U2 omplirà avui l’Estadi Olímpic, 30 anys després de ‘The Joshua Tree’

El rock ja és un senyor gran i, com tot senyor gran, té memòria. Val la pena recordar, a més, allò que va afirmar un mitjà tan poc rocker com el Wall Street Journal, que va dir que la indústria musical recorre a les velles llegendes perquè no ha aconseguit imposar nous recanvis i modernitzar el mercat. Així doncs, no és d'estranyar que U2 se n'adonin que el seu disc The Joshua Tree ja té 30 anys, i atès que la seva última gira va ser en recintes tancats, no s'imaginen cap excusa millor per tornar als estadis on els va col·locar aquest disc que celebrar aquest aniversari. I avui a la nit Barcelona torna a oferir el seu Estadi Olímpic als quatre irlandesos, menys irats i menys joves, perquè amb totes les entrades venudes toquin de cap a cap, tal com l'envelliment industrial ha imposat com a última moda en els últims anys: o els grups es tornen a reunir, o fan gires de presumpte comiat o toquen els seus discos paradigmàtics. El rock és un senyor gran, molt digne i amb molta memòria.

Però els temps han canviat en 30 anys i el nostre món no és tan segur i la revenda s'ha sofisticat i digitalitzat. Conseqüències: atès que l'entrada és nominal, es demana al públic que es presenti amb molta antelació, portant un document oficial (DNI o passaport) que autentiqui el portador, i vingui carregat de paciència.

Teloner: Noel Gallagher

Per cert, els assistents a qui algú altre els hagi comprat l'entrada hauran d'accedir al recinte obligatòriament amb aquesta persona, i si el titular de la compra no hi pot assistir, els acompanyants, tampoc. Els horaris indiquen que les portes s'obriran a les 17.00, que a les 19.45 actuarà Noel Gallagher –sí, el germà amb més talent dels Oasis–, i que a les 21.30 els irlandesos iniciaran la seva actuació.

Per si no voleu trobar-vos enmig dels embussos que es preveuen, hi ha tres línies d'autobusos que uniran la plaça d'Espanya amb l'estadi. La parada 1 facilitarà l'accés a les graderies per les portes 3, 4, 5, 6 i Red Zone; la parada 2, l'accés a les graderies per les portes 1 i 2 i la zona VIP; i la 3, l'accés a pista, que es farà a l'altura de la plaça Europa, entre les piscines Picornell i l'INEFC. La tercera via són les escales mecàniques i un passeig per anar pensant quin repertori es trauran de la màniga Bono i els seus.

En gairebé tota la gira que han estat fent, iniciada al maig als Estats Units i ja a Europa des del passat 12 de juliol, han obert amb Sunday Bloody Sunday, New Year’s Day, Bad i Pride; és a dir, material per ensorrar un estadi.

Després toquen d'una tacada i en ordre The Joshua Tree, la qual cosa suposa que interpreten en directe per vegada primera Red Hill mining town, i més tard és quan el repertori s'obre a les variacions. Acostumen a tocar Miss Sarajevo, una peça que Bono va cantar amb Pavarotti a l'àlbum Passenger, Beautiful day, Elevation, Vertigo i One, i es poden incloure fins i tot versions d'Oasis, com Don't look back in anger.

Total, un tret al centre de la diana escenificat davant d'una pantalla colossal de leds, que retorna la banda al seu llenguatge mastodòntic després de la mostra de recursos i talent escenogràfic de la seva última gira sota sostre, Innocence & Experience. Com peixos, en realitat balenes, dins l'aigua. U2 recordant el disc que avui els permet ser els amos dels estadis. A Barcelona i com a única visita a Espanya, país en el qual van debutar a Madrid precisament amb la gira de The Joshua Tree ara fa 30 anys.