Un embaràs exposat a la contaminació perjudica la capacitat d’atenció dels nens

Els efectes nocius de la contaminació arriben fins i tot a l'etapa prenatal. Un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha constatat que l'exposició a agents contaminants, com el diòxid de nitrogen, durant l'embaràs redueix la capacitat d'atenció dels nens en el futur. La investigació, publicada a la revista especialitzada Environment International, ha provat que l'exposició al diòxid de nitrogen retarda fins a dos mesos el desenvolupament cognitiu dels nens.

Más información

Córrer entre la contaminació

El dièsel mata 107.000 persones cada any

L’excés de contaminació afecta el 95% dels barcelonins

Aquest estudi, emmarcat dins del projecte INMA, segueix la línia de les conclusions publicades per les investigacions del projecte Breathe, que ja va demostrar que la contaminació danya la capacitat cognitiva dels nens i, a més, els dies en què els menors estan exposats a més índexs de pol·lució tenen un retard d'un mes en la millora natural de la seva velocitat de resposta. Aquest nou estudi va un pas més enllà i amplia els efectes negatius de la contaminació a l'etapa prenatal. “Volíem veure si els nens exposats a més contaminació tenien menys capacitat d'atenció i teníem raó”, explica Mònica Guxens, coordinadora de l'estudi.

Els investigadors del projecte INMA van començar estudiant un grup de dones embarassades de set zones d'Espanya durant el primer trimestre de gestació i van estendre els exàmens a l'etapa postnatal. “Se'ls va mesurar la contaminació de l'aire a casa seva i al carrer durant l'embaràs i en l'etapa postnatal”, afegeix la investigadora d'ISGlobal. Alguns joves ja tenen 18 anys.

En aquest cas, per a aquestes conclusions, els científics van analitzar les dades de 1.298 nens de quatre dels territoris estudiats quan tenien entre quatre i cinc anys. Llavors, els investigadors van sotmetre els menors a una prova de 18 minuts que consistia a prémer una tecla el més ràpid possible cada vegada que sortís un dibuix a la pantalla, excepte si apareixia una pilota, que no havien de fer res. “Vuit minuts és molt de temps per mantenir l'atenció en el joc, fins i tot per a un adult. Sabíem que hi havia nens que fallarien o cometrien més errors. Vam mirar els errors i el temps que trigaven a prémer el botó”, explica Guxens.

Els resultats de l'estudi van provar una relació entre l'exposició a la contaminació, especialment els agents provocats pel trànsit rodat, i un menor desenvolupament de la capacitat d'atenció. Els investigadors van trobar una bretxa d'uns dos mesos entre els menors que havien estat més i menys exposats a la contaminació. Encara que no hi havia grans diferències entre les zones estudiades (Sabadell, València, Astúries i Guipúscoa), els científics sí que van observar més afectació en les nenes.

Encara que els nivells de contaminació detectats eren similars en l'etapa prenatal i postnatal, els investigadors sospiten que l'impacte més greu pot ser durant l'embaràs. “El cervell s'està desenvolupant, té una gran plasticitat en l'etapa prenatal i si hi ha algun dany no es pot reparar”, apunta Guxens. Tot i això, els experts encara no s'atreveixen a concretar l'impacte futur d'aquesta pèrdua de capacitat d'atenció. “Es pensa que tindran més problemes de concentració”, afegeix la investigadora.

El projecte INMA pretén continuar el seguiment d'aquests nens i adolescents fins a l'edat adulta i fins i tot estudiar els seus fills per veure l'impacte a llarg termini.