El líder d’ERC exigeix un govern de fidels per seguir al capdavant de la consulta
Malestar de Puigdemont en comprovar que la remodelació que li imposava Junqueras s'havia negociat a la seva esquena amb Artur Mas
Oriol Junqueras, el vicepresident de la Generalitat de Catalunya, va mantenir dimarts en privat una reunió amb el president Carles Puigdemont a la qual va arribar amb un llistat sorpresa d'un grup de consellers clau del PDeCAT que ell havia de rellevar del seu càrrec com a condició per seguir al capdavant del referèndum independentista. Aquesta remodelació imposada, que Puigdemont desconeixia i que s'hauria negociat amb Artur Mas, va ser rebutjada amb un gran malestar, segons fonts de la presidència de l'Executiu nacionalista.
Si dubtes, ets moderat o tens por sobre el patrimoni de la teva família no caps al futur Govern nacionalista català de fidels que Oriol Junqueras vol liderar cap a la consulta de l'1-O.
Va ser en aquest context en el qual l'actual vicepresident i conseller d'Economia va reclamar a Puigdemont dimarts, abans de la cita setmanal del Govern, que li traspassés les competències sobre processos electorals que ara estan repartides entre els departaments de Governació i d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors que dirigeix Raül Romeva. Junqueras va traslladar a Puigdemont que en aquest escenari d'incerteses i sense tot el poder no tindria sentit seguir al capdavant de la consulta, segons fonts del PDeCAT.
El moment més tens de la xerrada entre Puigdemont i Junqueras es va produir quan el vicepresident li va treure una llista amb els canvis dels consellers que hauria d'apartar de l'Executiu i ja també amb els noms dels relleus. Aquesta remodelació imposada, que Junqueras hauria tractat abans, segons fonts de la presidència catalana, amb Mas, va fer enfadar molt Puigdemont. Col·laboradors del president van desqualificar aquest desafiament com de “la màxima gravetat”.
El moderat Vila es canvia al bàndol dels "divisius"
Al Govern central observen al detall i amb informació al dia la situació de descomposició en les relacions entre els socis nacionalistes de l'Executiu català. Alguns ministres presumien fins ara de mantenir bones relacions i freqüents amb determinats consellers, que qualificaven com “els més raonables”. I diversos expressaven fins ara aquesta coincidència sobre la persona de Santi Vila, responsable de Cultura fins al seu nomenament com a conseller d'Empresa i Coneixement després de la destitució de Jordi Baiget per admetre els seus dubtes sobre el procés. Ara a Vila ja no se'l cataloga entre els moderats. “S'ha passat al bàndol de Puigdemont i està amb els que volen arribar fins al final amb aquest procés”, indiquen des de la cúpula de l'Executiu de Mariano Rajoy. Vila com a conseller de Cultura s'havia prestat a negociar amb el ministeri que dirigeix Íñigo Méndez de Vigo aspectes i col·laboracions del seu departament amb la vista posada en els propers dos i tres anys, és a dir, no a curt termini ni fora d'Espanya. La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, va incidir aquest dimarts que aquests comportaments “divisius” demostren que a l'Executiu català hi ha consellers que “no estan convençuts” amb el referèndum il·legal i els va demanar de nou que reflexionin.
Junqueras no només li va demanar que destituís alguns consellers clau del PDeCAT, com el titular d'Interior, Jordi Jané, sinó que li va presentar sobre la marxa la identitat del substitut del seu gust, que en aquest cas tractava de Joaquim Forn, un regidor de l'Ajuntament de Barcelona portaveu municipal del Grup Demòcrata molt amic de David Madí, un dels col·laboradors més radicals i propers de Mas. Es dona la circumstància que Jané, que va ser molts anys diputat de CiU al Congrés, és considerat per Junqueras i ERC molt moderat i massa proper a alguns dirigents del Govern central. Va ser cridaner, en aquest sentit, que no se'l deixés comparèixer en roda de premsa dilluns passat amb el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, després de celebrar a Barcelona la Junta de Seguretat, molt reclamada durant anys.
En els plans que Junqueras té per al futur Govern que haurà d'encaixar les conseqüències d'aquest procés separatista tampoc hi entra l'actual portaveu i consellera de Presidència, Neus Munté, també del PDeCAT. El nom de Junqueras per rellevar Munté és Jordi Turull, que és ara el president del grup parlamentari de Junts pel Sí i que es considera l'últim mohicà d'aquesta formació per la seva defensa a ultrança de la fórmula de la coalició independentista. A Munté el totpoderós vicepresident Junqueras la situaria en una altra conselleria. En el seu projecte de substitucions també va incloure Josep Rull, conseller de Territori, i Meritxell Ruiz, responsable d'Educació.
El temor pel patrimoni
Per avaluar realment la determinació d'aquest equip sobre l'objectiu fixat en el referèndum de l'1-O, Puigdemont i Mas han mantingut entrevistes individuals amb els consellers del seu partit. Mas les va admetre dimarts en una entrevista al diari Ara i les va considerar lògiques. Els consellers amb més dubtes sobre la legitimitat d'aquest procés de secessió esperaven gairebé una invitació a anar-se'n de l'Executiu i van sorprendre Puigdemont i Mas amb la seva disposició a quedar-se sempre que se'ls doni informació clara de cap on van i no es corrin riscos innecessaris, segons fonts coneixedores d'aquestes trobades.
Els consellers van lamentar, per exemple, que no s'estiguin mesurant bé les conseqüències personals d'una possible derrota d'aquesta via i van fixar el límit de la seva col·laboració en la signatura d'actes administratius que comportin despeses per a la consulta de l'1-O i que puguin després repercutir-los sobre el seu patrimoni particular. Alguns consellers del PDeCAT van retreure a Puigdemont i Mas que se'ls atribueixi a ells aquest temor econòmic quan asseguren que és un fet que inquieta també consellers d'ERC com Toni Comín i Carles Mundó, segons els han expressat en privat. Els consellers afectats, per la seva banda, han mantingut reunions privades entre ells per coordinar les seves posicions.
Sobre la firma
