El secessionisme consuma la ruptura

L'independentisme català va consumar ahir dimecres el seu desafiament i el Parlament va aprovar la llei que servirà per convocar el referèndum d'independència de l'1 d'octubre enmig d'una picabaralla política sense precedents. Junts pel Sí i la CUP van imposar la seva majoria i no van escoltar tots els advertiments que van fer els lletrats de la Cambra sobre les conseqüències penals que podria implicar l'aprovació, a la vista dels requeriments fets pel Tribunal Constitucional, que amb tota probabilitat suspendrà aquest dijous la llei.

Más información

Directe | El Govern signarà aquesta nit el decret de convocatòria del referèndum

El ple que aprovarà la llei del referèndum, en directe

Així s’ha anat construint en els últims anys l’estructura legal de Catalunya

Carles Puigdemont també va signar el decret de convocatòria del referèndum tot just dues hores després de la votació de la llei. També ho van fer tots els consellers del Govern. Amb aquest acte buscaven convocar formalment la votació de l'1 d'octubre abans que el Tribunal Constitucional suspengui, previsiblement aquest dijous, la llei del referèndum. També volien demostrar el compromís de tot el seu Govern amb la consulta. Després de la signatura, i passada la mitjanit, Puigdemont va pronunciar un discurs amb els seus consellers per reafirmar-se en les seves posicions. "Catalunya decidirà democràticament el seu futur el dia 1 d'octubre", va dir. "Ningú té l'autoritat ni el poder per confiscar-nos el dret a decidir. No deixarem que ens desnonin de la democràcia", va concloure entre aplaudiments d'alts càrrecs i diputats presents a la sala.

La majoria independentista, en un debat crispat i ple d'actes que l'oposició va qualificar d'"atropellament democràtic", també va aprofitar per començar a desenvolupar la llei del referèndum. A mitjanit van impulsar la creació de la Sindicatura Electoral, una mena de Junta Electoral amb la qual volen organitzar el referèndum.

Passada la una de la matinada, la Mesa del Parlament ha admès a tràmit la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república, la principal llei de desconnexió amb l'Estat impulsada per Junts pel Sí i la CUP. L'acord s'ha adoptat, amb la intenció d'aprovar-la aquest dijous al matí, amb els vots a favor dels quatre membres de JxSí a la Mesa, inclosa la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, el vot contrari dels representants de Ciutadans i el PSC i l'abstenció del representant de Catalunya Sí que es Pot.

L'oposició al Parlament ha demanat la reconsideració de l'admissió a tràmit per part de la Mesa.

Des de les 10 del matí

El debat parlamentari per aprovar la llei del referèndum estava convocat per a les 10.00, però no es va iniciar fins passades les 19.30, després d'una reguera d'interrupcions i suspensions a la vista de les crítiques dels quatre grups de l'oposició. A les 21.33 finalment es va fer la votació. Només van avalar la llei els 72 diputats de Junts pel Sí i la CUP. Els onze diputats de Catalunya Sí que es Pot, la marca en la qual s'integra Podem a Catalunya, es van abstenir i Ciutadans, el Partit del Socialistes (PSC) i el Partit Popular van abandonar el ple durant la votació per no donar cobertura a una “il·legalitat”. Després de la votació, Ciutadans va anunciar que impulsarà una moció de censura, que difícilment prosperarà per la majoria independentista existent al Parlament.

L'independentisme s'havia proposat que el dia no acabés sense tenir la llei aprovada i ho va aconseguir, perquè el calendari no deixava cap marge a l'ajornament. Queden tot just nou dies perquè comenci la campanya electoral i 24 dies per fer el referèndum. Carles Puigdemont i la majoria independentista pretenen que el decret de convocatòria es firmi aprofitant les hores de vigència que tindrà la llei abans del recurs que presentarà el Govern espanyol davant del Tribunal Constitucional i que comportarà la suspensió de la llei.

Malgrat la transcendència de la llei que es va sotmetre a discussió, el debat parlamentari es va resoldre en poc més d'una hora i mitja, utilitzant una escletxa del reglament del Parlament i la interpretació particular que va fer la majoria independentista de la Mesa de la Cambra, amb la seva presidenta, Carme Forcadell, al capdavant. La tramitació de la llei pel canal habitual hauria suposat setmanes de debats en comissió i ponència abans d'arribar al ple i d'aquí l'estratègia de secretisme que han utilitzat aquests mesos Junts pel Sí i la CUP.

Tal com estava previst, la Mesa es va reunir una hora abans que s'iniciés el ple per admetre a tràmit la llei del referèndum. Era el primer pas per modificar sobre la marxa l'ordre del dia, en el qual no estava previst aquest punt. Quan la presidenta del Parlament va anunciar l'acord de la Mesa d'alterar els temes a discutir i que limitava l'actuació de l'oposició i es garantia que es passaria el corró independentista va esclatar la tempesta política.

Ciutadans, el PSC, el PP i Catalunya Sí que es Pot van coincidir que s'estaven vulnerant els drets dels diputats perquè només se'ls va donar dues hores per presentar esmenes, excloent l'escenari d'esmenes a la totalitat, se'ls va privar de demanar un informe al Consell de Garanties Estatutàries i es va optar per un procediment d'urgència que evitava la compareixença d'experts, la creació d'una ponència i la redacció d'un dictamen. Per aquest motiu, l'oposició no va participar en la votació per modificar l'ordre del dia i sí que ho va fer per oposar-se a la limitació en els tràmits de la llei. Tres diputats de Podem es van desmarcar i es van abstenir.

Els socialistes van anunciar la presentació d'un recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional i van veure com els donava la raó el Consell de Garanties Estatutàries en reconèixer que els diputats tenien dret a reclamar-los un informe. “El que estan fent és una vergonya”, va dir el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que va acusar la majoria parlamentària de “petar-se” el reglament.

Junts pel Sí i la CUP van esgrimir que no els quedava més remei que optar per aquesta via i van culpar “l'Estat espanyol” de no deixar-los una altra sortida, perquè si haguessin optat pel tràmit habitual el referèndum no s'hauria pogut convocar amb la llei vigent. “No ens ha quedat cap més camí que aquest, és una llei per votar i amb totes les garanties i avui no s'acaba res, sinó que comença tot”, va dir el president de Junts pel Sí, Lluís Corominas.

“En una Cambra estatal no us hauríeu comportat així”, va assegurar Anna Gabriel (CUP), que va assegurar que es tractava de “un debat de legitimitat, no de legalitat”, al mateix temps que va reclamar a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras que assumissin la seva responsabilitat a partir d'ara i posessin les urnes.

“Espanya no és una pròtesi que ens han imposat als catalans, és casa nostra i Catalunya s'allunya més i més de si mateixa amb aquesta llei”, va argumentar el líder del PP català, Xavier García Albiol, que va arremetre també contra el Govern català pel que va qualificar d'“odi subvencionat contra Espanya” i va vaticinar que la llei no entrarà en vigor i que el referèndum no es farà.