132 graons per agafar el tren

132. Són els graons a què han de fer front els usuaris de Renfe per accedir al tren a l’estació de Granollers Centre. La realització d’unes obres de millora ha comportat el tancament del pas subterrani i la instal·lació d’una gran passarel·la aèria, que s’ha convertit en un malson per a molts viatgers i en un mur per a persones que duen cotxets o que van amb cadira de rodes. Renfe defensa que el pont provisional es desmuntarà durant el mes de juliol i que els usuaris amb mobilitat reduïda poden fer servir les estacions properes.

Segons Renfe, l’estació de Granollers Centre, per on circulen les línies 2, 8 i 11 i que diàriament utilitzen gairebé 11.000 viatgers, era “inaccessible”. Al març van començar unes obres, que costaran 960.000 euros, per instal·lar ascensors al pas inferior, que era el que els viatgers feien servir fins ara per accedir a les vies. Els treballs també s’aprofitaran per anivellar l’altura de les andanes amb la dels trens. Mentre duren les obres —fins a l’agost— s’ha habilitat una passarel·la per sobre de les vies, amb 66 graons de pujada i 66 de baixada, una excursió que deixa exhausts molts viatgers, especialment amb les temperatures d’aquests dies. Renfe aconsella que les persones amb poca mobilitat usin com a alternativa l’estació de les Franqueses - Granollers Nord. “És una molèstia mínima per al benefici que tindran després”, apunta un portaveu de l’empresa.

“Fatal, la passarel·la és fatal”, valora en Josep, de 68 anys, panteixant mentre puja les escales. És de Sant Celoni, però fa un curs al centre de Granollers, així que no valora l’opció d’anar a una altra estació. “És una merda”, sentència l’Ada, de 17 anys, molesta perquè ha perdut el tren “per culpa” dels esglaons. A més, no és la primera vegada que li passa. L’Inma, de 62 anys, es mostra més comprensiva amb les obres, però explica que la passarel·la és un problema per a persones, com la seva filla, que empenyen un cotxet. “Va tenir molts problemes perquè al principi ningú no l’ajudava, ho va passar molt malament”, explica. A la Soledad, de 66 anys, li toca fer front a les escales carregant una maleta petita, però prefereix veure les dificultats d’una altra manera i aplaudeix les obres. “Feien molta falta, a més, és una cosa temporal i hi ha alternatives com l’autobús o altres estacions properes. Sempre intento veure les coses de manera positiva”.