Ferran López, el comissari del consens
El nou comissari en cap dels Mossos d'Esquadra ha estat l'interlocutor en les reunions tècniques de l'1-O amb el Ministeri de l'Interior
El comissari Ferran López ha estat nomenat el nou cap dels Mossos d'Esquadra. Això ha fet respirar amb tranquil·litat part de la cúpula del cos, que ho veu com la solució menys traumàtica per a la intervenció de la policia catalana. López, de 50 anys, és vist com un home de consens, tant dins com fora de Mossos i una opció continuista de l'actual cúpula.
López va ser la persona escollida com a interlocutor en les reunions pel dispositiu de l'1 d'octubre amb el Ministeri de l'Interior. El Govern es va alegrar d'haver de tractar amb un perfil "més tècnic" en lloc del major Trapero, amb qui havien tingut més topades.
Fins ara, ocupava el número dos a la prefectura de Mossos, que era una piràmide, amb Trapero al vèrtex. En concret, era el cap de la Comissaria Superior Territorial de Mossos. El comissari ha acompanyat el major a les compareixences a l'Audiència Nacional i va ser un dels que el va rebre amb aplaudiments a la comissaria central de Mossos, quan va tornar del tribunal, ja imputat per sedició i amb mesures cautelars.
Ferran López fa 27 anys que està als Mossos, on va tenir una de les seves primeres destinacions en el recentment fundat grup d'elit dels GEI, on va ser cap d'esquadró. Posteriorment va estar en diverses comissaries, fins que el 2006 el van nomenar cap de la Regió Metropolitana Sud. El 2010, el tripartit, amb Montilla com a president, el va ascendir a comissari en la mateixa promoció que Trapero i va passar a estar per sota del comissari en cap d'aquell moment, Josep Milà, com a coordinador operatiu.
Diplomat en Ciències de l'Educació i amb un postgrau en Direcció i gestió de la seguretat pública, López és una persona esportista, i un àvid lector, segons fonts del seu entorn. Entre les seves experiències ja com a comandament hi ha la gestió del complicat moviment dels indignats, amb les traumàtiques càrregues a la plaça Catalunya, que van portar al canvi de l'estratègia dels antidisturbis.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
Más información
Arxivat A
- Declaració Unilateral Independència
- Llei Referèndum Catalunya
- Mossos d'Esquadra
- Referèndum 1 d'octubre
- Legislació autonòmica
- Policia autonòmica
- Catalunya
- Autodeterminació
- Generalitat Catalunya
- Referèndum
- Eleccions
- Govern autonòmic
- Conflictes polítics
- Policia
- Comunitats autònomes
- Política autonòmica
- Forces de seguretat
- Administració autonòmica
- Legislació
- Espanya
- Administració pública
- Justícia
- Política
- Procés Independentista Catalán
- Independentisme