La batalla del referèndum s’estén a la xarxa

El Govern català ha anat publicant en els últims deu dies còpies de la pàgina web del referèndum il·legal a mesura que la Guàrdia Civil les ha anat tancant per ordre judicial. La insistència del Govern a esquivar la suspensió del Tribunal Constitucional s'ha transformat en una experiència col·laborativa. Fins al punt que una dotzena de persones van haver de comparèixer ahir davant la Policia Nacional per impulsar, presumptament pel seu compte, la rèplica dels continguts del web original en dominis registrats per ells mateixos. Totes van quedar en llibertat després de negar-se a declarar i estan a l'espera de la citació judicial.

El dijous passat va córrer per les xarxes socials l'adreça marianorajoy.cat. Pel nom tot feia pensar que no es tractava d'una iniciativa del Govern. El seu creador va ser Lluís Montabes, un estudiant d’Enginyeria Informàtica. “Es nota quin és el moviment amb bon cor”, va publicar ahir a Twitter després de la seva declaració davant la comissaria de la Policia Nacional de la rambla Guipúscoa de Barcelona. Era el seu missatge d'agraïment al centenar de persones que el van acompanyar a les portes de l'edifici policial. En el grup hi havia les diputades de la CUP Mireia Vehí i Eulàlia Reguant, així com el secretari d’Igualtat del Govern, Oriol Amorós (ERC).

Montabes, que va qualificar el seu gest com “una broma”, és un dels investigats per un possible delicte de desobediència, igual que Oriol Ferrández, un dissenyador gràfic de Barcelona que va compartir la citació a les xarxes. També ahir la Policia Nacional va escorcollar el pis d'un jove valencià de Burjassot arran d'una còpia del web del referèndum. Es van endur de casa seva discos durs i un mòbil. Malgrat les actuacions d'aquestes persones anònimes, el web oficial amb el cens per al referèndum —secció que no inclouen la majoria de còpies— continua actiu. El lloc està encobert per l'empresa Njalla, creada pel cofundador de Pirate Bay, un dels portals de pirateria més grans, Peter Sunde. Ell mateix es va oferir a Twitter com a col·laborador per blindar el web de la votació catalana. I el Govern català ho va aprofitar i, malgrat que el domini ha estat bloquejat per alguns operadors de telefonia espanyols per ordre judicial, el seu contingut és fàcilment accessible amb uns trucs que el mateix Puigdemont ha compartit.

El responsable de ciberseguretat del laboratori inLab.FIB-esCERT de la UPC, Manel Medina, considera que no es podrà vetar de forma total l'accés a la informació per a la votació de l'1 d'octubre. El veto a l'accés a determinats dominis per part dels proveïdors d’Internet és la manera més ràpida que les autoritats judicials tenen per bloquejar una pàgina web allotjada a l'estranger. No obstant això, és una opció fàcilment vulnerable. L’Internet Society, dedicada al desenvolupament mundial de la xarxa, va condemnar aquest tipus de bloquejos. Els va qualificar d’“accions que impedeixen l'habilitat de qualsevol comunitat local a utilitzar lliurement Internet i que són inacceptables”. No obstant això, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha ordenat el tancament de tots els clons que vagin apareixent.

La tecnologia ha estat la gran aliada del desafiament de Puigdemont. Abans de l'aparició de les xarxes socials, difícilment hauria pogut fer públic un cens digital. La impressió de les paperetes per al referèndum il·legal ha quedat presumiblement també en mans de la part de la ciutadania que està disposada a participar en la votació. Diversos dirigents polítics han convidat a imprimir-les a casa i, de fet, circulen en format PDF fins i tot per WhatsApp.

Els detractors de la votació també s'han sumat a la proliferació de clons. Diversos internautes van anunciar ahir l'aparició d'una còpia del web del referèndum que dona informació del cens diferent de l'oficial, aleatòria. Per les xarxes també circulen recomanacions com la de contrastar la informació del cens amb els veïns de l'escala.

La campanya del 2008 de Barack Obama va marcar un punt d'inflexió en la comunicació política que es va notar a Espanya en les cites electorals que la van seguir, convivint amb la tradicional campanya analògica. Aquesta tendència ha arribat a l'extrem en aquesta particular campanya política per a una votació il·legal. Gairebé no hi ha cartells als carrers que parlin directament de l'1 d'octubre. Es veuen més en els municipis petits però, bàsicament, el debat entre partidaris i detractors de la votació es cou a la gran xarxa, amb molta més insistència que l'empaperat dels carrers.

“La mateixa excepcionalitat de la convocatòria, intervinguda i no homologable ha obert una nova dimensió”, reflexiona l'assessor en comunicació política Antoni Gutiérrez-Rubí. Segons ell, s'està produint un “xoc” entre la “contundència analògica de les confiscacions i detencions” i la “resposta digital”, també contundent però d'una altra naturalesa. Gutiérrez Rubí contraposa la demostració de “força física” tapant el Piuet del vaixell policial atracat a Barcelona amb la consecució de l'efecte contrari, una “efervescència digital” que ha suscitat una multitud de crítiques per part de partidaris de la independència.