El jutge enginyer temut per l’independentisme

Quan l’empresari, advocat i exdirector de l’ONCE Miguel Durán va saber que la seva denúncia havia recaigut al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, va sentir “una gran alegria”. “Per antecedents en altres temes semblants, sabem que aquest jutge mantindrà la seva independència”, explica Durán, “molt satisfet”, a més, per haver estat l’artífex de la investigació. La seva denúncia contra l’exjutge Santiago Vidal –que havia al·ludit a suposades il·legalitats de la Generalitat en el procés– va ser l’origen d’una causa que, cinc mesos després, indaga els preparatius del referèndum. I que, de passada, ha posat l’instructor sota els focus: Juan Antonio Ramírez Sunyer, convertit per l’independentisme en la seva nova bèstia negra.

Advocats i col·legues el descriuen com un magistrat “seriós, treballador i sobretot molt discret”. Tan discret que pocs el coneixen. I els que el coneixen, no gaire. En les associacions de jutges (conservadora o progressista) el seu nom sembla xinès. “No és un gran investigador, més aviat és un jutge formal, gris”. “I una mica carceller”, o sigui amb tendència a dictar ordres de presó provisional, expliquen penalistes de Barcelona.

Els empresonaments més controvertits han afectat okupes i grups antisistema, que per això no l’aprecien massa. El 2004, en el seu segon any al capdavant del jutjat d’instrucció 13 (abans havia recalat a Badalona), Ramírez Sunyer va enviar a presó provisional dos joves acusats d’atacar una comissaria de policia a Sants amb artefactes incendiaris. Tenien 18 i 19 anys i van passar dos mesos a la presó. Van ser absolts i l’Estat va haver d’indemnitzar-los. Aquesta i altres actuacions van cridar l’atenció d’un grup anarquista anomenat Les brigades de la còlera, que va enviar al jutge una carta bomba “pel seu especial zel a perseguir la dissidència”. La carta va ser desactivada pels Mossos.

Deu anys després, semblava que la història es repetia. Ramírez Sunyer va empresonar durant 23 dies Sergi Rubia, un jove casteller acusat de participar en els disturbis que van tenir lloc a Barcelona després del desallotjament d’un centre social okupat. Rubia va afrontar en el judici una petició de cinc anys de presó. Però va ser absolt i va anunciar, també, la seva intenció de demanar una reparació a l’Estat pels dies que va passar entre reixes.

Ramírez-Sunyer, que a més de jutge és enginyer, tampoc desperta gaires simpaties en el Govern català. I això malgrat que, l’any passat, el Departament d’Interior de Jordi Jané el va condecorar (juntament amb més de 200 persones) durant el Dia de les Esquadres. Els independentistes creuen que Ramírez Sunyer ha obert una “causa general” a propòsit del referèndum –el magistrat ho ha negat en una interlocutòria–i recelen dels seus mètodes. Tot i que ho havia anunciat, la Generalitat finalment no ha denunciat el jutge per vulneració de drets. Aquesta denúncia, en cas de ser admesa, podria haver arribat a ser un obstacle per a la continuïtat de Ramírez Sunyer al capdavant de la causa.

Els “antecedents” als quals al·ludia Miguel Durán es remunten al 2015. L’Associació Projustícia XXI, presidida pel polèmic advocat Emilio Rodríguez Menéndez, va denunciar el director general dels Mossos, Albert Batlle. L’entitat acusava Batlle –que va dimitir fa unes setmanes– d’un delicte d’omissió de perseguir delictes quan no va impedir que es xiulés l’himne d’Espanya en la final de la Copa del Rei d’aquell any. Ramírez Sunyer va cursar la denúncia, però va imposar una fiança que Rodríguez Menéndez no va fer efectiva, per la qual cosa la causa es va arxivar.

També és seva una investigació (encara oberta) contra l’exdirector del Cesicat per un complex assumpte de suposat espionatge de correus. El Cesicat és un òrgan que en teoria vetlla per la seguretat informàtica de la Generalitat, però que ha estat batejat com “el CNI català”.