L’ONU frena l’intent de donar aval internacional al referèndum català

Un dels objectius prioritaris de la Generalitat aquests últims mesos ha estat atorgar un vernís d'homologació internacional al procés sobiranista i, en última instància, al referèndum de l'1 d'octubre. Si la seva il·legalitat resulta insalvable, atès que vulnera la legislació espanyola i la jurisprudència del Constitucional, es tracta almenys de poder esgrimir la puresa del procediment i el respecte als principis democràtics. Seria una consulta il·legal, però neta.

Els únics que poden atorgar aquest certificat de transparència són les organitzacions internacionals, tant governamentals com no governamentals, especialitzades en l'observació de processos electorals i, fins ara, segons fonts diplomàtiques, cap de les més respectades ha volgut comprometre's amb el referèndum català.

Per salvar aquest escull, la Generalitat ha optat per una sortida insòlita: tractar de ser jutge i part, observador i observat en una consulta de la qual és alhora impulsor, organitzador, àrbitre i defensor del sí, com acredita el nom de la coalició que governa Catalunya.

Diplocat, el consorci publicoprivat impulsat per la Generalitat per promocionar el procés sobiranista (i que el seu màxim responsable és el mateix president, Carles Puigdemont), es va adreçar fa unes setmanes a la Divisió d'Assistència Electoral, que depèn del Departament d'Afers Polítics de Nacions Unides, per sol·licitar la seva inclusió a la llista d'observadors internacionals. “Com és norma en aquests casos”, explica una nota informativa del Ministeri d'Afers Exteriors a la qual ha tingut accés EL PAÍS, “ni tan sols han justificat recepció [de la petició de Diplocat] per evitar el risc de manipulació de qualsevol comunicació”.

Más información

L’expresident nord-americà Carter es desentén del referèndum català

Puigdemont assegura que el Govern ja té les urnes per a l’1 d’octubre

Els responsables de la Divisió de Processos Electorals van traslladar a l'ambaixada espanyola a les Nacions Unides que el seu criteri “sempre ha estat rebutjar la petició del Diplocat i altres organitzacions similars per entendre que el seu objectiu real és ben diferent de l'observació electoral, que, a més, afecta els interessos i la sobirania d'un Estat membre” de l'ONU, en al·lusió a Espanya.

La Divisió de Processos Electorals de Nacions Unides és la dipositària de l'anomenada Declaració de principis per a l'observació internacional d'eleccions i el Codi de conducta per a observadors internacionals, dos textos que es van aprovar l'octubre del 2005 i que constitueixen el marc al qual s'han de cenyir les missions internacionals d'observació de processos electorals. Tots dos han estat subscrits per organitzacions intergovernamentals com la Comissió Europea, la Unió Africana, l'OSCE (Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa) o l'OEA; i no governamentals, com l'IRI (associat al partit republicà nord-americà) l'NDI (associat al demòcrata) o el Centre Carter.

La sol·licitud del Diplocat s'ha d'incloure en la llista d'observadors internacionals va arribar a través del Centre Carter, amb el qual la Generalitat ha mantingut una intensa relació en els últims anys. No obstant això, aquest centre sembla que més tard es va fer enrere, ja que va assegurar, segons la nota d'Exteriors, que no havia pensat mai acceptar la sol·licitud del Diplocat, “però que estava obligat a distribuir-la a la resta dels signataris” de la declaració i el codi.

El Centre Carter ja es va desvincular a l'abril del procés sobiranista amb un comunicat en el qual assegurava que la reunió que el seu fundador, Jimmy Carter, va mantenir amb Puigdemont als EUA responia a una invitació de cortesia i que ni l'expresident nord-americà ni la seva fundació “podien involucrar-se” en el referèndum independentista.

La petició del Diplocat es va abordar en la reunió restringida dels principals signataris de la Declaració de principis per a l'observació internacional d'eleccions, en la qual es va rebutjar per unanimitat, segons la nota d'Exteriors.

No només això, “per evitar que sol·licituds similars ni tan sols es distribueixin, en aquesta reunió es va decidir preparar una llista interna de requisits que haurà de complir qualsevol organització perquè la seva sol·licitud” es distribueixi als altres signataris. “Entre les condicions que s'imposarien hi hauria la de ser una organització internacional reconeguda i la d'incloure en els estatuts com a objectiu l'observació imparcial de processos electorals internacionals”, afegeix.

Als estatuts del Diplocat no hi figura l'observació de processos electorals, sinó la projecció internacional de la imatge de Catalunya, per la qual cosa aquest interès sobrevingut per la puresa de les eleccions es vincularia directament al referèndum.

És dubtós, no obstant això, que aquest consorci pugui fer una missió d'observació en la consulta de l'1 d'octubre, ja que incompleix de manera flagrant la corresponent neutralitat exigida als observadors electorals. A més, segons diu la mateixa Declaració de principis, els processos electorals autènticament democràtics “no es poden fer sense la protecció que ofereix l'imperi de la llei”.

El rebuig de Nacions Unides a la pretensió d'inscriure el consorci Diplocat com a observador electoral internacional es coneix una setmana després que el ministre d'Afers Exteriors, Alfonso Dastis, viatgés a Nova York, on es va reunir amb el nou secretari general de l'ONU, el portuguès Antonio Guterres.  Dastis li va agrair el nomenament recent de la diplomàtica Ana María Menéndez, exambaixadora a Ginebra, com a assessora d'Afers Polítics de Guterres, amb rang de secretària general adjunta, per la qual cosa s'ha incorporat al Comitè Executiu de Nacions Unides.