La Generalitat no aconsegueix mobilitzar per al referèndum els catalans emigrats
D'uns 285.000 catalans residents a l'estranger, només n'hi ha 5.000 d'inscrits
Dos dels plans estrella de la Generalitat de Catalunya i els col·lectius separatistes per al pretès referèndum il·legal de l'1 d'octubre —el foment del vot dels catalans a l'exterior i el vot electrònic— han fracassat. El primer tenia com a objectiu afavorir la participació d'uns 285.000 catalans residents a l'estranger, però ara com ara només n'hi ha 5.000 d'inscrits. El segon, el projecte per permetre el vot electrònic en aquesta consulta, està aturat i sense opcions viables d'arrencar. Aquest fiasco ha creat divisions a la Generalitat, ha provocat la divisió entre departaments i partits socis de la Generalitat i ha esquerdat la relació amb entitats sobiranistes clau com l'ANC.
Des de fa mesos, tant la Conselleria del Departament d'Exteriors del Govern de la Generalitat com l'Assemblea Nacional Catalana (ANC, una de les principals entitats privades independentistes) proven d'impulsar una gran campanya per fomentar el vot dels catalans que resideixen a l'exterior, perquè pensaven que aquest contingent d'uns 250.000 ciutadans podria proporcionar molts vots en hipotètics referèndums o consultes. El registre de catalans a l'exterior ja es va crear el 2014, quan el Govern d'Artur Mas va voler que aquest col·lectiu pogués participar en la consulta independentista del 9 de novembre d'aquell any. Queda per resoldre com podran votar els catalans que resideixen en altres comunitats autònomes.
Junts pel Sí, l'aliança entre el PDeCAT i ERC que governa a Catalunya, pretenia recuperar ara aquella idea del 9-N, però aquest intent ha dividit l'Executiu, amb els departaments de Governació (del PDeCAT, pilotat per Meritxell Borràs) i d'Afers Institucionals i Exteriors (d'ERC, malgrat que està controlat per l'independent Raül Romeva) enfrontats sobre qui ha d'assumir la responsabilitat d'aconseguir que els expatriats votin. El registre ha obtingut uns resultats minsos. Amb prou feines s'hi han inscrit unes 5.000 persones, segons dades avançades per TV3 no confirmades per Afers Institucionals i Exteriors, de les 285.000 que viuen fora.
Disputa amb l’ANC
El Govern català pensava fer servir aquest instrument del registre com el seu cens perquè els que resideixen a l'estranger poguessin votar al referèndum anunciat —encara no convocat— per a l'1 d'octubre, però encara no s'ha introduït cap mesura per fer-ho possible en la Llei de la Comunitat Catalana a l'Exterior, que s'acaba d'aprovar, en la qual també es reformula el pla sobre el registre. En un anunci oficial publicat al maig es donava a entendre que els catalans a l'estranger que volguessin votar en la consulta s'haurien d'inscriure en el registre.
El PP insisteix: “La sobirania és de tots”
La ministra de Defensa i secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, va advertir ahir que “ningú traurà la sobirania” al conjunt dels espanyols i que “el dret a decidir és de tots”. “No es pot dir que la democràcia està per sobre de la llei, perquè sense llei no hi ha democràcia. La llei és el que ens permet ser lliures. Si algú vol deixar de complir-la, que ho sotmeti al vot de tots, perquè la sobirania és de tots i ningú ens la traurà”, va afirmar Cospedal en referència al pla separatista de la Generalitat.
En aquesta mateixa línia, el coordinador general del PP, Fernando Martínez-Maillo, va indicar que el seu partit "respecta" la petició editorial de The New York Times que s'autoritzi un referèndum d'independència a Catalunya, però va precisar que "el que val és la Constitució Espanyola". "L'important és el que pensin les autoritats i la legislació de cada país. De vegades, des de la distància no es té el mateix coneixement de la realitat", va dir.
