la independència en un referèndum legal, el 44% respon afirmativament. Aquest percentatge baixa un punt més, fins al 43%, quan es recorda als enquestats que una Catalunya independent quedaria exclosa immediatament de la Unió Europea.

I si la pregunta es planteja oferint una tercera via reformista (reforma constitucional que millori la situació actual de Catalunya), aquesta passa automàticament a ser la preferida (46%). L’opció independentista queda llavors en un minoritari 29% (hi ha un 19% addicional que optaria per mantenir la situació actual). Aquestes dades no han canviat significativament en els últims anys i suggereixen que el nucli dur de l’independentisme està constituït per, aproximadament, el 30% de la ciutadania catalana.

El desacord emocional que ha generat el procés independentista entre molts catalans no altera el sentiment identitari predominant en aquesta comunitat. En l’actualitat, i igual que en els últims quatre anys, tres de cada quatre catalans (76%) expressen un sentiment identitari incloent: és a dir, combinen una identitat catalana amb una altra d’espanyola, sense que els resultin mútuament excloents. La identitat plenament compartida —sentir-se tant català com espanyol o tant espanyol com català— és la clarament predominant: l’expressa pràcticament un de cada dos catalans el 46%.