El ‘procés’ dinamita la confiança entre Jané i Zoido en plena alerta gihadista

Las tensions pel procés entre la Generalitat i el Govern espanyol han acabat per sembrar dubtes en una cosa tan delicada com la seguretat. I ho han fet en plena alerta gihadista. El conseller de l'Interior, Jordi Jané, va acusar aquest divendres el ministre Juan Ignacio Zoido de no fer cas a la seva reiterada petició de convocar la Junta de Seguridad quan l'amenaça terrorista es troba al grau quatre. El Ministeri de l'Interior va admetre que no existeix el "clima d'entesa i confiança" per convocar l'òrgan. El conflicte s'ha agreujat després que Hisenda rebutgi la convocatòria de 500 noves places de Mossos d'Esquadra i vulgui limitar-les a 50.

En una compareixença al Palau de la Generalitat, Jané va revelar al detall tots els passos que ha fet per aconseguir la convocatòria de la Junta de Seguretat de Catalunya, que no es reuneix des del 2009. El conseller va explicar que aquest ha estat el seu objectiu, sense el menor èxit, des que va assumir el càrrec: primer l'hi va proposar al ministre Jorge Fernández Díaz —va descartar la trobada perquè el Govern estava en funcions— i ara al seu successor en el càrrec, Juan Ignacio Zoido, que li va comunicar que es podria celebrar després que s'aprovessin els Pressupostos. Les dues parts, no obstant això, van arribar a pactar un ordre del dia i la Generalitat va proposar cinc dates possibles, que ja han caducat.

"Vam tenir el silenci per resposta. [El ministre] no em va contestar el telèfon l'1 de juny ni tampoc un SMS. I li vaig enviar una carta recordant-li la necessitat de convocar la junta i l'elevat nombre de detencions gihadistes a Catalunya", va al·legar Jané. Aquest òrgan, segons el conseller, és essencial perquè es pugui dotar els Mossos dels instruments necessaris per poder realitzar la seva funció en la lluita contra el terrorisme i participar en els òrgans de coordinació policial i d'accés de dades. De fet, va esgrimir que a Catalunya, amb un 16% de població, es practiquen el 37% de les detencions gihadistes de tot Espanya.

Aquesta situació de bloqueig contrasta amb el que ha passat al País Basc. La Junta de Seguretat d'aquesta comunitat es va reunir aquest dijous i va validar dues noves convocatòries de 300 agents de l'Ertzainza per aquest 2017, a més de permetre-li connectar-se als sistemes d'informació policials i d'intel·ligència antiterrorista europeus com l'Europol. "Hem de pensar que es fa la Junta del País Basc perquè els han donat suport amb els Pressupostos i la d'aquí no perquè ha estat a l'inrevés? No vull pensar això ni en un càstig polític", va afirmar Jané a les seves declaracions. No obstant això, el secretari d'Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, va apuntar, en declaracions a Efe, que la convocatòria de la Junta de Seguretat requereix "un clima d'entesa i de confiança" que no es dona pel procés independentista. Malgrat que va subratllar la lleialtat de Jané, el secretari d'Estat va considerar contradictori celebrar aquesta reunió quan hi ha altres membres del Govern català que es proposen "incomplir obertament" la llei.

Nieto va realitzar aquestes declaracions després que el Govern català expressés el seu enuig després de la decisió del Ministeri d'Hisenda de fer un requeriment previ en el qual li adverteix que en aplicació de la taxa de reposició, això és, que només es cobreixi el 10% de les jubilacions, només pot convocar 50 de 500 places. El requeriment és previ a la impugnació.

Visiblement enutjat, Jané va mostrar la seva "sorpresa" per la decisió i va anunciar que recorrerà amb raons jurídiques i de necessitats de seguretat. No va aclarir, no obstant això, si finalment farà el pas amb independència del que digui l'Estat Estado. "Esperin-se a final de juny. Exigeixo que rectifiquin", va afirmar. Considerat un dels consellers amb tarannà més moderat de l'Executiu, Jané no va revelar al detall aquests arguments jurídics encara que sí que va posar l'accent que, en una junta de Seguretat celebrada el 2006, la Generalitat i el Govern central van acordar que la dotació ideal per a Catalunya és de 18.267 mossos. Ara n'hi ha 16.783. "Ens falten 1.484 policies quan les exigències de seguretat han crescut", va subratllar. Jané va assegurar que els alcaldes li reclamen constantment la presència de més agents. Segons va explicar, la falta d'efectius va obligar els mossos a fer el 2016 440.000 hores extra que van suposar una despesa de set milions d'euros.

Suport a l'oposició

El Govern català va aconseguir en aquest cas el suport de l'oposició en bloc excepte el del grup del Partit Popular. Miquel Iceta, primer secretari del PSC, en una anotació a les xarxes socials, va afirmar: "Necessitem almenys 500 mossos més. I que es reuneixi la Junta de Seguretat (no ho fa des del 2009). En això estem amb el Govern". Joan Coscubiela de Sí que Es Pot, va abundar: "Tot el suport al Govern i al conseller en la necessitat de desplegar almenys 500 mossos més. Incomprensible decisió del Govern espanyol". El grup de Ciutadans al Congrés va presentar una bateria de set preguntes a l'Executiu sobre quan convocarà l'òrgan i quins són al seu judici les necessitats de les dotacions d'agents dels mossos.