Francina Alsina: “És molt greu. Les entitats compten amb aquests diners”

Fa amb prou feines una setmana que Francina Alsina (Barcelona, 1949) ha assumit la presidència de la Mesa del Tercer Sector —una plataforma que aglutina més de 3.000 entitats socials de Catalunya—. A la seva mans està reconstruir la governança de la Mesa, feta a miques el passat estiu quan tota la junta directiva va dimitir en bloc després de les acusacions d'algunes entitats que el seu llavors president, Oriol Illa, estava “alineat amb el Govern”. Però Alsina també haurà de bregar amb els danys col·laterals de l'enfrontament polític que lliura la Generalitat i el Govern central. L’Executiu català va denunciar el bloqueig per part del ministeri d’Hisenda de 10 milions d'euros per a les entitats. El ministeri culpa el Govern. Les organitzacions socials, enmig de la disputa, alerten de la gravetat de la situació.

Pregunta. Com els afecta aquest bloqueig dels 10 milions?

Resposta. És fatal. L'esglai és important perquè hi ha moltes entitats afectades. Divendres vam enviar una carta per al ministre Montoro, el secretari d'estat d'igualtat i ciutadania, al delegat del Govern espanyol, Enric Millo i a la plataforma del Tercer Sector denunciant aquesta situació, que ens sembla gravíssima. A veure si ens podem reunir i explicar la gravetat de la situació.

P. Què suposa aquesta situació per al dia a dia de les entitats?

R. Es molt greu. Elles compten amb aquests diners, que encara no ho han cobrat, la qual cosa les obliga a anar a pòlisses de crèdit, per exemple. El problema és fort.

P. Quin és la postura de la Mesa en el conflicte entre la Generalitat i el Govern central?

R. El que la Mesa ha defensat des de la seva fundació és la lluita per la democràcia, per la llibertat de la gent i per tot el que siguin drets socials. Per això som a la Mesa per la Democràcia.

P. Però els dos governs asseguren que defensen la democràcia.

R. En això no ens hi posarem. Estarem al peu del canó per lluitar per tot el que sigui la defensa dels drets socials. S'han de mantenir inalterables, hi hagi qui hi hagi, sigui qui sigui.

P. La Mesa es pot mantenir al marge del procés?

R. Ho intentarem. La nostra prioritat són els drets socials i el que sigui millor per al benestar de la ciutadania.

P. El debat polític ha relegat el debat sobre la pobresa?

R. No surt als diaris però la gent que està treballant no ho ha deixat de fer. No es veu com a preferència d'agenda però les entitats estan al peu del canó i no en deixen passar ni una.

P. Com està la Mesa després de la crisi de l’estiu passat?

R. Després de l'assemblea de juliol en la qual tothom va dimitir, es va tenir la saviesa de buscar un president de transició i muntar una gestora que l’ha portat perfectament aquest temps. La crisi no ha repercutit per res en la Mesa perquè aquí s'ha seguit treballant sense problema i la inquietud que va haver-hi en l'àmbit de federacions no ha afectat ni les persones que estan treballant ni els programes que ja estaven fets.

P. Què han après d'aquesta crisi?

R. Hem après molt. A saber dialogar més, a posar les coses sobre la taula en el moment que toca i no deixar que la pilota es vagi fent grossa perquè quan es va voler reconduir la situació, ja estava una mica espatllada. Hi ha hagut més malentesos moltes vegades per una falta de diàleg o de no saber afrontar les situacions que estaven portant a aquest malestar. Això no pot tornar a passar.