El cap dels Mossos compareix davant de la justícia per sedició

El cap dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, declara aquest divendres davant de la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela com a investigat pels fets del 20 de setembre. Aquest dia, milers de persones es van aplegar davant del Departament d'Economia de la Generalitat, a Barcelona, per protestar per les detencions dels organitzadors del referèndum il·legal. Les protestes van derivar en aldarulls que van obstaculitzar, sense impedir-la, la tasca dels guàrdies civils i de la secretària judicial, que va haver de sortir per un terrat. La Fiscalia es va querellar contra Trapero —l'actuació del qual també està en dubte per la passivitat dels Mossos en la jornada del referèndum de l'1 d'octubre— i contra la intendent del districte de l'Eixample de Barcelona, Teresa Laplana.

La compareixença del cap dels Mossos —aplaudit per la seva actuació després dels atemptats de Barcelona— davant de la justícia és un fet inèdit. Trapero ja ha avançat que prestarà declaració i que aportarà tots els informes sobre l'actuació policial aquesta jornada que, en la seva opinió, demostren la bona actuació del cos. Trapero i Laplana seran defensats per un advocat dels serveis jurídics del Departament d'Interior. Els altres dos querellats —el president de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart— seran defensats per advocats privats. A tots ells els acompanyarà una representació de diputats del PDeCAT.

Trapero afronta càrrecs pel delicte de sedició, un tipus penal gairebé verge en democràcia, tot i que figuri en tots els codis penals espanyols des del 1822. Castiga amb penes de fins a 15 anys de presó els qui “s'aixequin públicament i tumultuàriament” per “impedir” per la força o fora de la llei, entre altres coses, el compliment de resolucions administratives o judicials. No obstant això, aquest delicte, tant per la seva redacció com per la seva ubicació al codi, ha obert discrepàncies jurídiques sobre el seu abast i sobre la competència de l'Audiència per investigar-lo i enjudiciar-lo.

Fins ara, el delicte de sedició gairebé no s'ha aplicat a Espanya. Les accions per evitar el compliment de resolucions judicials, fins i tot quan un grup nombrós de persones ha fet servir la força, s'han jutjat com a delictes de desobediència, resistència a l'autoritat o atemptat.

En el cas català, la sedició va ser invocada per primera vegada per la Fiscalia de l'Audiència a finals del 2015 després que diversos ajuntaments aprovessin mocions d'adhesió a una resolució del Parlament que trencava amb la legalitat espanyola i les sentències del Constitucional. Les denúncies contra diversos alcaldes van ser arxivades pels jutges centrals d'instrucció, una decisió confirmada per la sala penal de l'Audiència.

El president de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, i el d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, s'acolliran, previsiblement, al seu dret a no declarar. Tots dos estan citats per sedició. La Fiscalia creu que el 20 de setembre van liderar el boicot a una operació de la Guàrdia Civil (ordenada pel jutge) contra càrrecs del Govern pel referèndum. Fonts de la defensa al·leguen que Sànchez i Cuixart no van encoratjar la protesta, sinó que van intentar minimitzar-la. Els líders de les entitats que han organitzat les últimes Diades massives segueixen així l'estratègia dels alcaldes secessionistes investigats per la Fiscalia que també es van negar a declarar.