_
_
_
_

Hisenda controlarà les targetes de crèdit dels alts càrrecs catalans

Montoro reclama a la Generalitat les dades dels funcionaris per pagar les nòmines

Jesús Sérvulo González
El Ministeri d'Hisenda, Cristóbal Montoro, després del Consell de Ministres de divendres.
El Ministeri d'Hisenda, Cristóbal Montoro, després del Consell de Ministres de divendres.ULY MARTÍN (EL PAÍS)

Hisenda ha reclamat a la Generalitat de Catalunya informació sobre els 170.000 funcionaris per poder assumir el pagament de les properes nòmines, segons el pla del Govern central per controlar els comptes catalans i evitar que el referèndum il·legal de l'1-0 es financi amb diners públics. Si el Govern es nega a respondre, els empleats públics catalans podrien patir retards en cobrar la nòmina. La resposta de l'Executiu català ha de ser ràpida perquè els funcionaris cobren el 27 o 28 de cada mes i només queden 10 dies. A més, els bancs han de rebre les ordres de transferència amb un parell de dies d'antelació.

Más información
El TSJC investigarà per desobediència els líders municipals del referèndum
L’Agència Espanyola de Protecció de Dades investiga un possible accés il·lícit per crear el cens electoral català

Fonts del ministeri expliquen que no poden abonar els salaris dels funcionaris si abans la Generalitat no els aporta la informació laboral per donar les ordres de pagament amb les quals s'autoritzen les transferències als bancs. El ministeri podria ordenar a les entitats financeres que repeteixin les transferències del mes anterior, però hi ha canvis d'un mes a l'altre: cal tenir en compte que les comunitats contracten metges, infermers, zeladors i professors per dies o setmanes. La sanitat i l'educació pública són dos sectors amb una alta temporalitat. Així que Hisenda necessita que la Generalitat li traslladi les dades per lliurar les transferències.

A més, està previst que el departament que dirigeix Montoro posi aquest dimarts en marxa el procés per intervenir les finances de la Generalitat després de la negativa del vicepresident català, Oriol Junqueras, a retre comptes a Hisenda. La iniciativa permetrà al ministeri assumir directament els pagaments dels serveis bàsics (sanitat, educació i prestacions socials) i els sous dels funcionaris catalans. Els abonarà en comptes de les injeccions mensuals del sistema de finançament autonòmic. Catalunya rep uns 1.400 milions al mes per al finançament autonòmic.

Control de targetes de crèdit

També ha decretat el tancament pressupostari de les despeses de la Generalitat per estrènyer encara més el setge financer. D'aquesta manera, la Generalitat no es podrà gastar ni un sol euro sense el vistiplau d'Hisenda. Ni tan sols dels recursos que obtingui amb els seus impostos propis. El ministeri controlarà fins i tot les targetes de crèdit dels alts càrrecs catalans. Tots els moviments financers de la Generalitat seran supervisats per Hisenda per una via o altra. El Govern central vol evitar que els responsables catalans incorrin en alguna despesa relativa a l'1-O encara que tingui el pagament ajornat, com les targetes de crèdit que es liquiden a un mes vista. El ministeri podrà controlar així que els alts càrrecs o membres de l'Executiu català no paguin amb les targetes de crèdit oficials actes per a l'organització de la consulta il·legal.

No obstant això, controlar tots els moviments financers és un desafiament. Per això, Hisenda ha establert un procediment de control perquè la Generalitat pugui pagar a través de transferències bancàries. Per això, cada ordre de pagament ha d'anar acompanyada amb un certificat de l'interventor en el qual garanteixi que no està vinculat amb la consulta il·legal. "En el cas que no s'apliqui aquest procediment de fiscalització, caldrà que vagi acompanyada, a més de l'ordre de pagament, d'una declaració responsable signada pels titulars de les entitats i òrgans competents de la comunitat autònoma", en què es garanteixi que el pagament no finançarà el procés, segons figura en l'ordre d'Hisenda publicada dissabte al BOE. La mesura d'Hisenda ve a convertir els responsables de les oficines bancàries en interventors de l'Estat.

Cimera amb la banca

Per aclarir aquest assumpte, autoritats d'Hisenda es van reunir ahir amb representants dels bancs per explicar-los el seu paper en el procés d'intervenció de Catalunya. El Govern preveu que siguin els empleats de la banca els que garanteixin que no es facin transferències de la Generalitat per sufragar la consulta. La reunió entre representants d'Hisenda, del Banc d'Espanya, l'Associació Espanyola de Banca (AEB) i de la CECA (que agrupa els bancs de les antigues caixes) va ser de caràcter tècnic. En la cita han participat càrrecs tècnics i no hi han acudit els principals executius de les entitats. La banca va donar suport sense fissures al pla governamental, segons les fonts consultades. Però durant la cita es va posar de manifest la dificultat per a la banca de controlar tots i cadascun dels moviments de la Generalitat. I la complexitat de certificar que cap anirà a finançar el referèndum, suspès pel Tribunal Constitucional.

En l'ordre publicada al BOE, se'ls adverteix de les possibles responsabilitats penals. "En el cas que no s'apliqués un procediment de fiscalització prèvia, caldrà que, a més de l'ordre de pagament, s'adjunti una declaració responsable signada pels titulars de les entitats i òrgans competents de la comunitat autònoma".

Hisenda explica que el fet que els càrrecs públics, com els responsables de les entitats de crèdit, que no impedeixin despeses relacionades amb l'1-0 "donarà lloc a l'eventual exigència de les corresponents responsabilitats de tot tipus que escaiguin, incloent-hi la penal".

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jesús Sérvulo González
Redactor jefe de Economía y Negocios en EL PAÍS. Estudió Económicas y trabajó cinco años como auditor. Ha cubierto la crisis financiera, contado las consecuencias del pinchazo de la burbuja inmobiliaria, el rescate a España y las reformas de las políticas públicas de la última década. Ha cursado el programa de desarrollo directivo (PDD) del IESE.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_