El secessionisme busca al carrer una resposta massiva contra el veto a la consulta

L’independentisme ha accentuat en les últimes hores la seva consigna perquè la marxa de la Diada  sigui massiva: cal omplir els carrers de Barcelona per desafiar la Justícia amb el referèndum de l’1 d’octubre. Aquest discurs no és monopoli d’entitats privades que convoquen la manifestació. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha fet una crida a “desbordar cívicament” l’Estat i el conseller de la Presidència, Jordi Turull, va distingir ahir entre els que “ajuden a votar o els que ajuden a impedir-ho”.

L’Onze de Setembre arriba en un clima d’absoluta divisió entre partidaris i detractors del referèndum, cosa que s’ha visualitzat aquest diumenge quan el Partit Popular i Ciutadans no han assistit a l’acte institucional de commemoració de la Diada de Catalunya. Un any més el Govern ha decidit deixar tot el protagonisme de la jornada als independentistes traslladant a la vigília els actes oficials. L’equip de Puigdemont gairebé al complet ha animat a participar en la marxa i els mitjans de comunicació de la Generalitat també han preparat una cobertura especial de la manifestació independentista. Així doncs, les crides a participar-hi arriben indistintament dels partits sobiranistes, el Govern, les entitats organitzadores –Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural– i de centenars d’alcaldes. El resultat és que unes 400.000 persones s’han inscrit prèviament per assistir a la marxa d’aquesta tarda.

Més enllà de fer una crida a no fer cas de les resolucions judicials, la segona consigna és que la d’avui sigui l’inici d’una mobilització permanent que ha de durar, com a mínim, fins a l’1 d’octubre. I per aconseguir-ho l’independentisme ha optat per una escalada verbal que, segons tota l’oposició, amenaça de trencar la convivència. Ahir va contribuir-hi el conseller de la Presidència, Jordi Turull. Des de Lleida, en un acte institucional i en presència d’un dels alcaldes que s’ha negat a cedir locals per al referèndum, el socialista Àngel Ros, va animar els catalans a preguntar-se si estan entre els que “ajuden a votar o els que ajuden a impedir-ho”. Turull va eludir el caràcter unitari propi d’una festa nacional per destacar la qüestió independentista. Va dir que l’11 de setembre el que es commemora també és “l’actitud de la gent a partir del dia 12 de voler recuperar la plenitud nacional”. I va fer una apel·lació històrica assegurant que “moltes generacions sabien que ells no ho veurien, però van ser capaces de mantenir el pòsit i la consciència; van lluitar perquè sabien que un dia arribaria una generació que estaria a punt per recuperar la plenitud com a nació”. “I aquesta generació som nosaltres”, va dir.

La veritat és que la Diada arriba en un moment molt complicat per a l’independentisme per la suspensió de la llei del referèndum per part del Tribunal Constitucional i amb les querelles en marxa contra els càrrecs que la van impulsar. No obstant això, els ideòlegs del procés sobiranista creien que el moment podia ser encara més dramàtic i, per tant, més procliu a una reacció al carrer de tot l’independentisme.

De moment, els alts càrrecs han estat advertits pel Tribunal Constitucional sobre les conseqüències de tirar endavant el referèndum, però encara no han rebut les querelles ni, molt menys, han notat cap efecte de les conseqüències dels seus actes, que poden anar des d’una simple multa fins a la inhabilitació o penes de presó.

Es preveu que sigui a partir de demà quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya comenci a prendre mesures per fer complir algunes de les peticions de la Fiscalia, com tancar el web oficial del referèndum, interrompre la campanya publicitària als mitjans de comunicació o aturar els preparatius per reclutar voluntaris. De moment això no ha passat i la manifestació d’avui se celebrarà amb tots els preparatius en marxa per al gran públic.

Els partits independentistes, l’Assemblea Nacional Catalana i la mateixa Generalitat també s’han centrat els últims dies a enaltir a les primeres víctimes polítiques del procés. Segons l’oposició aquesta tàctica només és la recerca activa de “màrtirs” amb els quals tensar més la situació. El primer i el més emblemàtic és l’expresident Artur Mas, que a més de la pena d’inhabilitació afronta el pagament d’una part dels cinc milions que va costar la consulta il·legal del 9 de novembre del 2014. La segona víctima que enalteix l’independentisme és el director del diari El Vallenc, que la Guàrdia Civil investiga per actuar presumptament de pantalla de la Generalitat per imprimir material electoral del referèndum. Francesc Fàbregas és des d’aquest dissabte el primer ciutadà que és investigat pel referèndum malgrat no tenir un càrrec públic.

Esquivar la Justícia

Però si els esforços dels últims dies s’han centrat a fer que la manifestació d’aquest dilluns sigui un èxit de participació, la planificació per mantenir en marxa els preparatius del referèndum ve de molt més lluny. El vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, fa mesos que planifica minuciosament amb el seu equip tota la coordinació de l’1 d’octubre. Fonts de la Generalitat asseguren que ho tenen “tot previst” per obrir locals electorals en municipis que es neguin a cedir-los o per fer arribar voluntaris a cobrir les taules que quedin vacants.

El missatge és que no s’acataran les resolucions judicials. I ho justifiquen assegurant que ells només es deuen al Parlament de Catalunya i no al Tribunal Constitucional ni a la justícia ordinària. Els límits legals que estan disposats a traspassar es coneixeran no en la manifestació d’avui sinó en els actes que facin a partir de demà.