L'enfrontament intern i la falta de coordinació per a aquest assumpte entre el PDeCAT i ERC han portat també a una situació de crisi entre consellers com Raül Romeva i el màxim responsable de l'ANC, Jordi Sànchez, segons fonts consultades. A l'ANC opinen que la campanya fomentada des de la Generalitat ha estat curta i defensen que hauria d'haver començat abans. Segons va revelar ahir Catalunya Ràdio, entitats que agrupen catalans a l'exterior, com diferents agrupacions de l'ANC als Estats Units i l'entitat Catalans al Món, han remès al Govern de la Generalitat una carta en la qual l'insten a aclarir si podran votar i com se'ls habilitarà. Sànchez nega que s'hagi produït cap enfrontament i assegura: “Hem plantejat molt clarament la manera d'abordar el vot dels catalans a l'exterior i tothom és conscient que s'ha d'avançar i amb molta més claredat”.
Segons fonts consultades, Sànchez va insistir en diverses ocasions davant la conselleria que dirigeix Romeva perquè fes arrencar la campanya de participació i en donés les pautes. Romeva va posar finalment en marxa una sèrie d'iniciatives per afavorir la inscripció en aquest registre de catalans residents a l'exterior, però va ordenar que es desvinculés del referèndum per evitar possibles accions judicials del Govern central. L'ANC sosté que aquesta prevenció va perjudicar la mobilització.
L'ANC sí que es va implicar en aquesta campanya però amb crítiques a la seva organització, cosa que va crear un important conflicte intern entre les assemblees exteriors i la direcció, a qui se li va qüestionar la seva falta d'interès. Tant Romeva com Jordi Sànchez han acceptat en entorns privats el fiasco de la campanya i han començat a buscar justificacions i disculpes i a llançar-se atacs mutus i culpar-se mútuament, mentre eviten que les discrepàncies transcendeixin.
Una de les estratègies a seguir ara per minimitzar la garrotada de la baixa inscripció consistirà a argumentar que el vot exterior és i sempre ha estat irrellevant, ja que no es preveu una millora significativa en la participació de l'1-O, tant pel que fa als pocs inscrits en el registre com per la baixa participació en consultes anteriors. Per a Sànchez, el normal seria una participació d'entre 15.000 i 20.000 persones que viuen fora d'Espanya.
En les dues últimes eleccions autonòmiques l'índex de vot exterior es va quedar en el 7,54% el 2015 i en el 6,74% el 2012. El 2006, quan Artur Mas va guanyar el socialista José Montilla, aquest percentatge gairebé va arribar al 21%.
El fiasco de la papereta electrònica
Entre els múltiples inconvenients amb els quals està ensopegant la Generalitat de Catalunya per engegar la consulta independentista il·legal de l'1 d'octubre hi ha també la frenada de la llei per autoritzar el vot electrònic.
El Govern volia fiar bona part de les seves opcions d'èxit en la hipotètica consulta a la llei de vot electrònic en la qual treballen fa mesos al Parlament. Però la possibilitat que aquesta norma arribi a temps per al referèndum anunciat per a l'1-O és remota si s'intenten preservar els calendaris habituals d'elaboració d'una llei, entre vuit i 14 mesos. Els experts consultats consideren que no només el calendari és un problema, sinó que la falta de garanties jurídiques impediria també que s'arribés a aplicar.
El Govern central sempre ha mantingut que en aquesta ocasió no es permetrà ni el referèndum ni una consulta informal, com el 9-N, i esgrimeix que tenen tots els mecanismes preparats per evitar-ho. Entre ells esmenten que no es veuran urnes, ni de metacrilat ni de cartró, i que tampoc es donarà opció al vot electrònic.
Tant des de la Conselleria d'Exteriors que dirigeix Raül Romeva com des de l'ANC, que controla Jordi Sànchez, s'assumeix ja en privat que no serà viable implementar aquesta llei de vot electrònic dintre del termini i en la forma escaient. Des del Departament d'Exteriors es matisa ara que Romeva mai va prometre que aquesta iniciativa seria possible, es busca minimitzar el problema en aparicions mediàtiques i es deriva aquesta responsabilitat cap a altres dirigents nacionalistes.
A l'entorn de l'ANC ja es comença a treballar per reconduir el malestar de les assemblees exteriors de catalans amb l'argument que no es donen les garanties per promoure més el vot exterior, en un procés que s'assembla cada vegada més al del 9-N.
