Com ha de ser el zoo del futur?

El Zoo de Barcelona celebra enguany el seu 125è aniversari. No ha estat un aniversari exempt de polèmica. A finals del 2016, es va posar en marxa un grup de treball municipal format per associacions animalistes, científics, entitats veïnals i representants del Zoo i de l’Ajuntament per decidir-ne el futur. El grup va presentar les seves conclusions l’abril passat, després de mesos de debat. Van ser, segons l’Ajuntament, unes conclusions de consens, que recollien les posicions comunes de més del 80% dels participants. El seu veredicte va ser clar: la conservació, la recerca i l’educació seran els tres motors del zoo del futur. Són, de fet, objectius que ja preveia la directiva europea del 1999 i que fa temps que formen part de les legislacions dels Estats membres.

D’espais d’oci, els zoos han passat a ser, també, centres de recerca. Però per a moltes entitats animalistes això no és suficient. Andrea Torres, de la Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA), està en contra de l’exhibició i cria d’animals en captivitat. “Les espècies que no estan en perill d’extinció no hi haurien de ser; i pel que fa a les que ho estan, la captivitat no les beneficia en absolut”, afirma Torres. La FAADA, que va participar en el grup de treball, considera que el nou pla estratègic del zoo “no és un full de ruta clar”. Serà dins de la nova Fundació del Zoo que s’hauran de prendre decisions per desenvolupar-lo. Entre d'altres, si s’haurien de retirar del zoo certes espècies, com ja es va fer amb els dofins. 

Un model a debat

D’aquesta visió crítica sobre els zoos parteix Nima World, una start-up que proposa la realitat virtual com a alternativa als animals de carn i os. José Antonio Fernández, director executiu de l’empresa, explica que la idea va néixer mentre ell i el seu equip treballaven en campanyes audiovisuals per a fundacions animalistes. “L’objecció que ens posava el sector era que la gent va al zoo per veure animals. Però nosaltres plantegem una experiència immersiva, no només una pantalla”, explica Fernández. Nima World permetria aprofitar les instal·lacions d’aquells zoològics que decidissin traslladar els seus animals a reserves o santuaris, per motius ètics o econòmics. Però Fernández tampoc no descarta competir-hi directament. “Tenim propostes de centres comercials. Estem en negociacions amb els Estats Units, l'Orient Mitjà i diversos països d’Europa”, afirma.

El sector, però, no concep un zoo sense animals. El president de l’Associació Ibèrica de Zoos i Aquaris (AIZA), Jesús Fernández, defensa que les tecnologies han de ser un complement, una eina didàctica, però no un substitut. Fernández reconeix que els animalistes han estat “motor d’un canvi necessari” per als zoos, però, al mateix temps, creu que la conservació està per sobre de “les qüestions ètiques que puguin suscitar pràctiques com la cria en captivitat”. També demana emmarcar el debat en una perspectiva més global. “A Europa i Amèrica les xifres de visitats no baixen. No parlem d’un model obsolet. El que potser sí que ho està és el model que no valora el benestar animal”, argumenta.

AIZA agrupa 34 dels 119 zoològics que hi ha a Espanya. Inclou des de zoos tradicionals, com el de Barcelona, fins a parcs com el de Cabárceno (Cantàbria), on ossos, goril·les i elefants viuen a les muntanyes que envolten els més de 20 quilòmetres de carretera que formen les seves instal·lacions. De tota manera, el president d’AIZA desaconsella jutjar els zoològics per la seva mida; ho considera “un judici esbiaixat” que no té en compte elements com els programes educatius o de recerca. Tampoc no es pot parlar d’una tendència global, assegura, perquè les sensibilitats varien molt d’un país a l’altre. Fernández cita com a exemple el cas del zoo de Copenhaguen, que va sacrificar quatre lleons, dos d’ells cries, perquè havia adquirit una nova manada i no tenia espai per a tots els exemplars. ”Aquí tothom es va escandalitzar, i allà no tenien cap problema a defensar-ho”, assenyala.