Pluralisme a Catalunya

Aquesta breu història va de periodisme. Sobretot, del perill que aguaita el pluralisme informatiu audiovisual a Catalunya, justament en el moment en què es troba en una cruïlla política crucial.

Abans de seguir, sàpiga el lector/aque el signant té interès en l'assumpte. Col·labora com a analista al programa del protagonista.

El protagonista és Josep Cuní, l'estrella del periodisme televisiu en català (cinc premis Ondas, la Creu de Sant Jordi). Procedent de Ràdio Barcelona/SER, va recalar després a Catalunya Ràdio, a Com-Ràdio i a TV-3. Fins que el 2011 el comte de Godó, patró de La Vanguardia, el va contractar per revitalitzar la seva incipient televisió. Amb encert, si s'ha de jutjar pels resultats.

Al comandament d'un nou informatiu/magazín de tarda/nit —dura tres hores, un format inèdit— a 8TV, ha aconseguit desafiar la inveterada hegemonia de la radiotelevisió oficial, escorada, com mai, al militantisme (secessionista). Empatant o avantatjant-la en audiència. Arrasant en influència.

Sobre dos pilars: molta informació calenta i una tertúlia plural, cosa que hauria de ser òbvia, però ho és menys en l'ecosistema català (i en alguns altres). Hi destaquen des de la ubiqua musa indepe, Pilar Rahola, fins al precís notari federalista Juan José López-Burniol.

Aquest pluralisme li va valer a Cuní el dicteri sectari: de “feu unionista” van titllar el seu programa. Uns altres no van perdonar el seu pas a la privada. O no van entendre el seu desafiament professional, compaginar la informació dura, política i econòmica, amb els successos o les catàstrofes socials quotidianes.

Ara, complexes circumstàncies amenacen la continuïtat de la presència televisiva de Josep Cuní, per a alegria (o premi) d'antics conspiradors que busquen modelar el periodisme independent des de poltrones oficials. Desactivar-lo.

Passa just quan s'obre el quadrimestre més espinós del procés independentista: quan més urgeix la pluralitat.

Es dirà que la tele en català és minoritària en audiència enfront de les grans cadenes. Però també gaudeix de la major influència quant a la qüestió catalana. Sent més minoritàries TVE/Sant Cugat i la local Betevé, el risc al definitiu monopoli oficialista (de fet) s'aguaita asfixiant.