El Govern anuncia una batalla jurídica per impedir l’aplicació del 155

El Govern plantarà cara i recorrerà als tribunals per intentar frenar la intervenció de la Generalitat a través de l'article 155 de la Constitució. En la seva reunió setmanal, l'Executiu ha aprovat aquest dimarts “la resposta jurídica" al mecanisme que preveu la Carta Magna, amb la idea d'“esgotar les vies internes” i poder recórrer també a la justícia europea, ha explicat el portaveu Jordi Turull. Entre les accions proposades, hi ha la de plantejar un recurs d'empara i un conflicte de competències davant del Tribunal Constitucional (TC).

Turull ha explicat que, d'entrada, encarregarà un informe al Consell de Garanties Estatutàries perquè valori l'aplicació del 155 proposada pel Govern espanyol. L'Executiu autonòmic considera que la mesura aprovada per Mariano Rajoy “sobrepassa tots els límits”. Esperarà, no obstant això, a disposar d'aquest document tècnic per presentar dos tipus de mesures davant del Tribunal Constitucional.

D'una banda, un conflicte de competències, que la Generalitat presentarà en entendre que el Govern central s'ha extralimitat aplicant el 155. De l'altra, un recurs d'empara que plantejarà el president, Carles Puigdemont, en entendre que hi ha hagut defectes de forma i fons. Per exemple, que el Senat emeti el seu informe de conclusions sobre el 155 abans fins i tot d'haver-lo escoltat. Segons ha detallat Turull, el president de la Generalitat presentarà el recurs just després que se li notifiqui que pot presentar al·legacions al Senat, ja que és el moment en el qual estarà “legitimat” per fer-ho.

Turull ha recordat que els dubtes sobre els termes de la intervenció són compartits per diversos constitucionalistes de prestigi i, per tant, considera que el recurs pot tenir recorregut.

Amb l'objectiu d'explorar totes les vies que té al seu abast, l'Executiu català ha anunciat la seva intenció de recórrer —també per partida doble— davant del Tribunal Suprem (TS). Turull ha detallat que acudiran a la via contenciosa administrativa per “declarar nul” l'acord del Consell de Ministres de dissabte, en el qual el Govern central feia un llistat de les possibles mesures de cara a intervenir la comunitat autònoma. Entre d'altres, la destitució del president de la Generalitat i de tots els seus consellers. El Govern sol·licitarà mesures cautelaríssimes amb l'objectiu d'aconseguir que se suspengui l'autonomia. El portaveu ha considerat que aquests mecanismes van en contra del resultat de les darreres eleccions catalanes. El segon recurs el presentaran, a títol individual, tant Puigdemont com la resta de consellers per protegir “els seus drets fonamentals”.

Malgrat haver criticat amb duresa les decisions dels tribunals, i malgrat estar sent investigat precisament per desobediència al Constitucional, el Govern veu legítim ara emprar aquests recursos perquè ha d'esgotar totes les “vies internes” abans d'acudir a instàncies “internacionals”.

El Govern català ha volgut donar una imatge de normalitat en el seu funcionament i ha fet públics els nomenaments de càrrecs de la cúpula de la vicepresidència econòmica. Un mes després dels escorcolls en diversos departaments de la Generalitat ordenats pel jutge que investiga el referèndum de l'1 d'octubre, el Govern ha nomenat a Lluís Juncà secretari general del Departament de Vicepresidència en substitució de Josep Maria Jové, un dels detinguts el passat 20 de setembre. Fins ara, Juncà era cap de gabinet d'Oriol Junqueras. Albert Castellanos serà el nou secretari d'Hisenda, en lloc de Lluís Salvador, que també va ser arrestat per la Guàrdia Civil.