El Govern comença la campanya amb la promesa d’apujar les pensions

Poc abans de l'inici de la campanya dels partits independentistes per al referèndum de l'1 d'octubre, la Generalitat va voler ahir dimecres "aportar dades perquè la ciutadania pugui definir el país que vol". I ho va fer sobre un dels temes més sensibles: la viabilitat de les pensions en una hipotètica Catalunya independent. El Govern va assegurar que un sistema de seguretat social català diferenciat de l'espanyol seria més sòlid i podria garantir no només el pagament de les pensions, sinó augmentar-les per adequar-les a l'increment del cost de la vida. L'Executiu va recordar que, en la transició cap a un Estat independent, el Govern espanyol tindria el deure de seguir pagant les pensions als catalans. 

El debat sobre les pensions ja va marcar l'inici de la campanya de les anomenades "eleccions plebiscitàries" del 2015. El llavors president de la Generalitat, Artur Mas, va assegurar que aquestes serien més altes en una Catalunya independent perquè la taxa d'ocupació és més elevada en aquest territori que a la resta d'Espanya, tot i que els experts advertien que els primers mesos serien durs, especialment si no hi hagués un acord entre la Generalitat i el Govern espanyol per repartir els actius i passius del sistema de pensions.

En els mateixos arguments es va centrar la presentació, dilluns, de l'estudi Els fons de la Seguretat Social a Catalunya. Evolució financera i principals indicadors que incideixen en la viabilitat de les pensions a Catalunya, que analitza dades del 2013 al 2016. Les conclusions es basen en el fet que una hipotètica Catalunya independent podria abordar debats sobre la sostenibilitat del sistema de pensions que no s'han tractat amb profunditat a Espanya, i que Catalunya té més població que treballa i cotitza i uns salaris més elevats que l'Estat en conjunt.

El secretari general del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta, va admetre que el sistema de pensions català segueix sent deficitari i té els mateixos reptes que al conjunt d'Espanya: l'envelliment de la població, l'alta taxa d'atur i uns salaris, i per tant unes contribucions a la Seguretat Social, que no han recuperat els nivells anteriors a la crisi.

No obstant això, Ginesta va afirmar que "un sistema propi seria més sòlid, més viable, i tindria més recursos per afrontar els reptes del futur". Per començar, el secretari va esgrimir que la taxa d'ocupació a Catalunya és del 70,1%, mentre que al conjunt d'Espanya és del 63,9%. A més, la contractació indefinida suposa a Catalunya el 12,6% del total, gairebé cinc punts més que al conjunt de l'Estat. Un altre argument pel qual el sistema seria més sostenible a Catalunya és la principal contribució: el 2016, cada afiliat català va cotitzar 6.365 euros, un 7,7% més que a Espanya.

Sistema deficitari

Més enllà de les dades macroeconòmiques, la sostenibilitat del sistema de pensions és la gran preocupació del Govern. A l'abril, la Tresoreria General de la Seguretat Social situava el dèficit del sistema català en gairebé 5.000 milions. "Són unes estadístiques que no incloïen les transferències a l'Estat", va argumentar el secretari d'Economia, Pere Aragonès, que va presentar unes xifres de dèficit diferents.

Segons la Generalitat, que recull les dades que publica la Intervenció General de l'Estat (IGAE), el dèficit de la Seguretat Social a Catalunya és de 1.308 milions d'euros, el 7,2% del total d'Espanya, 18.096 milions. "El pes del dèficit català en relació amb el de l'Estat és molt inferior al pes de la població catalana a Espanya [16%], la qual cosa dona un argument més a favor de la viabilitat de les pensions a Catalunya", va assegurar la directora general d'Anàlisi Econòmica, Natàlia Mas.

El dèficit a la Seguretat Social catalana s'ha triplicat en els últims quatre anys, i ha arribat als 1.308 milions d'euros, la qual cosa es tradueix en 177 euros per habitant (mentre que a Espanya, excloent Catalunya, va ser de 430 euros per persona). La Generalitat explica aquest augment del dèficit per la reducció de les transferències de l'Estat destinades a prestacions no contributives. El dèficit de la part contributiva, les pensions, s'ha reduït un 72% a Catalunya en els últims quatre anys, mentre que a Espanya la reducció ha estat del 56%.

A aquestes dades, la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha afegit la previsió que en la propera primavera s'arribarà a l'equilibri pressupostari en la part contributiva del sistema català. Així, Bassa ha assegurat que, en una Catalunya independent, les pensions no només es pagarien, sinó que es millorarien per sobre del 0,25%. "Una mostra que podríem fer-ho és el compromís del Govern amb els aspectes socials, per exemple, amb l'aprovació de la llei de la renda garantida de ciutadania, que comença a desplegar-se divendres", va afirmar Bassa. A més, Bassa va assegurar que, en el cas d'una Catalunya independent, l'Estat "haurà de pagar les pensions fins que Catalunya tingui totes les dades per començar-les a pagar, és un dret contractual".