Arriba Espanya

Sí, sí, ho sé, en soc conscient, el titular és tremendament provocador, però que voleu que us digui, tot depèn de la lectura que en faci el receptor i del grau d’aprensió que tingui a certes paraules. El català i el castellà comparteixen moltes paraules homògrafes que volen dir el mateix (venen de la mateixa llengua, i per tant la coincidència és fàcil), i de vegades l’atzar fa que dues paraules siguin homògrafes però vulguin dir coses diferents. Li va passar fa anys al futbolista del Barcelona Esteban, lesionat, quan el periodista li va preguntar «Com va la cama?», i ell va respondre «La cama bien, pero me molesta la pierna». I ara ho tenim amb l’homografia de l’adverbi arriba en castellà amb el present d’indicatiu del verb arribar en català. Tot depèn, així, de la llengua que triïs per llegir el titular. Aquesta setmana, doncs, hem vist com arriba Espanya.

Espanya ha arribat per diverses vies, la més vistosa de totes per mar amb l’ostentós vaixell guarnit amb els personatges de la Warner i un Tweety/Piuet/Piolín convertit en tot un símbol de les llibertats amenaçades. Per terra les hosts parteixen aclamades des dels seus punts d’origen sota el crit de “¡A por ellos!”, mentre que els tentacles de la intervenció dels comptes de la Generalitat han afectat totes i cadascuna de les dependències i organismes que poc o molt rebien finançament públic. Destaquen la Institució de les Lletres Catalanes i l’Hospital Clínic, per esmentar només dos casos d’àmbits ben diversos.

Estem però amb l’ai al cor i és fàcil que un petit entrebanc ens acceleri les arrítmies. Dissabte passat Magí Camps, bruixot en cap de La Vanguardia, va llançar al tuitòdrom una pregunta que va amoïnar més d’un: “No funciona l’@optimot, almenys a can Godó, i hem de fer el diari de demà. Algú en sap res?”. No cal dir que, en condicions polítiques normals, el Magí hauria maleït la connexió a internet de can Godó, o hauria dit que la pàgina no va i hauria tirat de diccionaris de tota la vida, però aquesta crida pública —“algú en sap res?”— no feia presagiar res de bo. De seguida la pregunta va ser resposta per la gestora del compte optimotaire, Míriam Martín Lloret, amb un tranquil·litzador “l’Optimot ja funciona. No patim. ;)”, en el fons una resposta també inquietant, quan algú et diu “no pateixis” és que potser hi tens motius. El pànic, però, va ser ràpidament contingut, i imaginem que a can Godó deurien poder connectar finalment amb l’Optimot (el principal portal de dubtes i consultes lingüístiques), perquè l’endemà el diari va sortir amb tota normalitat.

La facècia quedaria aquí si no fos perquè hi ha motius per estar preocupat. El mateix dissabte, el portal de notícies 324.cat publicava les conseqüències que, per al Departament de Cultura, tindria la intervenció dels comptes, i com passa doncs amb totes les partides de la Generalitat, el foment de la llengua catalana ara depèn de l’empatia que el ministre Montoro tingui envers la diversitat lingüística. Segons Cultura, la intervenció afecta directament trenta accions del departament que estaven a l’espera d’execució, entre elles les subvencions al doblatge i la subtitulació d’estrenes en català, la campanya de cursos de català a persones no catalanoparlants i les partides relacionades amb les proves i els certificats de català. I, no cal dir-ho, també l’Optimot.

Veurem què en fan, dels diners de la llengua, ja veig Gabriel Rufián tot afectat dient-li a Rajoy, «saque sus sucias manos de la lengua catalana». Imagino que, en qualsevol cas, no s’atreviran a fer el que anunciava un jocós Enric Gomà també a Twitter, això sí que seria tumultuós i no un referèndum de pacotilla: “La RAE restableix els diacrítics anul·lats per l’IEC”. Riure per no plorar, arriba Espanya.