Només el 16% dels bascos vol la independència
El procés unilateral de "desconnexió" de Catalunya, té el suport d'un 31%, segons el Deustobaròmetre
El percentatge dels bascos que aposta directament per la independència fluctua en els últims anys entre el 16% i el 25%, segons els diferents sondejos que mesuren les preferències dels ciutadans d'Euskadi a l'hora d'organitzar-se territorialment. L'últim Deustobaròmetre, publicat avui divendres, sosté que en aquest moment el desig d'independència està en un dels moments més baixos, amb el 16,9%, mentre que dos terços advoquen per mantenir l'autogovern actual (28,6%) o incrementar-lo (38,1%). No obstant això, curiosament, el procés unilateral de "desconnexió" de Catalunya, té el suport d'un 31%, davant del 45% a qui els provoca rebuig.
Per afinitat a partits polítics, els votants del PNB i de Podem prefereixen més autonomia, mentre que els votants socialistes volen mantenir la situació actual i els del PP una mica menys, i només els d'EH Bildu advoquen per separar-se d'Espanya i conformar un Estat propi. Aquest estudi semestral de la Universitat de Deusto s'ha fet a partir d'unes mil entrevistes telefòniques entre l'1 i el 12 de juny, amb un marge d'error del 3,21%.
També cau el percentatge de bascos que volen que es faci un referèndum sobre la independència d'Euskadi, que passa del 49% al 42%, mentre que el 67% és partidari de les consultes populars però per a un altre tipus de temes més relacionats amb els problemes dels municipis o ciutats, i el 60%, sobre els problemes econòmics.
Respecte al final del terrorisme d'ETA, el 82% dels enquestats creu que en cap cas es pot justificar l'ús de la violència per aconseguir finalitats polítiques, i del grup que sí que creu que es justifica la violència, la majoria tenen més de 55 anys.
Per ordre d'exigències, el 52% de la societat basca reclama la dissolució d'ETA; el 45%, l'acostament dels presos a Euskadi, i el 44%, que els seus membres reconeguin el dany causat. També hi ha un nombre més alt de bascos (42,4%) que opina que els homenatges a presos d'ETA no justifiquen el terrorisme ni perjudiquen la convivència respecte a aquells que creuen que sí que és negatiu (34,7%).
A Euskadi gairebé la meitat de la població, el 48,3%, afirma que no se sent lliure per expressar les seves idees polítiques en qualsevol lloc, mentre que un 39,9% sí que se sent lliure per fer-ho. El 48% rebutja l'acord pressupostari del PNB amb el Govern del PP, que és avalat per un 28%, mentre que el pacte pressupostari a Euskadi entre el Govern basc (PNB-PSE) i el PP rep més suport i li sembla bé al 37% i malament al 35,8%.
L'elecció de Pedro Sánchez com a secretari general del PSOE aconsegueix a l'Euskobaròmetre més bons resultats al País Basc que en les primàries, ja que el 52,2% li dona suport, davant d'un 20,6% que el rebutja.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
Más información
Arxivat A
- Independència
- Polèmiques sondeigs
- Enquestes
- País Basc
- Opinió pública
- Partits polítics
- Economia
- Societat
- Referèndum 1 d'octubre
- Autodeterminació
- Generalitat Catalunya
- Referèndum
- Govern autonòmic
- Conflictes polítics
- Política autonòmica
- Comunitats autònomes
- Eleccions
- Administració autonòmica
- Administració pública
- Política
- Catalunya
- Espanya