Puigdemont aboca Catalunya al 155

El Senat va fer ahir el primer pas per autoritzar el Govern espanyol a intervenir competències autonòmiques a Catalunya amb l'article 155 de la Constitució, després d'hores de confusió en les quals es va donar per segur que Carles Puigdemont, president de la Generalitat, convocaria eleccions autonòmiques. Aquesta expectativa, que va despertar protestes, d'una banda, i alegria, de l'altra, va durar molt poc, ja que el president no va veure satisfeta la principal contrapartida que exigia: la retirada del 155. El Govern espanyol encara està disposat a graduar l'aplicació de les mesures i fins i tot a reconsiderar aspectes, com la intervenció dels mitjans de comunicació públics catalans, però no a impedir que s'aprovi. Aquesta espasa de Dàmocles no és acceptable per a Puigdemont.

Eleccions autonòmiques a Catalunya a canvi de la retirada de l'article 155 de la Constitució. Aquest va ser el plantejament del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que va conduir a l'expectativa —esperança per a alguns i disgust per a altres— que es pogués canalitzar el greu conflicte institucional a Catalunya. Durant unes hores, va semblar que els esforços de molts actors polítics i socials per impedir que Puigdemont proclamés una declaració d'independència no havien estat en va. Aquest plantejament va ser una realitat durant un tram del dia, però es va truncar quan el president va considerar que no es donaven les condicions per aturar el pla independentista. Llavors va comparèixer (poc després de les cinc) per descartar la convocatòria d'eleccions i va traslladar la pugna al Parlament, i va dir que ara “li correspon” decidir.

La possibilitat de convocar eleccions si el Govern de Mariano Rajoy es comprometia a retirar l'aplicació de l'article 155 va acabar de formar-se en la reunió que Puigdemont va mantenir amb els membres del seu Govern i del grup parlamentari de Junts pel Sí a mig matí. El missatge es va difondre ràpidament, amb la satisfacció dels sectors independentistes més moderats —que prioritzen mantenir l'autogovern a una independència incerta— i amb la desesperació dels més radicals, que busquen un enfrontament directe amb el Govern central.

La reunió va ser disputada i amb desmarcatges de diversos consellers. Sobre la taula seguia havent-hi l'amenaça de dimissió d'alguns, començant pel d'Empresa, Santi Vila, poc inclinat a la declaració unilateral d'independència i que ahir va intentar, sense èxit, una negociació d'última hora entre tots dos Executius.

Dimissió de Santi Vila

A última hora del vespre, Vila va anunciar que dimitia. Al migdia Puigdemont havia llançat el missatge que la independència era evitable amb un gest clar del Govern espanyol.

L'equip del president va optar per una posada en escena de màxim dramatisme, fins al punt que la seva compareixença es va ajornar fins a dues vegades i fins i tot va arribar a estar formalment suspesa. D'aquesta manera, entre el migdia i les cinc de la tarda, el Govern va deixar circular la notícia que la declaració d'independència era evitable si no hi havia aplicació real del 155 i si s'acceptaven altres condicions, com trobar una solució per excarcerar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, els líders de les associacions independentistes ANC i Òmnium, en presó preventiva des de fa deu dies acusats d'un delicte de sedició.

Durant les hores en les quals les eleccions van estar damunt de la taula, el bloc independentista va intentar obtenir algun tipus de resposta de la Moncloa, en el sentit que Rajoy accedís a retirar l'aplicació de l'article 155. El missatge mai va arribar, com tampoc va arribar a haver-hi una negociació real entre tots dos Governs. Com a màxim, hi va haver intercanvi de missatges. A l'equip de Rajoy només li valia un missatge inequívoc del president de la Generalitat en el sentit que renunciava al pla independentista i convocava eleccions autonòmiques, dins de la legalitat vigent.

“No hi ha garanties”

Puigdemont tampoc es va veure capaç de satisfer aquesta demanda, ja que les acusacions de “traïció” en contra seva van començar a córrer com la pólvora per les xarxes socials, alimentades en molts casos per dirigents independentistes. El mandatari català es trobava virtualment atrapat, amb el seu Govern trencat i amb alguns milers de manifestants al carrer exigint-li que tirés endavant la independència.

Quan el president finalment va comparèixer, ho va fer per verbalitzar el seu fracàs. “He estat disposat a convocar aquestes eleccions sempre que es donessin unes garanties que permetessin la seva celebració en absoluta normalitat. No hi ha cap d'aquestes garanties que justifiquin avui la convocatòria d'eleccions”, va dir. Arribats a aquest punt, va afegir, “correspon al Parlament procedir amb el que la majoria parlamentària determini en relació amb les conseqüències de l'aplicació” de l'article 155.

El grup de Junts pel Sí va ratificar posteriorment la seva voluntat de sotmetre avui a votació de la Cambra una resolució per “continuar el mandat” del referèndum de l'1 d'octubre. Molts diputats van veure en aquestes paraules una inequívoca declaració d'independència. No obstant això, encara quedaven a Junts pel Sí sectors que esperaven una maniobra d'última hora perquè el Govern espanyol pogués garantir que no s'aplicarà l'article 155 si avui es convoquen eleccions.

Des del Senat se seguien tots els moviments a Catalunya, sense que s'alteressin cap dels passos previstos. La jornada parlamentària va concloure a la nit amb l'aprovació del dictamen en comissió per ser debatut aquest matí, després d'incloure-hi les esmenes dels grups. La previsió és que després del ple es reuneixi el Consell de Ministres i aprovi aquest dictamen perquè adquireixi tot el seu valor. Mentre això no passi no es pot donar per aprovada la intervenció de la Generalitat. Tant el Govern espanyol com el PSOE i els grups nacionalistes feien ahir a la nit aquesta precisió.

L'aprovació del dictamen al Senat no significa que el Govern apliqui totes les normes votades a la Cambra alta, segons van assenyalar fonts governamentals. La porta, per tant, queda ajustada a la possibilitat que l'acord del 155 no entri en vigor íntegrament —i, per començar, que no es dicti des del Consell de Ministres el decret pel qual es destitueix el president de la Generalitat i tots els seus consellers—. Aquest escenari entra en la disposició del Govern, expressada de manera oficiosa així com per dirigents del PP, al fet que les mesures es puguin aplicar de manera gradual, o fins i tot que no arribin a executar-se mai.

En la frenètica jornada que ahir es va viure al Senat, amb nombroses converses telefòniques creuades, es van prodigar els intents que el diàleg no quedés del tot trencat. El PSOE va intentar que el Govern espanyol retirés el 155 si Puigdemont convocava eleccions. L'Executiu de Rajoy mai es va mostrar receptiu per acceptar aquesta petició tal com la van plantejar els socialistes. Com a molt, el Govern espanyol, el PP i el seu grup parlamentari es van obrir a discutir alguns continguts i, sobretot, a l'aplicació gradual de les mesures, però no a retirar-les. Aquest recurs el vol tenir el Govern, que sosté que el cúmul d'il·legalitats comeses per les autoritats de la Generalitat no els permet resoldre la crisi com si no hagués passat res, segons fonts parlamentàries del PP.

El desenvolupament de la sessió del Senat, amb discursos tan apassionats com plens de retrets, va mostrar la dificultat de girar full com si no hagués passat res. Però la porta encara no està definitivament tancada a la possibilitat de frenar la intervenció de la Generalitat.