Isabel Coixet nega que pensi anar a la manifestació de Societat Civil de diumenge

La directora de cinema catalana Isabel Coixet ha desmentit a Instagram que pensi anar a la manifestació d'aquest diumenge de Societat Civil Catalana (SCC). Aquesta organització, contrària a la independència de Catalunya, ha convocat a Barcelona “la majoria silenciosa". SCC havia anunciat que la directora assistiria a una concentració en la qual l'expresident del Parlament Europeu Josep Borrell i el premi Nobel de literatura Mario Vargas Llosa, entre altres, llegiran un manifest al final de la marxa.

"Veig que ha sortit publicat que estaré en una manifestació diumenge a Barcelona. No sé d'on ha sortit aquesta informació, com tantes que últimament circulen sobre mi. Estic atònita, dolguda i absolutament desprotegida", indica Coixet a Instagram. "El que penso sobre les coses està clarament expressat en els articles que he escrit i signat. Jo soc al·lèrgica als debats, a les manifestacions i a parlar en públic. Senzillament no és el meu. Soc tímida per naturalesa. Darrere de la càmera, soc feliç. Davant, vull amagar-me", afegeix.

L'anunci que participaria a la manifestació d'SCC partia directament d'aquesta organització. Després del desmentit de Coixet, fonts de SCC van assegurar a EL PAÍS que la directora enviaria un enregistrament. L'organització confirma a Verne que la presència de la cineasta estava "acordada". "Veurem com ho reconduïm", diuen. No obstant això, Coixet ens remet a la seva publicació a la xarxa social: "El que dic a Instagram és el que hi ha". És a dir, no participarà de cap manera en la manifestació.

Coixet acompanya la seva explicació a Instagram amb un vídeo de l'interior del Museu del Prado. Va gravar l'escena durant el rodatge del documental L'esperit de la pintura. Cai Guo-Qiang en el Prat, del mateix nom que l'exposició que s'inaugurarà en el museu a Madrid el 23 d'octubre. Al final del vídeo apareix el quadre de Goya Duelo a garrotazos. "Veure-ho de nit, en la solitud de les sales, estremeix. I veure-ho en el context d'aquest moment històric, encara mes".

 "Agraeixo les innombrables mostres de suport, afecte i comprensió que he rebut aquests dies. Tot la resta, com deien en una pel·lícula de la qual no recordo el títol, és whisky barat. Un dels articles que vaig escriure fa mesos acabava així construir, sumar i estimar és infinitament millor que destruir, restar i odiar. Només demano que els que es manifestin amb les banderes que vulguin, el dissabte, el diumenge o quan sigui, ho recordin", indica Coixet.

El text que tancava amb aquestes línies és una tribuna que va publicar en EL PAÍS el 19 de juliol, Una visió naíf del referèndum. En aquest text Coixet deixa clar que no és independentista, però això "no significa ser feixista ni de Ciutadans ni del Pàg. Significa simplement que pensem que ser català i ser espanyol no són conceptes antagònics”. Aquest dimecres 4 d'octubre va publicar una altra tribuna en EL PAÍS, Terra de ningú, en la qual denuncia l'assetjament que ha sofert per les seves posicions polítiques: "Em trobo en un lloc silenciós en el qual estan molts i en el qual no sonen himnes ni crits ni proclames, on l'aire només mou banderes blanques".

La directora de La meva vida sense mi (2003) o La vida secreta de les paraules (2005) ha manifestat que no s'oposaria a una consulta legal sobre la independència i ha denunciat en el seu compte d'Instagram les càrregues policials de l'1-O.

En els últims dies ha circulat per xarxes socials i per Whatsapp un text atribuït a la directora que hauria dirigit "a tots els meus amics internacionals". Com va explicar a Verne el 3 d'octubre, no és l'autora: "No és meu. No sé d'on ha sortit. Avui ja he rebut amenaces a compte d'ell i si haig de rebre amenaces que sigui per alguna cosa que he escrit".