La Unió Europea sobre Catalunya: “La violència no pot ser mai un instrument polític”

Brussel·les abandona la línia oficial que havia mantingut fins ara sobre Catalunya per condemnar els episodis de violència registrats diumenge. La Comissió Europea ha criticat aquest dilluns la violència que es va produir durant la jornada del referèndum il·legal. “La violència no pot ser mai un instrument en política”, ha assegurat el portaveu de l'Executiu comunitari durant una conferència de premsa plena de preguntes sobre la situació creada després de la jornada de diumenge. El president d'aquesta institució, Jean-Claude Juncker, s'ha mantingut en contacte durant el cap de setmana amb el Govern espanyol i mantindrà una conversa telefònica aquesta tarda amb el president Mariano Rajoy.

Más información

El desafiament sobiranista, en directe

Puigdemont anuncia que declararà la independència en els propers dies

La decisió suposa un gir rotund respecte a la línia política que s'havia mantingut fins ara: que els esdeveniments a Catalunya constituïen una qüestió interna d'Espanya i que Brussel·les feia una crida a respectar l'ordre constitucional. El missatge suposa un gir en el seu discurs després de les imatges de la intervenció policial que han circulat per tot el món. “La Comissió Europea creu que aquests són temps per a la unitat i l'estabilitat, no per a la divisió i la confrontació. Demanem a tots els actors que es moguin de la confrontació al diàleg. La violència no pot ser mai un instrument polític”, ha assenyalat el portaveu en una declaració llegida en sala de premsa. Així mateix, ha afegit que Brussel·les “confia en el lideratge de Rajoy” per canalitzar la situació.

Malgrat les nombroses preguntes que la declaració ha suscitat (prop d'una hora de preguntes i respostes), el portaveu ha refusat aclarir si l'Executiu comunitari estaria disposat a acceptar un paper de mediador, com li demanen cada vegada més veus. “La Comissió no té de moment cap paper”, ha assenyalat. Abans d'incloure aquesta novetat en el seu discurs, Brussel·les ha reiterat la resposta oferta fins ara: que el referèndum no és legal, amb la Constitució espanyola a la mà, i que si un dia Catalunya se separés d'Espanya mitjançant una consulta legal, "estaria fora" de la UE.

La pressió sobre la Comissió Europea creix davant l'alarma de l'opinió pública internacional, després dels més de 800 ferits d'ahir a Catalunya. La reacció a tot Europa a les escenes de repressió policial va ser de xoc, tot i que tant Brussel·les com Berlín i París, els tres actors principals fora de Barcelona i Madrid, mantenen una cautela silent. “El Govern espanyol ha infraestimat la reacció europea”, apunta una anàlisi del laboratori d'idees Eurointelligence, que vincula els aldarulls a Catalunya amb les tensions relacionades amb l'ascens de forces extremistes a tot el continent. Federico Santi, d'Eurasia Group, veu “probable” una declaració unilateral d'independència en les properes hores, i vaticina “una resposta encara més forta de Madrid”, en el que qualifica com “la pitjor crisi política i institucional des del 1980”.

Missatges de condemna

Abans de la intervenció de Brussel·les, diversos Governs ja havien començat a trencar amb els mantres de “l'assumpte intern” espanyol relatius al desafiament independentista. Els Executius de Bèlgica, Finlàndia, Eslovènia i Lituània van condemnar ahir la violència i van demanar diàleg polític. Berlín i París van evitar ahir diumenge a donar suport al Govern de Mariano Rajoy, més necessitat que mai d'obtenir aquests suports internacionals, però amb la imatge per terra després de les fotografies sobre les càrregues policials a les portades de la premsa internacional.

El debat es trasllada també al Parlament Europeu. La Cambra no va arribar a pactar la setmana passada una iniciativa d'Els Verds per incloure Catalunya com un dels temes de debat en el ple d'aquesta setmana. Però els episodis de diumenge han modificat les posicions inicials. Els socialistes intenten obtenir suports per tirar endavant la seva pròpia proposta, amb el lema Constitució i Estat de dret a Espanya, arran del que va passar a Catalunya. L'esquerra minoritària manté la seva, més centrada a condemnar la resposta de l'Estat davant del desafiament independentista.