El turisme de platja amenaça les tortugues babaues

Després d'uns aletejos indecisos sobre la sorra i envoltades de desenes de nens i curiosos, Bienvenida i Coco, dues tortugues babaues —així es diu l'espècie— de quatre i nou quilos respectivament, han estat retornades al mar aquest dimarts a la platja del Prat de Llobregat (Barcelona). Han tornat a nedar en el seu hàbitat natural després de mesos de recuperació en la Fundació per a la Conservació i Recuperació dels Animals Marins (CRAM). Aquesta espècie es troba en "estat vulnerable de conservació" i està amenaçada per la contaminació, l'escalfament global, l'activitat pesquera i la sobreexplotació de les platges. Per aquests motius les tortugues babaues abandonen el litoral espanyol per pondre els ous.  

Totes dues s'han submergit en la immensitat del mar Mediterrani per nedar fins a l'oceà Atlàntic, les costes gregues, o potser les illes Balears. Són molts els interrogants que envolten el comportament d'aquesta espècie. El 2016, Bienvenida i Coco van ser rescatades a la costa catalana per uns regatistes. Les van trobar agòniques i atrapades entre plàstics. El seu alliberament posa el punt final, en un projecte d'investigació sobre tortugues marines a Catalunya, finançat per la Fundació del Banc Santander.

Durant aquest any, 57 exemplars de tortugues babaues han mort a Catalunya atrapades per plàstics o després d'haver xocat amb embarcacions, entre altres causes. El projecte, de dos anys de durada, ha rehabilitat i ha retornat al mar set tortugues, algunes de les quals equipades amb un GPS per seguir-les via satèl·lit i estudiar-ne els seus comportaments, sobretot reproductius. Els animals han restat en una cambra hiperbàrica exclusiva per a l'espècie, utilitzada per segon cop a Espanya. És el mateix aparell que es fa servir a l'hora d'evitar les aturades cardíaques dels bussejadors, provocades pels canvis de pressió sobtats en pujar cap a la superfície. “Hem descobert que elles també pateixen l'anomenat mal del bus, per això és molt important que els pescadors no les tirin al mar després d'atrapar-les amb les xarxes”, ha explicat Marta Lorenzo, veterinària del CRAM. 

A l'octubre del 2014, la platja Llarga de Tarragona va ser escenari de l'eclosió d'una vintena d'ous d'aquesta espècie. Es tracta d'una imatge que amb el pas dels anys s'ha convertit gairebé en insòlita a les costes espanyoles. “Elles solen buscar platges amb poca llum i silencioses per pondre els ous, cosa que al nostre país, amb el turisme, és molt difícil que passi”, explica Lorenzo. “Ara trien el Mediterrani oriental, especialment el grec, on estan més tranquil·les”, relata Marta Carreras, biòloga de la fundació mediambiental Oceana.

La pesca accidental és una de les principals causes de regressió de l'espècie. Per això, el projecte del CRAM també ha impulsat campanyes de sensibilització i capacitació per als pescadors, especialment els del delta de l'Ebre, perquè és l'única zona de tot el litoral espanyol on està permesa la pesca d'arrossegament a menys de 50 metres. “Els pescadors creien que quan les llançaven al mar les salvaven, però és pitjor. El millor és que ens avisin perquè nosaltres actuem en el menor temps possible”, ha afegit Lorenzo. A través d'aquest model específic de cambra hiperbàrica, les tortugues "són col·locades en espais amb pressions per sobre de les atmosfèriques que fan que els gasos i les bombolles de les seves artèries desapareguin".

A través del seguiment per satèl·lit, els investigadors investiguen on posen els seus nius

A través del seguiment per satèl·lit, els investigadors han descobert on posen els seus nius i en quins llocs xoquen contra els vaixells, "informació molt útil per després prendre mesures i saber com actuar". El projecte ha marcat cinc tortugues de diverses edats i han estat registrades més de 3.390 posicions monitorades al mapa i més de 2.130 milles nàutiques de seguiment. Un dels animals marcats va ser la Lluna, una tortuga a la qual van haver d'amputar una extremitat després de quedar enganxada amb un plàstic. “Malgrat perdre una pota, la Lluna va ser alliberada i ara busseja per l'Atlàntic”, ha explicat Lorenzo.

Arran d'aquest projecte, la fundació CRAM ha iniciat un estudi sobre la reproducció assistida en captivitat. "En el futur esperem poder criar-les al centre, encara que no tenim una data marcada per començar a fer-ho", han explicat els investigadors. 

No existeixen estadístiques exactes sobre el nombre de tortugues babaues que habiten el Mediterrani, ni si se n'ha reduït la població en les últimes dècades. Malgrat això els investigadors han insistit que la situació ha millorat durant els últims anys. “Ara ja no estan catalogades com a espècies en perill d'extinció, sinó com a animals en estat vulnerable de conservació. "És una dada significativa que justifica que les coses van a millor”, ha afegit Lorenzo. No obstant això, les xifres obtingudes semblen dir el contrari. Almenys pel que fa a defuncions. El director general del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Ferran Miralles ha precisat que aquest any ha estat el tercer dels pitjors, després que el 2012 i el 2016 es registressin 87 i 85 morts, respectivament.