Trap, tecno i entrepà de porc a 30 graus

Continua sent el lloc on has d'estar. T'ho tornes a dir com una Karen Blixen renovada (i una mica més vella) quan accedeixes, un any més, a l'ampli espai encatifat de gespa artificial del Village, la gran sabana musical del Sónar, amb la seva varietat d'espècies. La nostàlgia de seguida se'n va amb les poderoses bafarades de so que arriben des de l'escenari i el sol de justícia que cau a plom posant a prova entusiasmes i voluntats. M'avança un paio que em passa pel costat untant-se de protecció solar com si fos a la piscina. Una de les icones del festival és aquest any una serra rodona dentada: excel·lent metàfora de l'efecte del sol.

Són les tres del migdia i el públic es refugia a les zones d'ombra aferrat als gots de cervesa com si els hi anés la vida. Això sí, no hi falten alguns valents que es mouen rítmicament de manera minimalista davant de BFlecha, que fins i tot té l'ímpetu de saltar a l'escenari. Encara que per a ímpetus els de l'individu atapeït de tatuatges que està endrapant un entrepà de porc (7,5 euros), especialitat d'un dels food trucks, que també ofereixen tiramisú casolà (4 euros). La calor desbocada, l'omnipresent olor de porro i l'aroma de porc rostit, barrejat amb la banda sonora de Rumore i Bawrut componen un còctel que desafia el seny. Però per això som aquí, per experimentar els límits de la realitat i anar més enllà.

És difícil descriure l'heterodòxia de la indumentària, per exemple. Des de la roba pràctica que s'essencialitza (en els nois) en pantalons curts i el tors nu, o el vestit vaporós (les noies), fins a la túnica estampada amb motius maçònics, que ja és peça estranya o la samarreta del veterà que diu “Baños Gálvez, especialidad en fideuá” . Aquest any penses que l'has encertat amb el que t'has posat fins que sents que al costat un que balla com si es clavés ganivetades deixa anar: “Aquest és de la poli, segur”. Ja em semblava estrany que ningú em passés cap porro.

Sobrevolen el Village unes gavines que sembla que li han agafat gust al tecno. M'he comprat un cucurutxo de vainilla a la Xixuneta preguntant-me si aquest nom no deu ser una al·lusió encoberta a la vulva digital de Björk, i tot just hi he fet un parell de llepades i ja se m'ha fos.

Al SónarPlanta regna un ambient de Trobades en la tercera fase, però s'hi està fresquet. Part del públic manipula unes boles lluminoses entre raigs de llums mentre els altres ens ho mirem. Al Sónar +D es poden experimentar altres coses fabuloses com el Làser Room en què un rètol adverteix "project uses frog machine, don't panic". Una altra estand anuncia “See by your ears”.

Entre les novetats d'enguany, la parada de vins on pots beure un verdejo en copa de vidre (3,5 euros), però ara ja no pots renovar la motxilla Sónar d'anys anteriors: Adidas ha deixat pas a Tezenis en el merchandising i només hi ha el model nou. Això sí, la companyia també regala un kit del festival que inclou tatuatges.