Un estudi avisa que els mitjans estrangers veuen el procés com un risc per a l’economia

“Les conseqüències que pot tenir el procés polític a Catalunya per a Espanya i per a Europa, des del punt de vista econòmic, es veuen de forma negativa per la majoria de mitjans internacionals”. Aquesta és una de les conclusions del Projecte CatMón, un estudi de la cobertura que els mitjans internacionals han fet de l’independentisme a Catalunya entre el 2010 i el 2015. CatMón és un treball del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) finançat per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, un òrgan del Departament de Presidència de la Generalitat.

El Projecte CatMón ha estat presentat aquest dimarts a Barcelona per dos dels seus coordinadors, Carles Pont i Marcel Mauri. El padrí de l’acte ha estat Albert Royo, secretari general del Diplocat. L’estudi ha analitzat 300 peces informatives publicades per 16 mitjans de comunicació —dos per país— d’Alemanya, França, el Regne Unit, Itàlia, els Estats Units, el Canadà, Rússia i el Brasil. CatMón també ha entrevistat quatre corresponsals estrangers establerts a Espanya. Pont ha destacat que no han pogut ampliar el projecte a d’altres països i capçaleres informatives per manca de finançament. A partir de l’escrutini de les informacions sobre la situació política a Catalunya entre la sentència del 2010 del Tribunal Constitucional retallant l’Estatut i les eleccions dels 27-S del 2015, Pont i Mauri han exposat una vintena de conclusions; una d’elles és aquesta visió negativa que té l’opinió pública internacional sobre l’impacte que tindria la independència: “Les repercussions econòmiques que pot tenir tant a Espanya com a Europa una possible independència de Catalunya són vistes com una amenaça econòmica i política per a la Unió Europea, com una inestabilitat per als mercats i com un maldecap per a l’Estat espanyol i per a la UE”.

L’estudi destaca que des del punt de vista opinatiu, la majoria d’empreses de comunicació estudiades coincideixen amb la tesi del controvertit editorial de The New York Times publicat la setmana passada: el referèndum és il·legal però s’hauria de poder celebrar perquè és una demanda legítima. Pont ha fet un especial esment a l’oposició a aquest posicionament per part dels mitjans de comunicació alemanys: “Els mitjans internacionals situen la UE com a mediadora en el conflicte. És una posició unànime entre els mitjans, excepte els alemanys, que demanen que si la UE ha de prendre una posició és en contra de les reivindicacions independentistes”.

Poca confiança en Artur Mas

CatMón destaca que la interpretació dels periodistes estrangers ha anat canviant pel que fa a la imatge “no excessivament positiva” que tenen d’Artur Mas i pel que fa a les raons del creixement de l’independentisme: “La majoria de rotatius identifiquen Artur Mas com el responsable de la dissonància entre Espanya i Catalunya; incideixen molt que és un oportunista, sobretot entre el 2010 i el 2013, perquè intenta tapar les seves carències polítiques, sobretot en l’àmbit econòmic, amb la proposta sobiranista. A mesura que passa el temps, aquesta idea hi és menys present, sobretot a partir del 2014. Però no se’n fien, de la proposta sobiranista del president”. Sobre Mariano Rajoy, l’estudi indica que els mitjans el consideren un líder “intransigent” i tancat al diàleg. CatMón concreta que les capçaleres observades han interpretat el procés sobiranista com una reacció a la crisi econòmica, tot i que aquesta argumentació ha anat perdent el pes majoritari que tenia per afegir-hi altres variables.

CatMón concreta que les capçaleres han interpretat el procés sobiranista com una reacció a la crisi econòmica

El Projecte CatMón també conclou que, excepte la Diada del 2012, les manifestacions multitudinàries de l’11 de setembre han tingut un ressò internacional modest. De fet, segons el treball, els mitjans internacionals han vist que les demandes sobiranistes han patit “una instrumentalització política”. Pont i Mauri han afegit que a Catalunya hi ha la sensació que les mobilitzacions massives han tingut una gran cobertura internacional per l’acció dels mitjans digitals catalans: “Allò que s’ha organitzat des de la societat civil ha tingut una rellevància menys important. Hi ha una visió internacional d’una certa instrumentalització per part d’actors polítics catalans [...] La percepció en l’imaginari col·lectiu català de les manifestacions de l’11 de setembre, i en això hi contribueixen molt els mitjans digitals catalans, és que pràcticament no es parlés de res més en la premsa internacional [...] Aquest estudi ens ha permès veure que això no és així. Sí, es publiquen fotografies, però a la pàgina web i poca cosa més”.